Aquestes setmanes s’ha celebrat una mica en sordina, en realitat perquè la nostra societat posa èmfasi al record mentre l’integra al sistema d’oblit sobtat, el mig segle de l’execució de Salvador Puig Antich, avinguda a la presó Model de Barcelona el 2 de març de 1974, darrera època del Franquisme, com resa el tòpic, junt amb la d’Heinz Chez a Tarragona. L’efemèride m’ha ajudat a pensar sobre l’evolució del cas a l’imaginari col·lectiu barceloní, podria dir català, però amb el pas del temps tendeixo a entendre la diferència entre ambdues sensibilitats. Bé, vaig néixer a finals dels anys 70 del…
Autor: jcorominas
La semana pasada caminamos de manera simultánea por la vieja riera de Horta y el passeig de Fabra i Puig. Hoy pasearemos por la primera. Si la pisamos desde la calle de Vilapicina tendremos una vista con muchos interrogantes, porque de la calma de la estructura básica del homónimo barrio pasamos al curso fluvial, Cartellà en la actualidad. Su lado montaña es una sucesión de desiguales arquitecturas con unas calles a priori trazadas a la buena de dios. Tanto en mapas como en fotos aéreas se observa cómo el dominio de este entorno, comprendido por el triángulo formado la calle…
La setmana passada caminàrem simultàniament per la vella riera d’Horta i el passeig de Fabra i Puig. Avui passejarem per la primera. Si la trepitgem des del carrer de Vilapicina tindrem una vista amb molts interrogants, perquè des de la calma de l’estructura bàsica de l’homònim barri passem al curs fluvial, Cartellà a l’actualitat. El seu cantó muntanya és una successió d’estrats desiguals, amb uns carrers traçats a priori una mica a la babalà, o això sembla. Als mapes i a les fotos aèries s’observa com el domini d’aquest entorn, comprès pel triangle format del carrer Sabastida fins al del…
Aquest 2024 les Barcelones passegen Vilapicina centímetre a centímetre. Fins i tot abans d’endinsar-nos al barri aparegueren per aquestes pàgines Fabra i Puig i la riera d’Horta, extensa i abordada a d’altres entregues o reportatges. Per això avui dedicarem a ambdós espais el protagonisme, doncs són fronteres de tot aquest territori, abans a vessar de masies ben regades per vàries aigües. L’entorn de Vilapicina, en realitat molt petit, romangué aïllat de tota centralitat, com aïllat de si mateix, a partir de 1959, quan s’emprengué l’extensió de Fabra i Puig. El seu tram al Sant Andreu contemporani es coneix com a…
Durant molts anys he reivindicat des d’aquestes mateixes pàgines la necessitat de recuperar pel veïnat i per tota Barcelona el merendero de la Font d’en Fargues. Tot repassant articles passats, he vist com els primers es remunten a un xic abans de la pandèmia, quan l’estat del cim de la ciutat jardí dels Fargas, coronada amb la seva homònima font, era pitjor que deplorable. Això es mantingué, sense agreujar-se perquè era impossible caure més baix, durant el darrer quinquenni. L’espai acollia els caps de setmana alguns concerts i, malgrat la seva plàcida llunyania per a les inversions municipals, tota la…
Durante muchos años he reivindicado desde estas mismas páginas la necesidad de recuperar para el vecindario y toda Barcelona el merendero de la Font d’en Fargues. Al repasar artículos he visto cómo se remontan a poco antes de la Pandemia, cuando el estado de la cima de la ciudad jardín de los Fargas, coronada con su homónima fuente, era peor que deplorable. Esto se mantuvo, sin agravarse porque era imposible ir a más, durante el último quinquenio. El espacio acogía los fines de semanas algunos conciertos y toda, pese a su plácida lejanía para las intervenciones municipales, la lógica apuntaba…
En aquest recorregut per Vilapicina hem transitat per moltes de les seves cruïlles, la majoria centrades al seu homònim carrer, amb confluències clau a totes les seves latituds, de Fabra i Puig a la riera d’Horta. Al tram final del carrer de Vilapicina es trobava Can Gaig. L’espai de la masia generà horts i vivendes al que ara és Mare de Déu de Les Neus. Aquesta via secundària, paral·lela a la principal del barri, és fonamental per a entendre com cresqué més enllà del seu nucli essencial. Mare de Déu de les Neus té varies fases. La darrera, si la…
En este recorrido por Vilapicina hemos transitado por muchas de sus encrucijadas, la mayoría centradas en su homónima calle, con confluencias clave en todas sus latitudes, de Fabra i Puig a la riera d’Horta. En el tramo final del carrer de Vilapicina se hallaba Can Gaig. El espacio de la masía generó huertos y viviendas en lo que ahora es Mare de Déu de Les Neus. Esta vía secundaria, paralela a la principal del barrio, es fundamental para entender su crecimiento más allá del núcleo original. Mare de Déu de les Neus tiene varias fases. La última, si la caminamos…
Para mi es especial escribir hoy sobre el carrer Mare de Déu de les Neus. Como llevo años paseando por Barcelona no recuerdo el momento exacto de nuestro encuentro, pero a nivel objetivo es de esos capaces de cambiar la vida de cualquiera. Si Barcelona no se prostituyera y valorara su autenticidad nuestra protagonista de hoy figuraría en todas las guías. Quizá sea mejor así para que su ser secreto nos pertenezca. Lo que el lector no suele saber es cómo cambia la percepción de un lugar a través del estudio. Mi primer contacto con el antiguo carrer de Tàrrega…
Per a mi és ben especial escriure avui sobre el carrer Mare de Déu de les Neus. Com porto anys passejant per Barcelona, no recordo el moment exacte del nostre encontre, però a nivell objectiu és d’aquells capaços de canviar la vida de qualsevol. Si Barcelona no es prostituís i valorés la seva autenticitat, la nostra protagonista d’avui figuraria a totes les guies, però així és millor, doncs així el seu secret ens pertany. El que el lector sol ignorar és com canvia la percepció d’un lloc a través de l’estudi. El meu primer contacte amb l’antic carrer de Tàrrega…
