Por unanimidad, los jueces concluyen que el Estado español no vulneró sus derechos políticos ni la libertad de expresión durante el período de prisión preventiva, y que las restricciones que impidieron hacer campaña, investirse o ejercer la representación parlamentaria estaban justificadas, eran proporcionadas y se fundamentaban en la ley. En otras palabras: Estrasburgo no detecta la arbitrariedad que el relato independentista había situado en el centro del conflicto. Esta resolución no llega al vacío. Durante los años posteriores a 2017, una parte significativa del soberanismo proyectó la idea de que la justicia española era un edificio carcomido —políticamente influenciado, jurídicamente…
Autor: gpujol
Per unanimitat, els jutges conclouen que l’Estat espanyol no va vulnerar els seus drets polítics ni la llibertat d’expressió durant el període de presó preventiva, i que les restriccions que van impedir fer campanya, investir-se o exercir la representació parlamentària estaven justificades, eren proporcionades i es fonamentaven en la llei. En altres paraules: Estrasburg no detecta l’arbitrarietat que el relat independentista havia situat al centre del conflicte. Aquesta resolució no arriba en el buit. Durant els anys posteriors al 2017, una part significativa del sobiranisme va projectar la idea que la justícia espanyola era un edifici corcat —políticament influenciat, jurídicament…
Nova York desperta amb un aire diferent. Després d’anys en què la política municipal semblava una successió d’inèrcies, la ciutat ha elegit com a alcalde a Zohran Mamdani, un jove de 34 anys que es defineix obertament com “democratic socialist” i que ha guanyat amb un discurs clar: recuperar la ciutat per als qui la fan possible. La seva victòria —amb un 50,4% dels vots enfront del 41,6% d’Andrew Cuomo— no sols trenca amb la rutina política. Assenyala el cansament d’una majoria silenciosa i, sobretot, la voluntat de començar a corregir el rumb d’un Partit Demòcrata que fa temps va…
Nueva York despierta con un aire distinto. Después de años en los que la política municipal parecía una sucesión de inercias, la ciudad ha elegido como alcalde a Zohran Mamdani, un joven de 34 años que se define abiertamente como “democratic socialist” y que ha ganado con un discurso claro: recuperar la ciudad para quienes la hacen posible. Su victoria —con un 50,4% de los votos frente al 41,6% de Andrew Cuomo— no solo rompe con la rutina política. Señala el cansancio de una mayoría silenciosa y, sobre todo, la voluntad de empezar a corregir el rumbo de un Partido…
Article original publicat a LaMarea Arribo a Atocha a les 8.35 des de Sants-Estació i corro a agafar un taxi. La sessió comença a les 9.00 en punt i m’agradaria ser-hi per observar el desfilament de polítics. Però passa una cosa que, per tràgica, em fa riure: el taxista no sap on és el Senat i es dirigeix cap a un restaurant amb el mateix nom, i al meu cap ressona el mantra popular: “¿De què serveix el Senat…?”. Li dic que crec que no és allà, i junts mirem Google Maps. Em deixa a mig quilòmetre del Senat. Hi…
En los últimos años, la extrema derecha ha crecido en Cataluña y en muchos países europeos. Pero si queremos entender por qué pasa, no basta con analizar los discursos políticos o los resultados electorales. Hay que observar las causas estructurales: la desigualdad económica, la precariedad y la frustración social. El auge de la extrema derecha es un síntoma directo de cómo la democracia se está vaciando en un contexto donde el futuro parece cada vez más incierto. Los datos son contundentes y revelan una realidad que alimenta el malestar. En Cataluña, el 1% más rico concentra el 28% de la…
En els darrers anys, l’extrema dreta ha crescut a Catalunya i a molts països europeus. Però si volem entendre per què passa, no n’hi ha prou amb mirar els discursos polítics o els resultats electorals. Cal analitzar les causes estructurals: la desigualtat econòmica, la precarietat i la frustració social. L’auge de l’extrema dreta és un símptoma directe de com la democràcia s’està buidant en un context on el futur sembla cada vegada més incert. Les dades són contundents i revelen una realitat que alimenta el malestar. A Catalunya, l’1% més ric concentra el 28% de la riquesa i el 10%…
Fa només uns anys, Silicon Valley semblava haver tocat sostre amb la fantasia del metavers i la febre de les criptomonedes. Però el capitalisme tecnològic mai mor: només canvia de disfressa. Ara, la nova utopia s’anomena intel·ligència artificial, i la seva promesa ha tornat a encendre els mercats, les conferències i les imaginacions. Tot torna a començar: discursos redemptors, inversions multimilionàries i una fe col·lectiva en el progrés automàtic. La pregunta és fins quan pot créixer una promesa abans de col·lapsar sota el seu propi pes. La nova fe digital té xifres d’èpica. La despesa global en projectes d’intel·ligència artificial…
Hace apenas unos años, Silicon Valley parecía haber tocado techo con la fantasía del metaverso y la fiebre de las criptomonedas. Pero el capitalismo tecnológico nunca muere: solo cambia de disfraz. Ahora, la nueva utopía se llama inteligencia artificial, y su promesa ha vuelto a encender los mercados, las conferencias y las imaginaciones. Todo vuelve a empezar: discursos redentores, inversiones multimillonarias y una fe colectiva en el progreso automático. La pregunta es hasta cuándo puede crecer una promesa antes de colapsar bajo su propio peso. La nueva fe digital tiene cifras de epopeya. El gasto global en proyectos…
Ha pasado un año desde el giro de guion que supuso la victoria de Illa. Hoy Cataluña vive en una calma extraña, como si después de una década de terremotos políticos se hubiera instalado en una especie de provisionalidad confortable. El procés es historia, pero su resaca todavía marca el ritmo de un país que parece haber renunciado a discutir el futuro para limitarse a gestionar el presente. El PSC gobierna, Junts sobrevive, ERC busca sentido, y una nueva derecha —de despacho o de mitin— ocupa los vacíos que deja una izquierda que no logra transformar. El escenario de octubre…
