Autor: jcorominas

A lo largo de las Barcelonas siempre estoy presente, de otro modo no existirían, pero mi idea es desaparecer a lo largo de los párrafos para dar protagonismo al espacio, casi siempre centrado en el paseo. Por una vez, sin que sirva de precedente, haré una excepción, pese a estar muy tentado de irme a la punta del barrio de las Viviendas del Congreso Eucarístico y hablaros de su única instalación deportiva oficial. Todo llegará, no corre prisa. Hoy, de ahí la pequeña introducción, seremos algo más estadísticos para comprender la intención al construir este ideal de barrio modelo, constituido,…

Sempre hi sóc a les Barcelones, altrament no existirien, però la meva idea sempre ha sigut desaparèixer dels paràgrafs per a donar protagonisme a l’espai, gairebé sempre centrat en el passeig. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, faré una excepció, malgrat sentir-me ben temptat d’anar-me’n a la punta del barri de les Vivendes del Congrés Eucarístic per parlar-vos de la seva única instal·lació esportiva oficial. Tot arribarà, no corre pressa. Avui, vet aquí el perquè de la petita introducció, serem un xic més estadístics per a comprendre la intenció a l’hora de construir aquest ideal de barri…

No vaig anar a Roma per Silvio Berlusconi, però la seva mort milanesa del dilluns 12 de juny activà les meves alarmes a la recerca d’un reportatge solvent. Si ho he aconseguit, dependrà del judici lector. El resum de la investigació, realitzada passejant de l’alba al crepuscle, és que Itàlia fa silenci, passa pàgina, perquè ha assumit la transformació antropològica generada per Il Cavaliere més enllà de la seva acció de govern. La meva font primordial era el carrer, un indret fenomenal a Roma per a disseccionar cartells i més cartells. Pel maig, durant una breu i agradable visita, vaig…

No fui a Roma por Silvio Berlusconi, pero su muerte milanesa del lunes 12 de junio activó mis alarmas a la búsqueda de un reportaje solvente. Si lo he conseguido dependerá del juicio lector. El resumen de la investigación, realizada en largos paseos de la mañana al ocaso, es que Italia guarda silencio y pasa página porque ha asumido la transformación antropológica generada por Il Cavaliere más allá de su acción de gobierno. Mi fuente primordial era la calle, algo fenomenal en la Ciudad Eterna para diseccionar carteles y más carteles. En mayo, durante una brevísima y agradable visita, pude…

A vegades -ho sap el lector de les Barcelones-, m’agrada confessar per aquí les entreteles dels articles. La seva metodologia és múltiple i constitueix un progrés continuat mitjançant el passeig, sempre acompanyat de la càmera per a captar detalls, més tard complementats amb fonts documentals, on sempre té major importància la cartografia, sigui mitjançant imatges d’arxiu, sigui a través de mapes, fantàstics per a entendre la configuració de l’espai i abraçar el meu somni frustrat de ser un ocell per a admirar la ciutat tal com s’estructura. Fa dos divendres vaig fer un curiós experiment al barri del Congrés. Vaig…

A veces -lo sabrá el lector habitual de las Barcelonas- me gusta confesar por aquí las entretelas de los artículos. Su metodología es múltiple y constituye un progreso continuo a través del paseo, siempre acompañado de la cámara para captar detalles, luego complementados con fuentes documentales, donde siempre tiene mayor importancia la cartografía, bien sea mediante imágenes de archivo, bien con mapas, fantásticos para entender la configuración del espacio y abrazar mi sueño frustrado de ser un pájaro para admirar la ciudad tal como se estructura. Hace dos viernes, hice un curioso experimento en el barrio del Congrés. Llegué a…

“Mañana jueves 22 corriente L’Osservatore romano publicará noticia Congreso Eucarístico Barcelona en 1952. Montini”. El futuro Papa Pablo VI, entonces secretario de Pío XII, fue el encargado de comunicar a la Sede de la Ciudad Condal su nombramiento para organizar un gran acontecimiento, siempre omitido en el significativo elenco barcelonés, de la Exposición Universal de 1888 al Fòrum de Les Cultures de 2004, si se quiere, un mal remake del Congreso Eucarístico, pues a la postre su contribución a nivel urbanístico, más allá de los rascacielos, es el barrio de Diagonal Mar, con el metro cuadrado más caro de la…

“Mañana jueves 22 corriente L’Osservatore romano publicará noticia Congreso Eucarístico Barcelona en 1952. Montini”. El futur Papa Pau VI, aleshores secretari de Pius XII, fou l’encarregat de comunicar a la Diocèsi de la Ciutat Comtal el seu nomenament com amfitriona d’un gran esdeveniment, sempre omès al significatiu llistat barceloní, de l’Exposició Universal de 1888 al Fòrum de les Cultures de 2004, si es vol, un mal remake del Congrés Eucarístic, doncs, al cap i a la fi, la seva contribució urbanística, més enllà dels gratacels, és el barri de Diagonal Mar, amb el metre quadrat més car de la ciutat…

En el número 32 de la calle del Cardenal Tedeschini sobresale una vieja masía, con sus terrenos más cercanos reconvertidos en un club de petanca y el antiguo canódromo de Antoni Bonet i Castellana, justo al lado de la Riera d’Horta. La finca rural se ha transformado en un restaurante y subsiste en pie porque, hacia 1952, sus propietarios lo exigieron como condición sine qua non para tirar adelante una de las propuestas más atrevidas y modernas de la Barcelona contemporánea: las viviendas del Congreso Eucarístico, tan distintas como para incluso romper el orden armónico horizontal del entramado de esos…

Al número 32 del carrer del Cardenal Tedeschini sobresurt una vella masia, amb els seus terrenys més propers reconvertits en un club de petanca i l’antic canòdrom d’Antoni Bonet i Castellana, frec a frec amb la Riera d’Horta. La finca rural s’ha transformat en un restaurant i roman dempeus perquè, vora 1952, els seus propietaris ho exigiren com a condició sine qua non per a impulsar una de les propostes més atrevides i modernes de la Barcelona contemporània, les vivendes del Congrés Eucarístic, diferents, fins i tot per trencar l’ordre harmònic horitzontal d’aquells marges comtals. Ca L’Armera o Can Ros…