Las Barcelonas son un cuerpo que jamás se cierra al poder encontrarse siempre más información. Toca clausurar la serie de La Jota con un recorrido por su homónima calle. Quizá dejaré en el tintero algunos hallazgos, y siento de verdad no haber dedicado casi atención a una calle como Vèlia, de nombre regionalista muy del gusto de la dictadura de Primo de Rivera y configurada más durante el segundo franquismo, salvo excepciones como su número 13, por ahora de autor desconocido. La calle de La Jota explica su formación mediante sus edificios. Al caminarlo tantas veces he conseguido estructurarlo en…
Autor: jcorominas
Les Barcelones són un cos que mai es tanca perquè sempre puc trobar més informació. Toca clausurar la sèrie de La Jota amb un recorregut pel seu homònim carrer. Potser deixaré al tinter algunes troballes, i sento de veritat no haver dedicat més atenció a un carrer com Vèlia, de nom regionalista molt del gust de la dictadura de Primo de Rivera i més configurada durant el segon franquisme, si bé hi ha excepcions com el seu número 13, per ara d’autor desconegut. El carrer de La Jota explica la seva formació mitjançant els seus edificis. Com l’he caminat tantes…
Hace muchos años, todo lo anterior a la Pandemia huele a Historia Antigua, un alumno de un grupo de paseos me recitaba cada dos por tres que Gràcia tiene cuatro mercados: La Abacería, el de la Estrella, la Libertad y el de Lesseps. A lo largo de los últimos meses, los dos primeros del póker suscitan titulares con relativa facilidad. El de la Estrella se reforma en sintonía con Pi i Margall, ambos conectados desde hace décadas. Sin embargo, la polémica ha saltado por la pretensión municipal de trasladarlo als Jardins del Baix Guinardó, lo que, entre otras cosas, constituye…
Fa molts anys –tot allò previ a la pandèmia ensuma a història antiga–, un alumne d’un grup de passejades em recitava cada dos per tres que Gràcia té quatre mercats: l’Abaceria, el de l’Estrella, la Llibertat i de Lesseps. Aquests darrers mesos els dos primers del pòquer susciten titulars amb relativa facilitat. El de l’Estrella es reforma en sintonia amb Pi i Margall, ambdós connectats des de fa dècades. Tot i així, la polèmica ha saltat per la pretensió municipal de traslladar-lo als Jardins del Baix Guinardó el que, entre d’altres coses, constitueix un greuge a l’aneguet lleig, doncs si…
Una vegada, a XabansanomenaTwitter, el poeta Josep Pedrals donà una molt bona definició de les Barcelones: estudiar la ciutat casa per casa, mil·límetre a mil·límetre, com férem el passat dijous amb el tram del carrer de La Jota comprès entre la Meridiana i Pardo. Aquesta manera és la única vàlida per a reconstruir la història real barcelonina, entre d’altres coses per a prescindir del relat oficial, inepte perquè mai s’ha preocupat de tots aquells anònims que amb el seu esforç donaren als barris una fesomia única a tota Europa, doncs es difícil trobar tanta pluralitat morfològica a d’altres contrades i…
Una vez, en XantesllamadoTwitter, el poeta Josep Pedrals dio una muy buena definición de las Barcelonas: estudiar la ciudad casa por casa, milímetro a milímetro, como hicimos en la pasada entrega con el tramo de la calle de La Jota comprendido entre la Meridiana y Pardo. Este modo es el único válido para reconstruir la historia condal y así prescindir del relato oficial, desaconsejable al nunca preocuparse por todos aquellos anónimos que, con su esfuerzo, dieron a los barrios una impronta única en toda Europa, pues es difícil encontrar tanta pluralidad morfológica en otros lugares, y eso, algo silenciado por…
El barri del Guinardó és tan immens que durant molt de temps les autoritats municipals feren amb ell de tot menys el que és bo, ben refugiats a l’anonimat d’aquest plàcid indret de la perifèria, dens, molt poblat i sempre als mentiders de les oportunitats immobiliàries, ideal en trobar-se lluny i a prop del centre, ben envoltat a una gloriosa tranquil·litat. La seva extensió pot impedir fins a cert punt la creació d’un teixit veïnal identitari i sòlid, perquè té quelcom de barriada federal, ben compartimentada a tots els seus angles. Pot deure’s a com durant molts segles fou d’ambient…
El barrio del Guinardó es tan inmenso que, durante mucho tiempo, las autoridades municipales hicieron con él de todo menos bueno, cobijados en el anonimato de ese plácido lugar de la periferia, denso, muy poblado y siempre en los mentideros de las oportunidades inmobiliarias, ideal al estar lejos y cerca del centro, bien envuelto en una gloriosa tranquilidad. Su extensión puede impedir hasta cierto punto crear un tejido vecinal sólido e identitario porque tiene algo de barriada federal, bien compartimentada en todos sus ángulos. Ello puede deberse a cómo durante muchos siglos su ambiente fue rural, con las masías alzadas…
Desde aquí os confesaré una duda existencial cuando alcanzas la cima de un recorrido. Desde el pasaje de la Esperança sería muy sencillo subir por Virrei Amat y adentrarme por Vilapicina, pero carece de sentido dedicar una serie a La Jota sin centrarnos, al menos durante un par de entregas, en la homónima calle, una de las perspectivas más bellas de la periferia y con muchos matices a resaltar. El primero es muy cabal. ¿Cómo una vía larga aunque secundaria puede dar nombre a todo un barrio? La respuesta a la cuestión es muy personal. Desde mi punto de vista…
Des d’aquí us confessaré un dubte existencial quan assoleixes el cim d’un recorregut. Des del passatge de l’Esperança seria molt senzill pujar per Virrei Amat i endinsar-me per Vilapicina, però manca de sentit dedicar una sèrie a La Jota sense centrar-nos, almenys durant un parell de dijous, a l’homònim carrer, una de les perspectives més belles de la perifèria i amb molts matisos a ressaltar. El primer és ben cabal. Com una via llarga i secundària pot donar nom a tot un barri? La resposta a la qüestió és molt personal. Des del meu parer la seva llegenda es cimentà…
