Autor: jcorominas

Al ser una semana vacacional, un saludo a todos aquellos no Autónomos, he considerado oportuno realizar mi ingreso al Camp de l’Arpa desde un recuerdo no muy lejano y útil para enfocar este barrio tan despreciado al ser víctima y resistir múltiples imperialismos. Era miércoles 22 de diciembre de 2021. Acababa de volver de Trieste y Barcelona me recibió con un horrible cielo, de esos escasos en nuestras latitudes, sólo visible cuando la humedad se condensa en el cielo hasta crear una neblina atípica y muy reconocible de la capital catalana, transformada en plató de Blade Runner durante unas pocas…

Som a una setmana de vacances, salutacions a tots aquells no Autònoms, he considerat oportú realitzar el meu ingrés al Camp de l’Arpa des de un record no gaire llunyà i ben útil per a enfocar aquest barri massa menyspreat, víctima i resistent de múltiples imperialismes. Era dimecres 22 de desembre de 2021. Tot just havia tornat de Trieste i Barcelona em rebé amb un cel horrible, més aviat escàs en aquestes latituds, tan sols visible quan la humitat es condensa al cel fins a crear una boirina atípica i molt recognoscible de la capital catalana, transformada durant unes hores…

L’oca del Camp de l’Arpa guiarà un altre cop les nostres passes, però aquesta vegada des de la voluntat de jugar amb el passeig, amb l’advertència prèvia de no pretendre ni molt menys copsar la totalitat de la temàtica animalesca de la nostra ciutat, quelcom d’altra banda impossible donada l’abundància d’escultures relacionades amb aquest regne d’on formem part malgrat la negativa de moltes cabestres en acceptar-ho. Dit això, per proximitat toca començar amb les vaques. El consum de llet a escala occidental no es produí fins a inicis del segle XX. El vuit-cents donà peu a la creació de vaqueries;…

La oca del Camp de l’Arpa guiará de nuevo nuestros pasos, pero en esta ocasión desde la voluntad de jugar con el paseo, previa advertencia de no querer abarcar la totalidad de la temática animalesca en nuestra ciudad, algo por otra parte imposible dada la abundancia de esculturas relacionadas con este reino del que formamos parte pese a la negativa de muchos cabestros a aceptarlo. Dicho esto, por proximidad toca empezar con las vacas. El consumo normalizado de leche a escala occidental no se produjo hasta principios de siglo XX. El Ochocientos dio pie a la creación de vaquerías, y…

Cadascú té les seves obsessions, i no s’han de confondre amb mitomanies. En tenir la visió del passejant, el meu camp no és pas el de l’arquitectura. Em manquen coneixements, però com l’experiència i la curiositat van plegades, de mica en mica els peus tenen una sèrie de referències edilícies a l’espai barceloní. La infantil, gairebé inevitable, és la d’Enric Sagnier, per acumulació, d’aquí la frase en cas de dubte digui Sagnier, qui pel seu eclecticisme te’l trobes fins a la sopa, com bé mostra la seva pàgina web oficial i el localitzador d’immobles gairebé carrer a carrer. Un altre…

Cada uno tiene sus obsesiones, a no confundir con mitomanías. Al tener la visión del paseante, mi campo no es el de la arquitectura, faltándome aún conocimiento, pero como la experiencia y la curiosidad van juntas, poco a poco los pies tienen una serie de referencias edilicias en el espacio barcelonés. La infantil, casi inevitable, es la de Enric Sagnier, por acumulación, de ahí la frase en caso de duda, diga Sagnier, quien por su eclecticismo te lo encuentras hasta en la sopa, como buena prueba da su página web oficial y su localizador de inmueble por calle. Otro sería…

Antes de seguir con esta pequeña serie sobre la casa Delfín Sabadell de la Meridiana quería confesar mi absoluta fascinación por las reacciones suscitadas por su introducción, en absoluto polémica, sólo quisquillosa por poner los puntos sobre las íes, rectificar errores pasados, pequeños pecados de juventud investigadora, y mostrar cómo se trabajan las Barcelonas, desde el rigor de los datos contrastables, único modo válido para realizar una pedagogía urbana útil para la memoria de toda la ciudadanía. Por lo demás, este rincón de Barcelona sólo podía deparar sorpresas, pues la misma finca es consecuencia, como todas, de un momento histórico…

Abans de seguir amb aquesta petita sèrie sobre la casa Delfí Sabadell de la Meridiana volia confessar la meva absoluta fascinació per les reaccions suscitades per la seva introducció, en absolut polèmica, tan sols primmirada per posar els punts al seu lloc, rectificar errors passats, petits pecats de joventut investigadora, i mostra com es treballen les Barcelones, des del rigor de les dades contrastables, única manera vàlida per a realitzar una pedagogia urbana útil per la memòria de tota la ciutadania. D’altra banda, aquest racó de Barcelona només podia oferir sorpreses, perquè la mateixa finca és conseqüència, com totes, d’un…

És normal repetir indrets a la vida del passejant. Des d’abans de la pandèmia, les Barcelones s’han estructurat des de la continuïtat de la caminada, sense alteracions i amb una linealitat per a completar de mica en mica els quadrats del mapa. No obstant, hi hagué un moment on la seva seqüència era força més anàrquica i el seu escriptor menys experimentat, amb la conseqüència de poder donar més passes en fals, sempre possibles. La Meridiana actual des de Glòries a Rogent no és la de 2018. Ha desaparegut el curiós monument al meridià de Dunkerque i han col·locat, el…

A lo largo de la vida del paseante es normal repetir lugares. Desde antes de la pandemia, las Barcelonas se han estructurado desde la continuidad de la caminata, sin alteraciones y con una linealidad para completar poco a poco los cuadrados del mapa. Sin embargo, hubo un momento donde su secuencia era bastante más anárquica y su escritor menos avezado, con la consecuencia de poder dar más pasos en falso, siempre posibles. La Meridiana actual desde Glòries a Rogent no es la de 2018. Ha desaparecido el curioso monumento al meridiano de Dunkerque y han colocado, el verbo brotar sería…