1. Carta oberta a la senyora turista del metro de Barcelona, per Pol Alert
“Tot i que és poc probable que llegegeixis això, crec que moltes altres persones que tinguin la voluntat de venir a la nostra ciutat potser sí que ho faran. Soc jo, el noi de la gorra groga i la gossa que vas increpar el passat dia 3 de juliol a la parada de passeig de Gràcia de la línia 3 del metro de Barcelona. Quan, instants després que entrés al vagó, em vas retreure, en anglès, haver entrat al metro amb la meva gossa, no vaig saber què respondre…”
2. Mirades progressistes a les polítiques públiques de seguretat, de Jaume Bosch
“Davant les posicions demagògiques de la dreta, les esquerres es mouen amb dificultat en aquest àmbit. Massa sovint en determinats sectors polítics progressistes es viu amb incomoditat haver d’abordar un debat en el que costa trobar una resposta allunyada del populisme però que alhora arribi a la gent que pateix sensació d’inseguretat.”
3. El fenomen NIMBY a la Bonanova, de Jose Mansilla
“El cas de La Bonanova, lluny de ser anecdòtic, revela una tensió fonamental a les ciutats contemporànies: la disputa per qui té dret a definir el paisatge urbà i sota quines lògiques es reparteix la vida en comú.”
4. Marina Garcés: “El moviment que més ha fet de l’amistat un concepte revolucionari són els feminismes”
La filòsofa i professora titular d’universitat Marina Garcés ha condensat en el llibre La passió dels estranys (Galaxia Gutenberg) les seves reflexions sobre quin paper juga l’amistat a les nostres vides. Estem davant d’una Filosofia de l’amistat que l’autora ens presenta com “una passió estranya que obre la porta al món dels estranys”. Actualment és professora a la UOC, on dirigeix el màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis. Des del 2002, impulsa el projecte de pensament col·lectiu Espai en Blanc. Entén la filosofia com una experimentació amb les idees, l’aprenentatge i les formes d’intervenció en el món actual.
5. Barcelona necessita més Rodalies i més tramvia, no més metro, de Pau Noy
“L’Eix Transversal Ferroviari és un projecte delirant i dels orbitals ferroviaris gairebé que podem dir el mateix. Ningú a Europa està proposant coses semblants. Aparquem aquestes fantasies i dediquem-nos a procurar servei ferroviari a qui de debò no en té i el necessita.”
6. De referent d’empresa familiar a tancament inesperat: el declivi de Vidrieria Rovira, de Emilse Rodríguez
“Després de més d’un any de conflicte, un acord entre els treballadors i la multinacional nord-americana Owens-Illinois segella el tancament de Vidrieria Rovira. És el final d’una empresa que va donar feina a generacions d’especialistes en la producció de vidre. Barcelona perd 168 llocs de treball i una tradició que va començar l’any 1903.”
7. Com La Trinca va influir per a bé en la cançó catalana i més enllà, de Gabriel Jaraba
“Va ser molt més que un cantant divertit o un productor televisiu d’èxit: com a membre de La Trinca va protagonitzar episodis d’evolució de la cançó catalana que la van dur enllà dels seus límits i es va situar en el centre d’una nova indústria catalana de l’espectacle. Va ser una influència singular i molt notable que va produir una transformació profunda.”
8. Per què l’autoritarisme atreu els joves?, de José Ramón Ubieto
“Escollir els que es presenten com a antisistema és, avui, anar en contra, desprendre’s il·lusòriament de qualsevol lligam, i és per això que els Trump, Milei, Ayuso o Musk s’ofereixen com a semblants rebels, ‘víctimes’ —diuen— d’un sistema opressor. La “llibertat, carai!” és el seu crit de guerra. Que formin part de l’elit que denuncien és un petit detall sense importància.”
9. La DGAIA i els serveis de (des)protecció a la infància, de Candela Aguilar
“Hi ha molta feina per fer i encara en queda molt per destapar. Espero de debò que tot això serveixi per a alguna cosa, desitjo que per fi s’escolti les treballadores, les famílies i els menors i que es creï un sistema de protecció que prioritzi mesures residencials alternatives, com famílies d’acollida o centres petits on sigui més fàcil per als menors desenvolupar un projecte de vida.”
10. La eclosió dels superherois: un canvi de paradigma editorial
“Coincideixen a les llibreries dues novetats vinculades entre si: l’assaig Los primeros superhéroes. Todos los personajes de la Edad de Oro del cómic norteamericano, de Pedro Angosto, publicat per Diábolo Ediciones, i el còmic integral Plastic Man, de Jack Cole, publicat per Panini Cómics.”



1 comentari
WsWJaCVPzcwlHJSVKkflV