Autor: jcorominas

No está de más recapitular. Empezamos esta pequeña serie con un grano de arena y hemos conseguido levantar un edificio, cuya estructura desvelaremos a lo largo de los siguientes párrafos. Todo empezó por mi infinita curiosidad sobre lo criminal, en esta ocasión relacionada con un edificio industrial dels Indians, antaño perteneciente a la Acústica Electrónica Roselson. Dos empleados de esta empresa sufrieron un tiroteo hacia las diez y media de la mañana del viernes 2 de junio de 1977, tras sacar más de dos millones y medios de pesetas de una oficina bancaria de plaça Maragall. El cajero Martínez Asensio…

Recapitulem. Començàrem aquesta petita sèrie amb un gra de sorra i hem aconseguit aixecar un edifici, del qual revelarem la seva estructura de mica en mica. Tot s’encetà per la meva infinita curiositat entorn tot allò criminal, aquesta vegada relacionada amb un edifici industrial dels Indians, abans pertanyent a la Acústica Electrònica Roselson. Dos empleats d’aquesta empresa patiren un tiroteig cap a dos quarts de deu del matí del divendres 2 de juny d 1977, just després de retirar dos milions i mig de pessetes d’una sucursal bancària de plaça Maragall. El caixer Martínez Asensio morí com a conseqüència dels…

La confluencia de passeig Maragall con Sant Antoni María Claret es un núcleo del tráfico en la frontera del Guinardó con otros barrios. Esta junción eclipsa a su tercera rama, la rambla de Volart, una calle producto de la urbanización aprobada a favor de Salvador Riera pocos meses antes de las Agregaciones de abril de 1897, cuando Barcelona duplicó su población anexionándose varios pueblos del Llano.  A Riera el negocio le salió redondo porque los terrenos del Guinardó ganaron valor. La jugada no fue un golpe de suerte y tiene todo el aspecto de haberse planificado a la perfección, de…

La confluència de passeig Maragall amb Sant Antoni Maria Claret és un nucli del trànsit a la frontera del Guinardó amb altres barris. Aquesta junció eclipsa la seva tercera branca, la rambla de Volart, un carrer producte de la urbanització aprovada en favor de Salvador Riera pocs mesos abans de les Agregacions de 1897, quan Barcelona duplicà la seva població tot annexionant-se varis pobles del Pla. Per tant, a Riera el negoci li sortí rodó perquè els terrenys del Guinardó guanyaren valor. La jugada no fou pas un cop de sort i té tot l’aspecte d’haver-se planificat a la perfecció,…

Davant la seva ineficàcia, qualsevol ajuda es bona per a permetre que aflorin a la superfície els petits relats de memòria. Al seu blog el tramvia 48, Ricard Fernández Valentí atresora dades ideals per a reconstruir allò mínim. Un d’ells mencionava a l’empresa Acústica Roselson, notable tot integrant els seus equips de so a mobiliari de disseny, a més de proposar als usuaris la fabricació dels seus altaveus en funció d’interessos i mesura.  La marca nasqué als anys cinquanta, establint-se segons alguna tarja de presentació al número 8 de Francesc Tàrrega, si bé les naus de fabricació ocupaven un notable…

La escasez de fuentes sólidas sobre la Historia de barrio dels Indians me hace ir mucho más a ciegas que en otras investigaciones, aferrándome a una serie de rastros, por suerte poco a poco deshilachados, un milagro al estar capadas algunas hemerotecas de enjundia.  Ante su ineficacia, cualquier mano es buena para permitir que afloren a la superficie los pequeños relatos configuradores de la memoria. En su blog el tranvía 48, Ricard Fernández Valentí atesora datos ideales para reconstruir lo mínimo. Uno de ellos mencionaba la empresa Acústica Electrónica Roselson, notable al integrar sus equipos de sonido en mobiliario de…

D’una manera o d’una altra les peces tard o d’hora encaixen. De petit, vaig poder comprovar com de poroses eren les fronteres dels meus barris. A vegades, anava amb ma mare al Cine Río al número 40 del carrer de Matanzas, als Indians. Recordo una nit de finals d’estiu de 1999 quan vaig veure, si no em falla la memòria, Eyes Wide Shut. Quan vaig sortit de la sessió tots els alentorns eren pur silenci, amb aquella sensació desangelada de certa manca de vida, quelcom si es vol normal en aquesta perifèria de Barcelona, privada amb el pas dels decennis…

De un modo u otro todas las piezas terminan por encajar. De pequeño pude comprobar lo poroso de las fronteras de mis barrios. En ocasiones iba con mi madre al Cine Río en el número 40 del carrer de Matanzas, en els Indians. Recuerdo una noche de finales de verano de 1999 donde vi, si la memoria no me falla, Eyes Wide Shut. Al salir de la sesión todos los aledaños eran puro silencio, con esa sensación desangelada de cierta falta de vida, algo si se quiere normal en esta periferia de Barcelona, privada con el paso de los decenios…

A una mapa de 1915, una pista més per a reconstruir el passat del barri del Indians, tan sols figura el carrer de Matanzas. La resta de la zona encara sembla verge, una apreciació inexacta, com gairebé tot allò relacionat amb els orígens moderns d’aquest territori barceloní de gènesi ofegada per sobredosi de tòpics.  Una torre sobresurt a Francesc Tàrrega amb Pinar del Río. Per a molts, quelcom discutible si s’analitza, té estil colonial; a partir d’això, junt amb d’altres elements, la construcció ha adquirit vitola de símbol, sobretot, des del meu punt de vista, per haver sobreviscut a…

En un mapa de 1915, una pista más para reconstruir el pasado del barri de los Indians, sólo figura el carrer de Matanzas. El resto de la zona aún parece asilvestrada, una apreciación inexacta, como casi todo lo relacionado con los orígenes modernos de este territorio barcelonés, cuya génesis nada en los tópicos aceptados sin discusión. En Francesc Tárrega con Pinar del Río sobresale una torre. Para muchos, algo discutible si se analiza, tiene estilo colonial; a partir de aquí, junto con otros elementos, la construcción ha adquirido vitola de símbolo, sobre todo, desde mi punto de vista, al haber…