Hem deixat passar uns dies des dels debats i comentaris sobre el nivell de comprensió lectora de les nostres criatures per tal de no interferir en la conversa entre ensenyants, autoritats i experts diversos, prou embolicada com per afegir-hi més llençols a la bugada. Ara, la xerrameca s’ha apaivagat i les aigües han tornat a la llera, el que vol dir que res no canviarà per a bé, a tot estirar una convocatòria de places d’ensenyants que, malpensat que és un, s’afegiran a la tasca de fer que les coses continuïn tal com estan. Hi ha una característica comuna a…
Autor: gabrieljaraba
La feina de periodista consisteix en alguna cosa més que publicar notícies, o fins i tot emetre opinions sobre elles. L’evolució que la comunicació ha experimentat ens du als professionals a ser capaços de realitzar diverses competències relacionades amb la comunicació, i aquestes de vegades representen xocs d’interessos: informació o relacions públiques, per exemple, per no parlar de la coneguda incompatibilitat entre periodisme i publicitat. No tot el que semblen notícies ho són, no ho són les comunicacions que afavoreixen interessos particulars tot simulant atendre a l’interès general. L’univers cada cop més complicat de la xarxa i els mitjans fa…
Hoy haré algo que un periodista no debería hacer, pero creo que podría interesar a los lectores y por eso me permito la indulgencia. Uno no debería hablar de sí mismo a un texto periodístico, pero este escrito es más bien una pequeña recopilación de vivencias memorialísticas relacionadas con Joan Manuel Serrat. Probablemente, lo justifica el eco de que su retirada de los escenarios y conciertos conmemorativos está teniendo y mi especial circunstancia personal a lo largo de los años. He vivido cerca del artista en varios momentos de mi vida y estoy en condiciones de comunicar al lector algunos…
Avui faré una cosa que un periodista no hauria de fer, però crec que podria interessar els lectors i per això em permeto la indulgència. Un no hauria de parlar d’ell mateix a un text periodístic, però aquest escrit és més aviat un petit recull de vivències memorialístiques relacionades amb Joan Manuel Serrat. Probablement, ho justifica el ressò que la seva retirada dels escenaris i concerts commemoratius està tenint i la meva especial circumstància personal al llarg dels anys. He viscut a prop de l’artista en diversos moments de la meva vida i estic en condicions de comunicar al lector alguns…
En el nostre article anterior provàvem d’explicar que el paper de la premsa impresa en la democràcia és insubstituïble, començant pel seu rol potencial com a element d’alfabetització mediàtica. És a dir, l’educació popular en l’ús del dret a la llibertat d’informació, començant per la comprensió de les maneres que aquesta adopta. Aixó comporta una greu responsabilitat per als periodistes: la seva condició d’agents d’educació popular. La visió democràtica de la comunicació atribueix als mitjans una triple missió: informar, entretenir i formar. Y amb aixó, el paper del periodista com a formador cívic i fins i tot com a educador…
En nuestro artículo anterior tratábamos de explicar que el papel de la prensa impresa en la democracia es insustituible, comenzando por su rol potencial como elemento de alfabetización mediática. Es decir, la educación popular en el uso del derecho a la libertad de información, comenzando por la comprensión de los modos que esta adopta. Eso conlleva una grave responsabilidad para los periodistas: su condición de agentes de educación popular. La visión democrática de la comunicación atribuye a los medios una triple misión: informar, entretener y formar. Y con ello, el papel del periodista como formador cívico e incluso como educador…
Diversas costumbres y hábitos que parecían eternos van desapareciendo: silbar al caminar por la calle, canturrear mientras se trabaja o mordisquear un mondadientes a deshoras. No nos dábamos cuenta de que la vida no sólo pasa sino que arrambla con microformas de vida inscritas en la vida cotidiana, panoplias de gestos y actitudes que llegan a erigirse en andamiaje sutil de nuestra manera de transitar por la Tierra. Hoy, sólo los porreros lían cigarrillos, cuando ello era consustancial a ser fumador, en las porterías de los edificios ya no se cogen puntos de media porque las medias ya no son…
Diverses costums i hàbits que semblaven eterns van desapareixent: xiular tot caminant pel carrer, cantussejar mientre es treballa o rosegar un escuradents a deshores. No ens adonàvem que la vida no només passa sinó que arramassa amb microformes de vida inscrites en la vida quotidiana, panòplies de gestos i actituds que arriben a constituir-se en una bastida subtil de la nostra manera de transitar per la Terra. Avui, només els porraires emboliquen cigarretes, quan això era consubstancial a ser fumador, en les porteries dels edificis ja no s’agafen punts de mitges perquè les mitges ja no són de punt i…
El que ens mostra la crisi de Twitter no són tant els problemes de gestió de la plataforma o l’empresa sinó una cosa de més envergadura: la veritable mentalitat que es fonamenta en els sectors emergents de l’economia hipertecnologizada de Silicon Valley. No és que el desvergonyiment bocamoll dels potentats digitales empipi, alló inquietant és com n’és de revelador. El sorgiment de la web 2.0 fou celebrat per molts com l’adveniment d’una nova era de realització de les promeses il·lustrades de la democràcia: les possibilitats d’intercanvi universal d’informació en xarxa alliberarien unes forces de canvi cultural que estaven ja inscrites…
En quatre dies, la modernitat que podia representar Twitter ha canviat en el pitjor rostre del capitalisme sense control: reajustament massiu de plantilla, locaut patronal, despreci al client, pèrdua d’anunciants i xuleria empresarial . Un tuitaire americà deia fa poc: “Estem assistint en directe a un curs accelerat de com no s’ha de portar un negoci”. Mentre intento posar ordre en la contemplació d’aquest caos, Albert Sáez, director adjunt d’El Periódico, m’ajuda amb el titular d’una de les seves columnes a fer el títol d’aquest article. L’entrada de cavall sicilià a Twitter d’Elon Musk ens ha vingut a recordar que…
