Autor: jcorominas

La meva intenció mental era centrar la primera Barcelona de la sèrie sobre Vilapicina en unes estranyes naus abans ubicades a Fabra i Puig d’una banda i al carrer dels Amics, a on tornarem, de l’altra. Tot i així, la petita obsessió que comença a cobrir les meves neurones em conduí a cercar informació sobre una masia desapareguda el 1959 en favor dels tallers de TMB a la nostra protagonista. A l’article de dijous passat vaig mostrar com la plaça de Virrei Amat és una gran cruïlla dels marges, doncs junta molts camins, com el passeig de Fabra i Puig,…

Mi intención mental era centrar la primera Barcelona de la serie sobre Vilapicina en unas extrañas naves ubicadas en Fabra i Puig de un lado y la calle de Los Amigos, al que volveremos, de otro. Sin embargo, la pequeña obsesión que empieza a cubrir mis neuronas me condujo a buscar información sobre una masía desaparecida en 1959 en favor de los talleres de TMB de Vilapicina. En la entrega del jueves pasado traté de mostrar cómo la plaça de Virrei Amat es una gran encrucijada de los márgenes al juntarse muchos caminos, como el passeig de Fabra i Puig,…

Siempre ocurre lo mismo cuando termino una serie. A nivel sentimental, es bastante extraño dejar atrás lo estudiado a partir del paseo. Cuando vuelvo a los lugares es un poco como si fueran míos y se caminan distinto. Desde una vertiente de avanzar en las Barcelonas, el cierre de un bloque comporta alcanzar el siguiente a través de un limbo. El de esta ocasión casi trasciende ese concepto al ser una especie de gran encrucijada de esta periferia. Podría desmenuzar la plaza de Virrei Amat centímetro a centímetro desde lo descriptivo, pero al usarla tantas veces como paso para La…

Sempre em passa el mateix quan acabo una sèrie. A nivell sentimental, és força estrany  deixar enrere allò estudiat mitjançant el passeig. Quan torno als llocs és una mica com si fossin meus. Des d’una vessant d’avançar a les Barcelones, tancar un bloc comporta assolir el següent a través d’un limbe. El d’aquesta vegada gairebé transcendeix aquest concepte en ser una espècie de gran cruïlla d’aquesta perifèria. Podria esmicolar la plaça de Virrei Amat centímetre a centímetre des de la descripció, però com l’empro tantes vegades com a pas per a La Jota o Vilapicina tindrà un altre tipus d’esmicolament,…

Las Barcelonas son un cuerpo que jamás se cierra al poder encontrarse siempre más información. Toca clausurar la serie de La Jota con un recorrido por su homónima calle. Quizá dejaré en el tintero algunos hallazgos, y siento de verdad no haber dedicado casi atención a una calle como Vèlia, de nombre regionalista muy del gusto de la dictadura de Primo de Rivera y configurada más durante el segundo franquismo, salvo excepciones como su número 13, por ahora de autor desconocido. La calle de La Jota explica su formación mediante sus edificios. Al caminarlo tantas veces he conseguido estructurarlo en…

Les Barcelones són un cos que mai es tanca perquè sempre puc trobar més informació. Toca clausurar la sèrie de La Jota amb un recorregut pel seu homònim carrer. Potser deixaré al tinter algunes troballes, i sento de veritat no haver dedicat més atenció a un carrer com Vèlia, de nom regionalista molt del gust de la dictadura de Primo de Rivera i més configurada durant el segon franquisme, si bé hi ha excepcions com el seu número 13, per ara d’autor desconegut. El carrer de La Jota explica la seva formació mitjançant els seus edificis. Com l’he caminat tantes…

Hace muchos años, todo lo anterior a la Pandemia huele a Historia Antigua, un alumno de un grupo de paseos me recitaba cada dos por tres que Gràcia tiene cuatro mercados: La Abacería, el de la Estrella, la Libertad y el de Lesseps. A lo largo de los últimos meses, los dos primeros del póker suscitan titulares con relativa facilidad. El de la Estrella se reforma en sintonía con Pi i Margall, ambos conectados desde hace décadas. Sin embargo, la polémica ha saltado por la pretensión municipal de trasladarlo als Jardins del Baix Guinardó, lo que, entre otras cosas, constituye…

Fa molts anys –tot allò previ a la pandèmia ensuma a història antiga–, un alumne d’un grup de passejades em recitava cada dos per tres que Gràcia té quatre mercats: l’Abaceria, el de l’Estrella, la Llibertat i de Lesseps. Aquests darrers mesos els dos primers del pòquer susciten titulars amb relativa facilitat. El de l’Estrella es reforma en sintonia amb Pi i Margall, ambdós connectats des de fa dècades. Tot i així, la polèmica ha saltat per la pretensió municipal de traslladar-lo als Jardins del Baix Guinardó el que, entre d’altres coses, constitueix un greuge a l’aneguet lleig, doncs si…

Una vegada, a XabansanomenaTwitter, el poeta Josep Pedrals donà una molt bona definició de les Barcelones: estudiar la ciutat casa per casa, mil·límetre a mil·límetre, com férem el passat dijous amb el tram del carrer de La Jota comprès entre la Meridiana i Pardo. Aquesta manera és la única vàlida per a reconstruir la història real barcelonina, entre d’altres coses per a prescindir del relat oficial, inepte perquè mai s’ha preocupat de tots aquells anònims que amb el seu esforç donaren als barris una fesomia única a tota Europa, doncs es difícil trobar tanta pluralitat morfològica a d’altres contrades i…

Una vez, en XantesllamadoTwitter, el poeta Josep Pedrals dio una muy buena definición de las Barcelonas: estudiar la ciudad casa por casa, milímetro a milímetro, como hicimos en la pasada entrega con el tramo de la calle de La Jota comprendido entre la Meridiana y Pardo. Este modo es el único válido para reconstruir la historia condal y así prescindir del relato oficial, desaconsejable al nunca preocuparse por todos aquellos anónimos que, con su esfuerzo, dieron a los barrios una impronta única en toda Europa, pues es difícil encontrar tanta pluralidad morfológica en otros lugares, y eso, algo silenciado por…