Autor: jcorominas

 A la meva recerca dels fundadors dels Indians, l’eix més solvent per a explicar la seva Història i formació, tinc un document predilecte. Es tracta d’un breu d’abril de 1921 amb el llistat de la junta directiva de l’associació de veïns de la barriada de Can Berdura. El seu president en aquella anyada fou Augusto Ferrer Dalmau. Si algú el cerca a Internet potser es sorprengui tot donant amb un pintor de quadres d’Història, imagino el net, o la pàgina d’una empresa, engloba al Grup Set, dedicada a solucions compleixes d’automatització i transmissió de potència dins del marc de l’eficiència…

En mi búsqueda de los fundadores dels Indians, el eje más solvente para explicar su Historia y formación, tengo un documento predilecto. Se trata de un breve de abril de 1921 con el elenco de la junta directiva de la asociación de vecinos de la barriada de Can Berdura. Su presidente en esa añada fue Augusto Ferrer Dalmau. Si alguien lo busca en Internet quizá se sorprenda al dar con un pintor de cuadros de Historia, imagino el nieto, o la página de una empresa, englobada en el Grup Set, dedicada a soluciones complejas de automatización y transmisión de potencia…

Hay muchas formas de fundar. La de los indianos provenientes de la Barceloneta mezclaba el gusto por la apariencia del ascenso social con el clásico descalabro, rubricado con el adiós a las villitas en pos de la masificación de los años sesenta. Els Indians tienen muchos principios, y cada uno de ellos permite comprender el tejido de sus habitantes.  Durante muchos años me fijé en Villa Macrina, sita en el 54 del carrer de Matanzas, en esa casi encrucijada con Felip II y Garcilaso. Se construyó en 1927 y no ostenta ningún lujo, salvo la inscripción para coronar su fachada.…

Hi ha moltes maneres de fundar. La dels indians provinents de la Barceloneta mesclava el gust per l’aparença de l’ascens social amb el clàssic desgavell, rubricat amb l’adéu a les viletes envers la massificació dels anys seixanta. Els Indians tenen molts principis i cadascun d’ells permet comprendre el teixit dels seus habitants. Durant molts anys vaig fixar-me a Vila Macrina, al 54 del carrer de Matanzas, gairebé a la cruïlla de Felip II amb Garcilaso. Es construí el 1927 i no ostenta cap luxe, excepte la inscripció per a coronar la seva façana. En aquella època, el barri tingué una…

El funeral de Carmen Escoté Esqué, vídua de Francisco Subirats Font, simbolitzà el relleu d’una època a una altra a la frontera dels Indians. La finada havia mort al 170 de Garcilaso. Des de feia temps no devia anar gaire bé de salut, preparant-se pel darrer sospir. És tan sols una hipòtesi, però a finals dels cinquanta varis anuncis de premsa cercaven de vendre un immoble amb magatzem i cinc dormitoris. Degué ser fred aquell matí de reis de 1960. La salma mortuòria avançà pel carrer Garcilaso, en realitat els seus dominis per ser la darrera supervivent de l’estirp dels…

El funeral de Carmen Escoté Esqué, viuda de Francisco Subirats Font, simbolizó el trasvase de una época a otra en la frontera dels Indians. La finada había fallecido en el 170 de Garcilaso. Desde hacía tiempo debía andar mal de salud, preparándose para la muerte. Es solo una hipótesis, pero a finales de los años cincuenta varios anuncios de prensa intentan vender un inmueble con almacén y cinco dormitorios. Debió ser fría esa mañana de reyes de 1960. La salma mortuoria avanzó por el carrer de Garcilaso, en realidad sus dominios por ser la última superviviente de la estirpe de…

Tota Barcelona és en obres, sense cap irreductible poblat gal a la resistència. L’altre dia, una senyora em comentà que no veia res semblant des de les Olimpíades, quelcom genial per a donar volada al meu discurs sobre la ciutat en transformació, no en decadència com solen esmentar els crítics. A la fi, allò de la culpa és de Colau és una frase falca a l’imaginari del barceloní, gairebé una conya sorgida per la repetició i beneïda a la redundància bromista. La intel·ligència artificial tampoc volgué donar tota la culpabilitat a l’alcaldessa, doncs la seva bona educació li impedeix atribuir…

Toda Barcelona está en obras, sin ningún irreductible poblado galo en la resistencia. El otro día, una señora me comentó que no veía nada parecido desde las Olimpiadas, algo genial para dar rienda suelta a mi discurso sobre la ciudad en transformación, no en decadencia, término reverenciado por los críticos.  Al final, aquello de la culpa es de Colau es una frase muletilla en el imaginario del barcelonés, casi una coña surgida por la repetición y bendecida en la redundancia bromista. Cuando la consulté, la inteligencia artificial tampoco quiso dar toda la culpabilidad a la alcaldesa, porque su buena educación…

Durant aquesta sèrie sobre el barri dels Indians hem recorregut diversos orígens del mateix entre alguns propietaris amb carisma i una de les empreses amb més solera. No obstant, encara no ens havíem endinsant al veritable quilòmetre zero de la seva Història, basada en una mentida per tots acceptada, segons la qual els primers pobladors moderns tingueren un passat a Cuba i a les colònies ultramarines, destacant-se entre ells Francisco Subirats Font, conegut popularment com Pancho, qui a inicis del Nou-cents comprà unes parcel·les a l’actual carrer de Garcilaso junt a dos amics, Diego Frau Mayans i Josep Trius Tous.…

Durante esta serie sobre el barrio dels Indians hemos recorrido varios orígenes del mismo entre algunos propietarios con carisma y una de las empresas con más solera. Sin embargo, aún no nos habíamos adentrado al verdadero quilómetro cero de su Historia, basada en una mentira aceptada por todos, según la cual los primeros pobladores modernos tuvieron un pasado en Cuba y las colonias ultramarinas, destacándose entre ellos Francisco Subirats Font, conocido popularmente como Pancho, quien a inicios del Novecientos compró unas parcelas en el actual carrer de Garcilaso junto a dos amigos, Diego Frau Mayans y Josep Trius Tous.  Según…