Autor: jcorominas

Les coses, així a simple vista, no semblen haver canviat gaire els darrers ans. Un mapa de la renda familiar d 2013 mostrava una mitjana superior a cent a Diagonal Mar i Front Marítim de Poblenou, en contrast amb els índex frec a frec amb la pobresa de Besós Maresme o els preocupants de Provençals de Poblenou, tots aquests barris del veïnat amb el parc del Fòrum, el meu destí un diumenge pel matí, quan els barcelonins dormen encara fins més tard i els carrers són una passarel·la pel passejant. La línia 4 del metro, la popular groga, és un…

Las cosas, así a simple vista, no parecen haber cambiado mucho en los últimos años. Un mapa de la renta familiar media en 2013 mostraba un promedio superior a cien en Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou, en contraste con los índices lindantes con la pobreza de Besós Maresme y preocupantes en Provençals de Poblenou, todos estos barrios en vecindad con el parque del Fórum, mi destino un domingo por la mañana, cuando los barceloneses duermen hasta más tarde y las calles son una pasarela para el paseante. La línea 4 del metro, la popular amarilla, es uno de…

Más de una vez he insistido en cómo las divisiones territoriales de Barcelona suelen presentar rarezas, sobre todo por la indefinición de los delineadores. Por eso mismo, tras meses de exhaustiva investigación para rendir justicia a la zona, abandonaremos el Camp de l’Arpa, si bien nuestro objeto de estudio de las próximas semanas podría pertenecerle, aunque, sin embargo, corresponda al barrio de Navas, esa anomalía partida en dos por la Meridiana, ninguneada desde la noche de los tiempos. La semana pasada terminábamos casi en Trinxant con passeig Maragall, para ser precisos en Juan de Garay. Como tengo la suerte de…

Més d’un cop he insistit en com les divisions territorials de Barcelona solen presentar rareses, sobretot per la indefinició dels delineants. Per això mateix, després de mesos d’exhaustiva investigació per a retre justícia a la zona, abandonarem el Camp de l’Arpa, si bé per dret a llei el nostre objecte d’estudi de les properes setmanes li hauria de pertànyer malgrat correspongui al barri de Navas, anomalia partida en dos per la Meridiana, potser perquè ningú es preocupa gaire pels seus designis. La darrera setmana acabàrem gairebé a Trinxant amb passeig Maragall, per a ser precisos a Juan de Garay. Com…

Alguna vez he comentado cómo el proceso de investigar una calle en concreto se nutre de constantes insatisfacciones, bien por exigencia, bien por frustración ante la escasez de datos. La primera va con la personalidad de servidor y se acompasa con la manía de fotografiar para documentarme, no desde la simple plasmación, sino desde el deseo de dar con instantáneas idóneas, algo por otra parte providencial porque la repetición ayuda a interiorizar las particularidades de los trazados. Ante la segunda poco puede hacerse, si bien los archivos y los papeles siempre pueden deparar sorpresas, claves para renovar la labor detectivesca,…

He comentat més d’una vegada com el procés d’investigar en concret un carrer es nodreix de constants insatisfaccions, bé per exigència, bé per frustració davant la mancança de dades. La primera va amb la personalitat de servidor i es lliga amb la mania de fotografiar per a documentar-me, no des de la simple plasmació, sinó des del desig de donar amb instantànies idònies, quelcom d’altra banda providencial perquè la repetició ajuda a interioritzar les particularitats dels traçats. Poc podem fer amb la segona; tot i així, els arxius i els papers sempre poden deparar sorpreses, claus per a actualitzar la…

Des de fa anys mantinc una conversa intermitent amb la meva amiga Esther sobre les fronteres del Camp de l’Arpa, i potser quan les haguem definit en aquestes pàgines podrem, a la fi, caminar pels seus carrers fixant-nos en detalls més específics. Si discutim, en el bon sentit de la paraula, sobre els límits d’aquest barri és per quelcom anticipat la passada setmana. L’actual divisió administrativa de Barcelona és de 1984 i s’estructura en deu districtes, quelcom tradicional si seguim la Història de la ciutat, però poc intel·ligent des del meu punt de vista si volem fomentar identitats i…

Desde hace meses mantengo una conversación intermitente con mi amiga Esther sobre las fronteras del Camp de l’Arpa, y quizá cuando las hayamos definido en estas páginas podremos, al fin, caminar por sus calles fijándonos en detalles más específico. Si discutimos, en el buen sentido de la palabra, sobre los límites de este barrio es por algo anticipado la semana pasada. La actual división administrativa de Barcelona es de 1984 y se estructura en diez distritos, algo tradicional si seguimos la Historia de la ciudad, pero desde mi punto de vista nada inteligente para fomentar la identidad y lo plural…

Hace poco un lector me felicitaba por un artículo en otro medio sobre Manolo Vázquez Montalbán. El cumplido me hizo pensar en los maestros no conocidos, personas con tanto influjo como para dejar su impronta en servidor más allá de su muerte, sin fantasmagorías, sólo con un legado atemporal. Manolo, de quien he heredado con toda la intención del mundo su neologismo Barcelonas,  y Josep Pla siempre han estado en ese pedestal del cerebro, sobre todo por el tópico, algunos son ciertos, de querer saber qué dirían en cualquier instante histórico. Dentro de este panteón local, el extranjero y el…

Fa ben poc, un lector em felicità per un article a un altre mitjà sobre Manolo Vázquez Montalbán. La floreta em feu pensar als mestres no coneguts, persones amb tant d’influx com per a deixar la seva firma a servidor més enllà de la seva mot, sense fantasmagories, només amb un llegat intemporal. Manolo, de qui he heretat amb tota la intenció del món el seu neologisme Barcelones, i Josep Pla sempre han figurat en aquest pedestal del cervell, sobretot des del tòpic, alguns són ben certs, de voler saber sempre què dirien en qualsevol instant històric. Dins d’aquest panteó…