La llibertat de trobar-nos a la frontera comporta el risc de perdre’ns. Duero amb Petrarca ens obre vistes a tots els punts cardinals, cadascun alternativa per a avançar. El problema i el do és el dubte. Aquest matí he complert el ritual de revisitar per sempiterna vegada el lloc d’estudi. Com en un futur no molt llunyà vull endinsar-me en el barri de l’empresari Sanahuja, als contraforts del Turó de la Peira, he optat per un recorregut diferent per apropar-me a la cruïlla de barris a on tornarem d’aquí pocs paràgrafs. D’aquesta manera, he baixat per Peris Menchet, potser per…
Autor: jcorominas
Els espais poden llegir-se de moltes maneres. Per a mi, el carrer de Sant Rafael està ple de llegendes i estímuls. El seu recorregut actual va de Robadors a la rambla del Raval. A la cantonada amb aquesta darrera hi figura una placa des dels primers anys dels vuitanta. És de ceràmica i, pel que es veu, fou vandalitzada més d’una vegada per les joventuts de l’extinta –o no tant– CiU, airades contra el record del gran anarquista Salvador Seguí, assassinat en aquest punt el 10 de març de 1923, durant la lenta agonia del Pistolerisme. Això del “Noi del…
Los espacios pueden leerse de muchas maneras. Para mí, la calle de Sant Rafael está repleta de estímulos y leyendas. Su recorrido actual va de Robadors a la Rambla del Raval. En la esquina con esta última figura una placa desde los primeros años ochenta. Es de cerámica y, por lo que se ve, fue vandalizada en más de una ocasión por las juventudes de la extinta –o no tanto– CiU, airadas contra el recuerdo del gran anarquista Salvador Seguí, asesinado en ese punto el 10 de marzo de 1923, durante los últimos coletazos del Pistolerismo. “Lo del Noi del…
Durant aquestes darreres setmanes hem llegit molt i avançat pocs metres en aquestes pàgines a causa de l’intent d’esgotar l’espai de la plaça sense nom compresa entre Pitàgores, Cartellà, Petrarca i Duero. Aquesta frontera entre Vilapicina i Horta ha patit algunes alteracions forçadíssimes en la seva morfologia. En aquest sentit, la palma és per la impostura de Petrarca, llençat des de passeig de Maragall per morir a Fabra i Puig, a més d’assassí del vell Folch, traçat per no col·lisionar amb la potència en descens des de les muntanyes. El torrent d’en Carabassa, ho hem argumentat més d’una vegada, hauria…
Durante estas últimas semanas hemos leído mucho y avanzado pocos metros en estas páginas a causa del intento de agotar el espacio de la plaza sin nombre comprendida entre Pitágoras, Cartellà, Petrarca y Duero. Esta frontera entre Vilapicina y Horta ha sufrido algunas alteraciones forzadísimas en su morfología. En este sentido la palma se la llevaría la impostura de Petrarca, lanzado desde passeig de Maragall para morir en Fabra i Puig y asesino del viejo Folch, trazado para no colisionar con la potencia en descenso desde las montañas. El torrent d’en Carabassa, lo hemos argumentado en más de una ocasión,…
A vegades, gairebé sense voler, arribes a un punt del passeig i acabes obsessionat, fins a sentir el desig d’esgotar-lo. Per sort, em passa amb certa freqüència, tot i així, l’espai del parc sense nom entre Petrarca, Pitàgores, Duero i Cartellà ha fet mèrits per a romandre a la meva memòria investigadora. Cadascun dels seus dos segments té a la vegada múltiples divisions i possibilitats interpretatives. Aquesta vegada ens centrarem en el seu tram superior, abans a vessar d’indústries d’adobats; la seva desaparició entroncà amb dos fenòmens gairebé contemporanis: el procés de deslocalització/desindustrialització dels anys 80 i la proclamació de…
No pensava parlar aquest mes del patrimoni dels marges, invisible com ho era el tercer món del primer segons Pier Paolo Pasolini, qui d’aquesta manera traçava una línia molt vàlida per a entendre’ns, la d’un centre valuós i una perifèria cegada als ulls aliens i per tant inexistent, excepte per la moralina i l’estadística. En aquesta tessitura convé remarcar un altre aspecte. Escric de memòria, però crec recordar com no fa gaire s’aprovà una llei segons la qual no es pot tirar a terra un edifici sense abans determinar si té valor patrimonial. Això sobre el paper és sensacional, però…
No tenía pensado hablar este mes del patrimonio de los márgenes, invisible como lo era el tercer mundo del primero según Pier Paolo Pasolini, quien así trazaba una línea muy válida para entendernos, la de un centro valioso y una periferia cegada a los ojos ajenos y por lo tanto casi inexistente, salvo para la moralina y la estadística. En esta tesitura conviene remarcar otro aspecto. Escribo de memoria, pero creo recordar cómo no hace tanto se aprobó una ley según la cual no se puede derribar un edificio sin antes determinar si tiene valor patrimonial. Esto sobre el papel…
Una gran belleza de todos estos años de paseo por Barcelona y Europa consiste en adquirir habilidades secretas, inútiles para la mayoría, fundamentales para mi trabajo. Una de ellas radica en intentar ver lo invisible porque en la cabeza, el paso del tiempo es oro, tengo memorizados mapas del pasado para caminar mejor por el presente. De esto va un poco toda esta pequeña serie de estas últimas semanas, centrada en el parque sin nombre comprendido entre Pitágoras, Duero, Cartellà y Petrarca. Esta última es la neófita del cuarteto y venció en la batalla a Folch, ahora mismo existente y…
Una gran bellesa de tots aquests anys de passeig per Barcelona i Europa consisteix a adquirir habilitats secretes, inútils per a la majoria, fonamentals per a la meva feina. Una d’elles radica en veure allò invisible, doncs al cap, el pas del temps és or, tinc memoritzats mapes del passat per a caminar millor pel present. D’això va una mica tota aquesta petita sèrie de les darreres setmanes, centrada en el parc sense nom, comprès entre Pitàgores, Duero, Cartellà i Petrarca. Aquesta darrera és la neòfita del quartet i guanyà la batalla a Folch, ara mateix existent i tapiada per…
