Totes les investigacions de les Barcelones són especials, però la d’avui té quelcom agredolç per mesclar varis descobriments amb la frustració de no poder anar més enllà en un aspecte concret. El carrer Escòcia va ple de minúcies significants. D’una banda, molts el consideren el veritable inici del barri de La Jota, com si la riera d’Horta i el tram fins arribar a l’artèria en homenatge als Coats, de la veïna fàbrica de filatures compartida amb els Fabra, fossin limbes sense pertinença. Des de l’altra, hem comentat més d’un vegada com nasqué més avall, on ara llueix Dublín, i es…
Autor: jcorominas
Sempre hi ha un dia a la setmana que surto amb la càmera per a fer fotos relacionades amb les següents Barcelones. El diumenge que vaig capturar les del carrer Ourense des de la Meridiana em va cridar molt l’atenció com aquesta via desapareguda tenia un tram inicial entre riera d’Horta i Escòcia, descavalcada de l’alienació de la resta amb un bloc majestuós dels anys quaranta o principis dels cinquanta. A l’altra banda d’Escòcia hi ha una finca com apartada de la vorera, una prova de com aquesta ha anat eixamplant-se. Correspon al 2-4-6 d’aquest carrer amb sabor britànic, degut…
Siempre hay un día de la semana donde salgo con la cámara para hacer fotos relacionados con las siguientes Barcelonas. El domingo que capturé las de la calle Orense desde la Meridiana me llamó mucho la atención cómo esta calle desaparecida tenía un tramo inicial entre riera d’Horta y Escòcia, descabalgado de la alineación del resto por un bloque majestuoso de finales de los años cincuenta, pese a su estilo de inspiración fascista e italiana. Al otro lado de Escocia hay una finca muy despegada, prueba de cómo ha ido ensanchándose la calzada. Corresponde al 2-4-6 de esta calle con…
Confieso que, al escribir las Barcelonas, es inevitable pensar en su recepción. A largo plazo estoy muy tranquilo por algo sin relación con la egolatría. Hasta la fecha, nadie había tratado con tanto detalle los márgenes, hecho clave para dar a estos papeles una vigencia más allá del presente, pero claro, estamos en 2023, y ello comporta encontrarme por la calle con personas o recibir comentarios de todo tipo en las redes. La serie de La Jota va viento en popa, pero, como quizá soy el primero en darle la identidad propia que merece, muchos son los preguntones sobre sus…
Confesso que, quan escric les Barcelones, a vegades penso en la seva recepció per part del públic. A llarg termini estic ben tranquil per quelcom sense relació amb l’egolatria. Fins a la data ningú havia mimat amb tantíssim detall els marges comtals, fet clau per a donar als meus papers una vigència més enllà del present, però és clar, som a l’any 2023, i això comporta trobar-me pel carrer amb persones, també amb algun animal, o rebre comentaris de tot tipus a les xarxes. La sèrie de La Jota va de meravella, però com potser sóc el primer a donar-li…
Aquests darrers mesos hi ha una voluntat de petits canvis a Barcelona des de la consciència de no poder anar a més per la precarietat del consistori socialista. L’alcalde Collboni, amb tota probabilitat ben assessorat, manté un perfil baix mentre cerca emprendre mesures, sempre amb la crítica dels demés en primer pla, quelcom normal, doncs a simple vista sembla que les relacions entre els líders municipals no deuen ser gaire bones, sense ser recomanable unir-los en una habitació sense càmeres. Una de les mesures més interessants és haver integrat El Born CCM al Museu d’Història, prescindint-ne així de la seva…
Estos últimos meses hay una voluntad de pequeños cambios en Barcelona desde la conciencia de no poder ir a más por la precariedad del consistorio socialista. El alcalde Collboni, con toda probabilidad bien asesorado, mantiene un perfil bajo mientras intenta emprender medidas, siempre con la crítica de los demás en primer plano, algo normal, pues a simple vista parece que las relaciones entre los líderes municipales no deben ser muy buenas, sin ser recomendable juntarlos en una habitación desprovista de cámaras. Una de las medidas más interesantes es haber integrado el Born CCM al Museu de Història, prescindiéndose así de…
Vosaltres no sabeu totes les voltes combinades dels meus peus i cap durant els darrers mesos pel barri de La Jota. Passejar amb intencionalitat per un lloc l’estructura a la ment, fins a crear la màgia de tenir una projecció del passat mentre camines pel present. A partir d’això, tinc força clares determinades fites per a moure’m i comprendre aquesta superfície. Durant les anteriors setmanes he escrit per activa i per passiva com la barriada tenia dos eixos a partir de les propietàries dels terrenys: Maria Àngels Puig Espanya i la Marquesa de Castellbell. La primera, àlies la tortuga constructiva,…
Vosotros no sabéis todas las vueltas combinadas de mis pies y cabeza durante los últimos meses por el barrio de La Jota. Pasear con intencionalidad por un lugar lo estructura en la mente, hasta crear la magia de tener una proyección del pasado mientras caminas por el presente. A partir de eso, tengo bastante claros determinados hitos para manejarme y comprender esa superficie. Las semanas anteriores escribí por activa y por pasiva cómo la barriada tenía dos génesis a partir de sendas propietarias de los terrenos: María Ángeles Puig España y la Marquesa de Castellbell. La primera, alias la tortuga…
Desenvolupar, escriure, una sèrie de Barcelones comporta a la meva ment una infinita successió de preguntes i la imaginació d’alguns plantejaments a partir de les meves investigacions mitjançant el passeig i l’estudi. En el cas de la Jota, he recalcat a cadascun dels articles previs la lentitud de la seva urbanització. La millor hipòtesi per a entendre el pas de tortuga és la calma de Maria Àngels Puig España, propietària de Can Garrigó, qui potser s’activà més a instàncies de la dictadura de Primo de Rivera, sempre amistosa amb el marquesat de Castellbell, impulsor definitiu del conjunt una vegada decidí…
