Huertas i Fabre no tenen la raó universal al seu Tots els barris de Barcelona, però la seva feina fou molt important, fins a deixar-nos als hereus una sèrie de pistes amb molt valor per a comprendre l’evolució dels barris i aquell que hagués sigut de en cas de sonar la flauta amb una altra melodia. A la secció dedicada al Carmel, molt actiu als anys setanta per la profunditat de les seves protestes veïnals, es menciona com just fa un segle es contemplà l’opció de construir el Palau Reial a la Muntanya Pelada. El fet hagués sigut copernicà en…
Autor: jcorominas
Huertas y Fabre no tienen la razón universal en su Tots els barris de Barcelona, pero su labor fue tan importante como para dejarnos a sus herederos una serie de pistas con mucho valor para comprender la evolución de los barrios y ese que habría sido de en caso de sonar la flauta con otra melodía. En la sección dedicada al Carmel, muy activo en los años setenta por la profundidad de sus protestas vecinales, se menciona como justo hace un siglo se barajó la opción de construir el Palacio Real en la Montaña Pelada. El hecho hubiera sido copernicano…
Joseph Conrad té moltes frases celebres. Una d’elles remet al fet de treballar mentre es mira per la finestra, quelcom incomprensible per a la majoria, recordant-me el meu procedir diari mentre passejo. La majoria, també als mitjans de comunicació, banalitza aquest acte fonamental a partir del terme flaneur, una tonteria increïble, doncs al caminar si ho fem amb consciència investiguem per què ens formulem preguntes, mentre ara es jutja des de frivolitats d’una buidor arquetípica. Quan em capbusso a un barri, la meva ment és imparable a l’hora de generar qüestions, activant-se una brúixola detectivesca de reconstrucció mitjançant l’observació dels…
Es molt fàcil el sorgiment d’enigmes cada dos per tres si camines per un barri sense Història escrita, com els Indians, amb poques pàgines a enciclopèdies de Barcelona i al molt desigual món dels investigadors. Tot això fa més complicada la resposta als interrogants. Quelcom amb aspecte d’elemental sense ser-ho és la fixació de les seves fronteres, vinculant-les amb els orígens. Moltes fonts coincideixen en un primer intent d’urbanització promogut per terratinents com els germans Romaní, tot molt Far West, Lluís Andreu i un altre cognom clàssic d’aquests límits entre Sant Andreu i Sant Martí, Pere Oliva. El seu projecte…
El relat d’avui és simple al seu objectiu, consistent en explicar la centralitat de dues masies per a comprendre el procés de formació del barri dels Indians i el Congrés. Amb el final de la frase la cosa s’ha complicat i un xic, corresponent-me tallar les parts en trossets molt fins per a facilitar la digestió. L’any 1983, els habitants més compromesos dels Indians decidiren rebatejar el seu barri per a conferir-li més identitat, fruit de llegendes sobre el seu origen al voltant d’un grup de retornats després del Desastre del 98, una mitja veritat, doncs el seu nom remet…
Tengo un especial cariño al barrio de Horta por múltiples y variados motivos, algo curioso en un barcelonés del Guinardó; no me cansaré de insistir en mi idea de una ciudad federal de verdad a partir de las barriadas, algo más comprendido por los vecinos, con las autoridades escudándose en lo caro de esa ambición. Horta siempre será ella misma, algo connatural a su posicionamiento en el mapa de la capital catalana y las circunstancias de su agregación en 1904, penúltima de la serie canónica, por cierto, un desastre clasista porque suele omitir las de los años cuarenta, como si…
Tinc especial estima al barri d’Horta per múltiples i variats motius, quelcom curiós a un barceloní del Guinardó, però em cansaré d’insistir a la meva idea d’una ciutat federal de debò a partir de les barriades, quelcom més comprés pels veïns que no pas per les autoritats. Horta sempre serà ella mateixa, circumstància connatural al seu posicionament al mapa de la capital catalana i els ets i uts de la seva agregació el 1904, penúltima de la sèrie canònica, per cert, un desastre classista perquè sol ometre les dels anys quaranta, com si totes concloguessin amb la de 1921 a…
Este año las Barcelonas cumplirán un lustro, lo que comporta una disección de la ciudad, metro a metro, calle a calle, durante más de doscientas cincuenta entregas con sus travesías, lugares, personajes, descubrimientos y emociones para servidor, pues confieso pasármelo muy bien con mi trabajo desde la conciencia de hacerlo no tanto para el presente, sino para los venideros, entre otras cosas por cómo la tradición ha estudiado la Ciudad Condal, enfocándose más hacia su centro, dejándose para la periferia cuatro o cinco efemérides repetidas hasta la extenuación, algo sólo alterado desde la irrupción de los Huertamaros, dícese de los…
Aquest any les Barcelones en faran cinc, el que comporta una dissecció de la ciutat metre a metre, carrer a carrer, durant més de dos-cents cinquanta lliuraments amb les seves travessies, llocs, personatges, descobriments i emocions per a servidor, doncs confesso passar-ho molt bé amb la meva feina des de la consciència de fer-ho no tant pel present, sinó pels que vindran, entre d’altres coses per com la tradició ha estudiat la Ciutat Comtal, enfocant-se més cap al seu centre, deixant-se per a la perifèria quatre o cinc efemèrides repetides fins a l’extenuació, quelcom tan sols alterat des de la…
La crítica ha ressaltat d’aquestes pàgines la seva qualitat com a text d’iniciació. No obstant, el seu efecte i atmosfera viren més cap a una petita gran suma de detalls socials, inevitables a una família a la recerca de sostre i mig desterrada a un poble de la perifèria romana, on Gaia alternarà entre arquetips d’aquestes zones i fills de papà provinents de la seva escola. El contrast, ben fet, pot esdevenir una devastadora radiografia d’un temps i un espai. Després de llegir el llibre dóna la sensació que per a les persones de la nostra generació la paraula Progrés…
