Les darreres setmanes em condueixen de mode gairebé irremeiable al concepte de súper illa, transformat al llarg d’aquest reportatge en marca perniciosa tot depenent on s’apliqui, perquè molts barris tenen espais semblants sense necessitat d’intervencions més aviat pomposes, amb el temps causants de gentrificació. La de l’Eixample és un dels focus d’aquestes eleccions. Fa poc vam disseccionar els seus pros i contres. El passat cap de setmana vaig ser guia d’un passeig pels orígens de la quadrícula de Cerdà, i vaig comprovar quelcom no tan sorprenent: malgrat la peatonalització, certs punts de Consell de Cent continuen amb un gravíssim excés…
Autor: jcorominas
Las últimas semanas me conducen de modo irremediable al concepto de súper illa, transformado a lo largo de este reportaje en marca perniciosa en función de donde se aplique, porque muchos barrios tienen espacios similares sin necesidad de intervenciones tan pomposas, a la postre causa de gentrificación. La del Eixample está en boca de todos. Aquí desgranamos no hace muchos sus pros y sus contras. El fin de semana pasado fui guía de un paseo por los orígenes de la cuadrícula de Cerdà y comprobé algo no tan sorprendente: pese a la peatonalización, ciertos puntos de Consell de Cent continúan…
No deja de ser fascinante cómo el estudio de una zona concreta conduce a una mayor comprensión de un conjunto superior. El barrio de Salvador Riera, quién a buen seguro se hubiese ofendido con lo de los Segundos Indians, quiso generar su propia idiosincrasia de cruces y límites, topándose en la mayoría de ocasiones con designios inalcanzables, como las cocheras en el caso de Ramón Albó y Federico Mayo, un extenso muro para separarlo de las flamantes viviendas del Congrés. Hoy no tengo mucha intención de marearos, y por lo tanto debo ser diáfano desde el principio. El protagonismo de…
No deixa de ser fascinant com l’estudi d’una zona concreta condueix a una major comprensió d’un conjunt superior. El barri de Salvador Riera, qui de ben segur s’hagués ofès amb allò dels Segons Indians, volgué generar el seu propi tarannà de creuaments i límits, topant-se gairebé sempre amb designis més poderosos, com les cotxeres en el cas de Ramón Albó i Federico Mayo, un extens mur per a separar-lo de les flamants vivendes del Congrés. Avui no tinc gaire intenció de marejar-vos; així doncs, he de ser diàfan des del principi. El protagonisme de les següents línies recaurà al carrer…
No gaire lluny de la rambla de Badal podem passejar pel carrer de Feliu Casanova, dedicat a l’amo dels terrenys junt a sa mare, la senyora Casteràs. Feliu comparteix honors varis amb Salvador Riera, com per exemple tenir dos indrets al seu nom, doncs també té un carrer curvilini junt a la plaça del seu sogre, al rovell de l’ou de la primera urbanització del Guinardó. Salvador Riera morí el 1916, poc abans d’aprovar-se la urbanització dels mal anomenats Segons Indians. Aquesta es possibilità per la cessió de terrenys efectuada pel diputat conservador Ramón Albó, qui bé pogué ser amb…
No muy lejos de la rambla de Badal podemos pasear por el carrer de Feliu Casanova, dedicado al dueño de los terrenos junto a su madre, la señora Casteràs. Feliu comparte varios honores con Salvador Riera, como por ejemplo tener dos lugares a su nombre, pues también presume de calle junto a la plaza de su suegro, en el meollo de la primera urbanización del Guinardó. Salvador Riera murió en 1916, poco antes de aprobarse la urbanización de los mal llamados Segundos Indians. Esta se posibilitó por la cesión de terrenos efectuada por el diputado conservador Ramón Albó, quien bien…
En un mapa mudo de los años 30 puede apreciarse qué idea tuvo Salvador Riera para su segunda gran urbanización en Barcelona, la del barrio sin nombre de los Segundos Indians, quizá a rebautizar con el nombre de su fundador, quién, como comentamos en anteriores entregas, murió antes de ver la concreción de su plan. La imagen nos muestra una esencia de tres calles, cada una de ellas con una función dentro del espacio. La primera, Acàcies, se configuró como la más residencial del conjunto, mientras Ramón Albó tenía aspiraciones frustradas de conectividad con otras arterias como Fabra i Puig,…
A un mapa mut dels anys 30 pot apreciar-se quina idea tingué Salvador Riera per a la seva segona gran urbanització a Barcelona, la del barri sense nom dels Segons Indians, potser a rebatejar amb el nom del seu fundador, qui com comentàrem fa poques setmanes morí abans de veure concretat el seu pla. La imatge ens mostra una essència de tres carrers, cadascun amb una funció dins l’espai. El primer, Acàcies, es configurà com la més residencial del conjunt, mentre Ramón Albó tenia aspiracions frustrades de connectivitat amb altres artèries com Fabra i Puig, quelcom on el carrer de…
Cuando empiezo una nueva serie de las Barcelonas, en este caso el limbo de limbos que son los segundos Indians, suelo obsesionarme mientras paseo en una secuencia de detalles para perfilar mejor sus alrededores, una clave fundamental para comprender tanto el entorno como el contexto. Aquí la primera apreciación correspondería a un precedente casi inmediato en nuestras caminatas. Els Indians de los Subirats y otros pequeños propietarios nunca pudo aspirar a sobrepasar las fronteras de la urbanización de Can Berdura porque estaba rodeado de terratenientes con mucha importancia en esos márgenes junto a caminos, rieras y torrentes. Como vimos, Salvador…
Quan començo una nova sèrie de les Barcelones, en aquest cas al limbe de limbes que són els segons Indians, solc obsessionar-me mentre passejo en una successió de detalls per a perfilar millor els voltants, clau fonamental per a comprendre l’entorn i el context. Aquí la primera apreciació correspondria a un precedent gairebé immediat a les nostres caminades. Els Indians dels Subirats i altres petits propietaris mai pogué aspirar a sobrepassar les fronteres de la urbanització de Can Berdura perquè estava envoltat de terratinents amb molta importància en aquells marges entre camins, rieres i torrents. Vam veure com Salvador Riera…
