Autor: jcorominas

En un mapa mudo de los años 30 puede apreciarse qué idea tuvo Salvador Riera para su segunda gran urbanización en Barcelona, la del barrio sin nombre de los Segundos Indians, quizá a rebautizar con el nombre de su fundador, quién, como comentamos en anteriores entregas, murió antes de ver la concreción de su plan. La imagen nos muestra una esencia de tres calles, cada una de ellas con una función dentro del espacio. La primera, Acàcies, se configuró como la más residencial del conjunto, mientras Ramón Albó tenía aspiraciones frustradas de conectividad con otras arterias como Fabra i Puig,…

A un mapa mut dels anys 30 pot apreciar-se quina idea tingué Salvador Riera per a la seva segona gran urbanització a Barcelona, la del barri sense nom dels Segons Indians, potser a rebatejar amb el nom del seu fundador, qui com comentàrem fa poques setmanes morí abans de veure concretat el seu pla. La imatge ens mostra una essència de tres carrers, cadascun amb una funció dins l’espai. El primer, Acàcies, es configurà com la més residencial del conjunt, mentre Ramón Albó tenia aspiracions frustrades de connectivitat amb altres artèries com Fabra i Puig, quelcom on el carrer de…

Cuando empiezo una nueva serie de las Barcelonas, en este caso el limbo de limbos que son los segundos Indians, suelo obsesionarme mientras paseo en una secuencia de detalles para perfilar mejor sus alrededores, una clave fundamental para comprender tanto el entorno como el contexto. Aquí la primera apreciación correspondería a un precedente casi inmediato en nuestras caminatas. Els Indians de los Subirats y otros pequeños propietarios nunca pudo aspirar a sobrepasar las fronteras de la urbanización de Can Berdura porque estaba rodeado de terratenientes con mucha importancia en esos márgenes junto a caminos, rieras y torrentes. Como vimos, Salvador…

Quan començo una nova sèrie de les Barcelones, en aquest cas al limbe de limbes que són els segons Indians, solc obsessionar-me mentre passejo en una successió de detalls per a perfilar millor els voltants, clau fonamental per a comprendre l’entorn i el context. Aquí la primera apreciació correspondria a un precedent gairebé immediat a les nostres caminades. Els Indians dels Subirats i altres petits propietaris mai pogué aspirar a sobrepassar les fronteres de la urbanització de Can Berdura perquè estava envoltat de terratinents amb molta importància en aquells marges entre camins, rieres i torrents. Vam veure com Salvador Riera…

No sé si era Al Quadern Gris, però sempre recordo com Josep Pla deia allò d’anar a cercar la noticia, en el seu cas a la mateixa Rambla després de baixar des la seu de La Publicitat. Vaig sortir de l’emissora de ràdio, encaminant-me envers el carrer del Doctor Trueta per a treure fotografies de la plaça de Mercè Sala, al centre de la polèmica les darreres setmanes perquè ha sigut privatitzada pels veïns amb el vistiplau de l’Ajuntament, qui d’altra banda, això és el més greu, per ara no ha invertit un euro, mentre els veïns se’n gastaren cinquanta-dos…

No sé si era en El Quadern Gris, pero siempre recuerdo cómo Josep Pla decía aquello de ir a buscar la noticia, en su caso en la misma Rambla tras descender de la sede de La Publicitat.  En mi caso, salí de la emisora de radio, encaminándome hacia el carrer del Doctor Trueta para sacar fotografías de la plaça de Mercè Sala, en el centro de la polémica las últimas semanas porque ha sido privatizada por los vecinos con el visto bueno del Ayuntamiento, quien por lo demás, esto es lo más grave, por ahora no ha invertido un euro,…

Duc vàries setmanes en plena meditació transcendental entorn a com enfocar l’inici del nostre passeig pels segons Indians, que, en realitat, no és un mal començament, són un barri sense nom, categoria amb molt de predicament a Barcelona. Aquestes estructures són tals perquè constitueixen una urbanització unitària integrada més tard a latituds properes des de la geografia. Són com falles de l’ordre establert. Entre elles podem mencionar, sense voluntat de ser exhaustius, el barri de Romans entr Gràcia i el Baix Guinardó, el gairebé extint de les de les Cases Boada al Camp de l’Arpa junt a Navas, el sempre…

Llevo varias semanas en plena meditación trascendental sobre cómo enfocar el inicio de nuestro paseo por los segundos Indians, que en realidad, no es mal comienzo, son un barrio sin nombre, categoría con mucha presencia en Barcelona. Estas estructuras son tales porque constituyen una urbanización unitaria integrada más tarde en lo geográfico a latitudes cercanas. Son como fallas del orden establecido. Entre ellas podemos mencionar, sin ser exhaustivos, el barri de Romans entre Gràcia y el Baix Guinardó, el casi extinto de las Casas Boada en Camp de l’Arpa junto a Navas, el siempre en riesgo Camp de la Creu…

Estas Barcelonas son, entre otras cosas, puro servicio público, no sólo por el estudio semanal sobre la capital catalana, más bien por trabajar desde el periodismo para la ciudadanía, y ciudadanía, como podría decir Bruto en su oración shakesperiana, también es el Ayuntamiento, grato como siempre de leer estas páginas. Como soy del Guinardó, conozco muy bien cómo los consistorios han montado a lo largo de la Democracia un extraño chiringuito con los solares, no tantos, reconvertidos en plaza. Cuando esto sucede,  el lugar permanece sin bautizo durante muchos años, quizá por los siglos de los siglos, amén. El Guinardó…

Aquestes Barcelones són, entre d’altres coses, pur servei públic, no tan sols per l’estudi setmanal sobre la capital catalana, més aviat per treballar des del periodisme per a la ciutadania, i ciutadania, com podria dir Brutus a la seva oració shakespeariana, també és l’Ajuntament, honrat com sempre de llegir aquestes pàgines. Com sóc del Guinardó, conec molt bé com els consistoris han muntat una estrany xiringuito amb els solars, no tants, reconvertits en plaça. Quan això passa, el lloc roman sense batejar durant molts anys, potser pels segles dels segles, amén. El Guinardó tingué, té i tindrà infinitud d’aquestes extensions…