Tota Barcelona és en obres, sense cap irreductible poblat gal a la resistència. L’altre dia, una senyora em comentà que no veia res semblant des de les Olimpíades, quelcom genial per a donar volada al meu discurs sobre la ciutat en transformació, no en decadència com solen esmentar els crítics. A la fi, allò de la culpa és de Colau és una frase falca a l’imaginari del barceloní, gairebé una conya sorgida per la repetició i beneïda a la redundància bromista. La intel·ligència artificial tampoc volgué donar tota la culpabilitat a l’alcaldessa, doncs la seva bona educació li impedeix atribuir…
Autor: jcorominas
Durant aquesta sèrie sobre el barri dels Indians hem recorregut diversos orígens del mateix entre alguns propietaris amb carisma i una de les empreses amb més solera. No obstant, encara no ens havíem endinsant al veritable quilòmetre zero de la seva Història, basada en una mentida per tots acceptada, segons la qual els primers pobladors moderns tingueren un passat a Cuba i a les colònies ultramarines, destacant-se entre ells Francisco Subirats Font, conegut popularment com Pancho, qui a inicis del Nou-cents comprà unes parcel·les a l’actual carrer de Garcilaso junt a dos amics, Diego Frau Mayans i Josep Trius Tous.…
Durante esta serie sobre el barrio dels Indians hemos recorrido varios orígenes del mismo entre algunos propietarios con carisma y una de las empresas con más solera. Sin embargo, aún no nos habíamos adentrado al verdadero quilómetro cero de su Historia, basada en una mentira aceptada por todos, según la cual los primeros pobladores modernos tuvieron un pasado en Cuba y las colonias ultramarinas, destacándose entre ellos Francisco Subirats Font, conocido popularmente como Pancho, quien a inicios del Novecientos compró unas parcelas en el actual carrer de Garcilaso junto a dos amigos, Diego Frau Mayans y Josep Trius Tous. Según…
Recapitulem. Començàrem aquesta petita sèrie amb un gra de sorra i hem aconseguit aixecar un edifici, del qual revelarem la seva estructura de mica en mica. Tot s’encetà per la meva infinita curiositat entorn tot allò criminal, aquesta vegada relacionada amb un edifici industrial dels Indians, abans pertanyent a la Acústica Electrònica Roselson. Dos empleats d’aquesta empresa patiren un tiroteig cap a dos quarts de deu del matí del divendres 2 de juny d 1977, just després de retirar dos milions i mig de pessetes d’una sucursal bancària de plaça Maragall. El caixer Martínez Asensio morí com a conseqüència dels…
La confluencia de passeig Maragall con Sant Antoni María Claret es un núcleo del tráfico en la frontera del Guinardó con otros barrios. Esta junción eclipsa a su tercera rama, la rambla de Volart, una calle producto de la urbanización aprobada a favor de Salvador Riera pocos meses antes de las Agregaciones de abril de 1897, cuando Barcelona duplicó su población anexionándose varios pueblos del Llano. A Riera el negocio le salió redondo porque los terrenos del Guinardó ganaron valor. La jugada no fue un golpe de suerte y tiene todo el aspecto de haberse planificado a la perfección, de…
La confluència de passeig Maragall amb Sant Antoni Maria Claret és un nucli del trànsit a la frontera del Guinardó amb altres barris. Aquesta junció eclipsa la seva tercera branca, la rambla de Volart, un carrer producte de la urbanització aprovada en favor de Salvador Riera pocs mesos abans de les Agregacions de 1897, quan Barcelona duplicà la seva població tot annexionant-se varis pobles del Pla. Per tant, a Riera el negoci li sortí rodó perquè els terrenys del Guinardó guanyaren valor. La jugada no fou pas un cop de sort i té tot l’aspecte d’haver-se planificat a la perfecció,…
Davant la seva ineficàcia, qualsevol ajuda es bona per a permetre que aflorin a la superfície els petits relats de memòria. Al seu blog el tramvia 48, Ricard Fernández Valentí atresora dades ideals per a reconstruir allò mínim. Un d’ells mencionava a l’empresa Acústica Roselson, notable tot integrant els seus equips de so a mobiliari de disseny, a més de proposar als usuaris la fabricació dels seus altaveus en funció d’interessos i mesura. La marca nasqué als anys cinquanta, establint-se segons alguna tarja de presentació al número 8 de Francesc Tàrrega, si bé les naus de fabricació ocupaven un notable…
D’una manera o d’una altra les peces tard o d’hora encaixen. De petit, vaig poder comprovar com de poroses eren les fronteres dels meus barris. A vegades, anava amb ma mare al Cine Río al número 40 del carrer de Matanzas, als Indians. Recordo una nit de finals d’estiu de 1999 quan vaig veure, si no em falla la memòria, Eyes Wide Shut. Quan vaig sortit de la sessió tots els alentorns eren pur silenci, amb aquella sensació desangelada de certa manca de vida, quelcom si es vol normal en aquesta perifèria de Barcelona, privada amb el pas dels decennis…
A una mapa de 1915, una pista més per a reconstruir el passat del barri del Indians, tan sols figura el carrer de Matanzas. La resta de la zona encara sembla verge, una apreciació inexacta, com gairebé tot allò relacionat amb els orígens moderns d’aquest territori barceloní de gènesi ofegada per sobredosi de tòpics. Una torre sobresurt a Francesc Tàrrega amb Pinar del Río. Per a molts, quelcom discutible si s’analitza, té estil colonial; a partir d’això, junt amb d’altres elements, la construcció ha adquirit vitola de símbol, sobretot, des del meu punt de vista, per haver sobreviscut a…
En un mapa de 1915, una pista más para reconstruir el pasado del barri de los Indians, sólo figura el carrer de Matanzas. El resto de la zona aún parece asilvestrada, una apreciación inexacta, como casi todo lo relacionado con los orígenes modernos de este territorio barcelonés, cuya génesis nada en los tópicos aceptados sin discusión. En Francesc Tárrega con Pinar del Río sobresale una torre. Para muchos, algo discutible si se analiza, tiene estilo colonial; a partir de aquí, junto con otros elementos, la construcción ha adquirido vitola de símbolo, sobre todo, desde mi punto de vista, al haber…
