Autor: gpujol

Al fin podemos decir que La Vuelta a España es, ahora sí, el evento deportivo más interesante del momento. Y lo es gracias a las decenas de miles de personas cargadas con banderas palestinas que rompieron la burbuja de normalidad y vergüenza que permite a Israel Tech —un equipo israelí gestionado por el multimillonario sionista íntimo de Netanyahu, Sylvan Adams— utilizar el deporte como herramienta para blanquear el horror que el gobierno de Israel impone al pueblo palestino. La causa de Gaza, lejos de diluirse, parece haber tocado una fibra moral profunda en la sociedad española. Una fibra que, pese…

La Diada ya no es el termómetro que años atrás servía para medir las fuerzas del independentismo en los momentos más álgidos del Procés. Tampoco sirve para la operación contraria, es decir, para contabilizar la pérdida de apoyos. ¿Qué es, pues, ahora, la Diada de Catalunya? Esta es la primera Diada pensada y organizada íntegramente por el PSC de Salvador Illa, ya que el año pasado, aunque ya era presidente de la Generalitat, la programación de los actos de la Diada fue definida por el anterior ejecutivo. Como la mayoría de los actos impregnados de un espíritu de institucionalidad y…

La Diada ja no és el termòmetre que anys enrere s’emprava per a mesurar les forces que l’independentisme en els anys més àlgid del Procés. Tampoc serveix per a l’operació contrària, és a dir, per a comptabilitzar-ne la pèrdua de suports. Què és, doncs, ara, la Diada de Catalunya? Aquesta la primera Diada pensada i organitzada íntegrament pel PSC de Salvador Illa, ja que l’any passat, tot i que ja era el president de la Generalitat, la programació dels actes de la Diada va ser definida per a l’anterior executiu. Com la majoria dels actes insuflats d’un esperit d’institucionalitat i…

Al Moll de la Fusta, la Global Summud Flotilla es preparava per salpar cap a Gaza. Tallers, concerts i trobades havien omplert el cap de setmana d’un aire de solidaritat transnacional. Ara, amb la sortida imminent, cada conversa al moll portava el pes d’una decisió col·lectiva: enfrontar-se al mar i al bloqueig israelià amb ajuda humanitària com a única arma. Parlar amb algú minuts abans que l’organització decideixi l’hora de sortida no és només registrar una qüestió logística: és testimoniar la càrrega emocional d’aquells que, des de professions, edats i països diferents, assumeixen una acció que va més enllà de…

En el Moll de la Fusta, la flotilla Global Samid se preparaba para partir rumbo a Gaza. Talleres, conciertos y encuentros habían llenado el fin de semana de un aire de solidaridad transnacional. Ahora, con la salida inminente, cada conversación en el muelle llevaba la carga de una decisión colectiva: enfrentarse al mar y al bloqueo israelí con ayuda humanitaria como única arma. Hablar con alguien minutos antes de que la organización decida la hora de zarpe no es sólo registrar una cuestión logística: es atestiguar la carga emocional de quienes, desde profesiones, edades y países distintos, asumen una acción…

De vez en cuando una nueva tecnología irrumpe en el mundo y amenaza con ponerlo todo de patas arriba. Cuando eso ocurre, esa nueva tecnología es proyectada hacia el futuro con los materiales y sueños del presente. Si el contexto histórico en cuestión vive en unos tiempos de bonanza y la sensación subjetiva generalizada es de progreso, las ideas florecerán con un cierto optimismo para con el futuro, y las proyecciones se teñirán de verde utópico. Ese fue, grosso modo, el espíritu del siglo XIX, cuando los socialistas creían que la erradicación de la pobreza estaba a la vuelta de la esquina, y que…

De tant en tant una nova tecnologia irromp al món i amenaça de posar-ho tot de cap per avall. Quan això passa, aquesta nova tecnologia és projectada cap al futur amb els materials i somnis del present. Si el context històric en qüestió viu en uns temps de bonança i la sensació subjectiva generalitzada és de progrés, les idees floriran amb un cert optimisme envers el futur, i les projeccions es tenyiran de verd utòpic. Aquest va ser, grosso modo, l’esperit del segle XIX, quan els socialistes creien que l’eradicació de la pobresa estava a tocar, i que les grans…

El Moll de la Fusta mostra banderes palestines recordant que aquest no és un diumenge qualsevol. El que surt de Barcelona no són eslògans sinó una expedició, una flotilla amb més de vint vaixells i un objectiu tan clar com just: trencar el setge israelià que ha convertit la Franja de Gaza en una presó a cel obert —per no anomenar-la directament un camp d’extermini. Durant tot el cap de setmana la zona del port s’ha transformat en un espai d’activitats, tallers, xerrades i concerts gratuïts. Al cartell, artistes com Macaco, Morad o Clara Peya, juntament amb músics palestins com…

El Moll de la Fusta luce banderas palestinas que recuerdan que este no es un domingo cualquiera. Lo que sale de Barcelona no son eslóganes, sino una expedición: una flotilla con más de veinte barcos y un objetivo tan claro como justo: romper el asedio israelí que ha convertido la Franja de Gaza en una prisión a cielo abierto —por no llamarla directamente un campo de exterminio. Durante todo el fin de semana, la zona del puerto se ha transformado en un espacio de actividades, talleres, charlas y conciertos gratuitos. En el cartel, artistas como Macaco, Morad o Clara Peya,…

Entrevista publicada originalment a La Marea «En l’amor, sempre som principiants», diu Paulina Flores, una de les veus més singulars de la narrativa xilena contemporània. La seva literatura es mou en els marges d’allò íntim i polític, sentimental i estructural, sense subratllar mai una resposta definitiva. Després de Qué vergüenza (2016), un llibre de contes que la va consagrar com una autora a seguir i que va ser distingit amb el Premi Roberto Bolaño i el Premi Municipal de Literatura de Santiago, i Isla Decepción (2019), una novel·la que abordava les ferides colonials a l’extrem austral de Xile, Flores publica ara…