Al ser veí del Guinardó em resulta molt estrany escriure sobre la plaça Maragall per a tancar aquestes Barcelones de 2022, a punt de complir el cinquè any amb tots vosaltres amb l’impossible objectiu, desitgeu-me molts anys de vida i escriptura, de retratar tots els racons de la ciutat. Aquest en concret és més aviat paradoxal, i si el meu mètode sol ser el de documentar-me amb molt d’esmerç aquí no manca pas de sentit, però prefereixo centrar-me a una descripció del lloc per a comprendre millor el seu tarannà, condicionat per totes aquelles lleres invisibles trencades per l’asfalt. Part…
Autor: jcorominas
Al ser vecino del Guinardó me resulta muy extraño escribir sobre la plaça Maragall para cerrar estas Barcelonas de 2022, a las puertas de cumplir el quinto año con todos vosotros con el imposible objetivo, deseadme muchos años de vida y palabras, de retratar todos los rincones de la ciudad. Este en concreto es más bien paradójico, y si mi método suele ser el de documentarme con mucho esmero, aquí no carece de sentido, pero prefiero centrarme en una descripción del lugar para comprender mejor su idiosincrasia, condicionada por aquellos cauces invisibles rotos por el asfalto. Parte de esta contradicción…
Una inevitable constante urbana es caminar por sitios a priori irrelevantes cuando no lo son en absoluto. Ello es debido a las transformaciones contemporáneas, tan poderosas como para desdibujar la ciudad hasta hacer irreconocible su pasado. Sucederá con estrépito en el paseo de este jueves, focalizado en una línea recta hacia plaça Maragall, puerta al barrio dels Indians, nuestro siguiente objeto de estudio para remediar, como siempre, una injusticia histórica, tan bestia como para no tener claro siquiera el origen de esta zona de Barcelona, marginada incluso en su denominación actual al compartirla con el Congrés, cuando ambos segmentos son…
Una inevitable constant urbana és caminar per llocs a priori irrellevants quan en absolut ho són. Això es deu a les transformacions contemporànies, tan poderoses com per a desdibuixar la ciutat fins a cancel·lar el seu passat. Succeirà amb estrèpit al passeig d’aquest dijous, centrat a la línia recta fins a plaça Maragall, porta al barri dels Indians, el nostre següent objecte d’estudi per a remeiar, com sempre, una injustícia històrica, tan bèstia com per a no tenir ni tan sols clar l’origen d’aquesta zona de Barcelona, marginada fins i tot a la seva denominació actual tot compartint-la amb el…
Reconozco mi pasión por los limbos urbanos, esa tierra de nadie con características propias, muy conscientes de su condición de paréntesis, o al menos eso podría deducirse por las morfologías de estos intersticios perdidos por la ciudad, como la zona entre Camp de l’Arpa e Indians, acaparada por el passeig Maragall, desfigurador del origen, aún medio agazapado en los márgenes. Uno de ellos será la isla de la familia Aloi. Cuando esta alcanza la gran avenida, tras ascender por su pasaje principal, irrumpe una plaza sin nombre. Las fotos aéreas del siglo XX la presentan como un espacio repleto de…
Reconec la meva passió pels limbes urbans, terra de ningú amb tarannà propi molt conscient de la seva condició de parèntesi, o almenys això podria deduir-se per les morfologies d’aquests intersticis perduts per la Ciudad, com la zona entre Indians i Camp de l’Arpa, dominada pel passeig Maragall, desfigurat de l’origen, encara mig amagat als marges. Un d’ells seria la illa de la família Aloi. Quan aquesta assoleix la gran avinguda, després del seu passatge principal, irromp una plaça sense nom. Les fotos aèries del segle XX la presenten com un espai ple de petites construccions, en realitat els safarejos…
Les coses, així a simple vista, no semblen haver canviat gaire els darrers ans. Un mapa de la renda familiar d 2013 mostrava una mitjana superior a cent a Diagonal Mar i Front Marítim de Poblenou, en contrast amb els índex frec a frec amb la pobresa de Besós Maresme o els preocupants de Provençals de Poblenou, tots aquests barris del veïnat amb el parc del Fòrum, el meu destí un diumenge pel matí, quan els barcelonins dormen encara fins més tard i els carrers són una passarel·la pel passejant. La línia 4 del metro, la popular groga, és un…
Las cosas, así a simple vista, no parecen haber cambiado mucho en los últimos años. Un mapa de la renta familiar media en 2013 mostraba un promedio superior a cien en Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou, en contraste con los índices lindantes con la pobreza de Besós Maresme y preocupantes en Provençals de Poblenou, todos estos barrios en vecindad con el parque del Fórum, mi destino un domingo por la mañana, cuando los barceloneses duermen hasta más tarde y las calles son una pasarela para el paseante. La línea 4 del metro, la popular amarilla, es uno de…
Más de una vez he insistido en cómo las divisiones territoriales de Barcelona suelen presentar rarezas, sobre todo por la indefinición de los delineadores. Por eso mismo, tras meses de exhaustiva investigación para rendir justicia a la zona, abandonaremos el Camp de l’Arpa, si bien nuestro objeto de estudio de las próximas semanas podría pertenecerle, aunque, sin embargo, corresponda al barrio de Navas, esa anomalía partida en dos por la Meridiana, ninguneada desde la noche de los tiempos. La semana pasada terminábamos casi en Trinxant con passeig Maragall, para ser precisos en Juan de Garay. Como tengo la suerte de…
Més d’un cop he insistit en com les divisions territorials de Barcelona solen presentar rareses, sobretot per la indefinició dels delineants. Per això mateix, després de mesos d’exhaustiva investigació per a retre justícia a la zona, abandonarem el Camp de l’Arpa, si bé per dret a llei el nostre objecte d’estudi de les properes setmanes li hauria de pertànyer malgrat correspongui al barri de Navas, anomalia partida en dos per la Meridiana, potser perquè ningú es preocupa gaire pels seus designis. La darrera setmana acabàrem gairebé a Trinxant amb passeig Maragall, per a ser precisos a Juan de Garay. Com…
