Este párrafo de Paco Madrid rebautiza el Raval como Barrio Chino. Corría 1926. El término surgió en su libro Sangre en Atarazanas. Sin embargo, la fama del lugar, pese a los intentos de Josep María de Sagarra y Josep Maria Planes en Nits de Barcelona, se consolidaría gracias a los extranjeros de paso, anonadados ante ese espectáculo nocturno en una especie de isla del centro urbano. El Chino de mediados de los años veinte ha sido estudiado con esmero por Paco Villar, tanto en volúmenes más generales como en el monográfico dedicado a La Criolla del carrer del Cid, sancta…
Autor: jcorominas
En tiempos de redes sociales, donde cualquier usuario denigra a quien se gana el sueldo mediante la escritura, conviene precisar que estas páginas son una mera aproximación a un fenómeno digno de ensayo. Quizá las líneas venideras sean un embrión para un texto más largo sobre la literatura en esa zona de Barcelona, recuperada desde 1992 como Raval, cuando durante casi siete decenios se conoció como Barrio Chino por obra y gracia del periodista Paco Madrid. Hoy en día nadie lo llama así por una operación de desmemoria propugnada por el Ayuntamiento y simbolizada, como he contado en varias ocasiones,…
En aquest temps de xarxes socials, on qualsevol usuari denigra a qui es guanyà el pa amb l’escriptura, convé precisar que aquestes pàgines són una mera aproximació a un fenomen digne d’assaig. Potser les línies successives siguin un embrió envers un text més llarg sobre la literatura d’aquesta zona de Barcelona, recuperada des de 1992 com Raval, quan durant gairebé set decennis es conegué com Barri Xino per obra i gràcia del periodista Paco Madrid. A hores d’ara ningú l’anomena així a causa d’una operació de desmemoria propugnada per l’Ajuntament i simbolitzada, com he resumit diverses vegades, per la rambla…
De tant en tan m’agrada començar amb cert to confessional amb aquesta criatura, ara mateix present davant dels vostres ulls. Les Barcelones van néixer fa gairebé cinc anys, es publiquen cada dijous i, amb el temps, han aconseguit una personalitat pròpia pel seu estil i contingut, destinat a romandre per ordenar tota una ciutat, interpretant-la a base de passeigs i documents. Més enllà de tot això, el més preciós és el contacte amb tu, lector. Durant aquests dies vaig rebre un correu electrònic relacionat amb l’article de la setmana anterior. La Laura agraïa la meva feina, no sens deixar anar…
A veces me gusta empezar con cierto tono confesional para con esta criatura, ahora mismo presente delante de vuestros ojos. Las Barcelonas nacieron hace casi cinco años, se publican cada jueves y, con el tiempo, han conseguido una personalidad propia, tanto desde el estilo como en su contenido, destinado a permanecer al ordenar toda una ciudad, interpretándola a base de paseos y documentos. Más allá de esto, lo más precioso es el contacto contigo, lector. A lo largo de estos días recibí un correo electrónico relativo a la entrega de la semana anterior. Laura agradecía mi labor, no sin soltar…
Abandonarem d’una vegada Freser i així tindrem la possibilitat d’avançar pel Camp de l’Arpa. Som a una de les seves fronteres, i com bé és sabut, almenys per a qualsevol lector de les Barcelones, aquestes solen combinar certa invisibilitat amb la tendència a generar limbes, advertència d’allò imminent del límit i resistència d’un territori a identificar-se amb un altre. A tot això hauríem d’afegir un altre aspecte molt ressenyat en aquestes pàgines: l’imperialisme de l’Eixample amb els antics pobles del Pla. Freser conflueix amb el carrer de la Industria com per art de màgia. El pas dels any ha fet…
Quizá debamos abandonar Freser de una vez para así movernos con mayor ligereza por el Camp de l’Arpa. Estamos en una de sus fronteras, y como bien es sabido, al menos para cualquier lector de las Barcelonas, estas suelen combinar cierta invisibilidad con una querencia por generar limbos, advertencia de lo inminente del límite y resistencia de un territorio a identificarse con otro. A todo esto, debemos añadir otro aspecto asimismo muy reseñado en estas páginas: el imperialismo del Eixample con los antiguos pueblos del Llano. Freser confluye con el carrer de la Industria como por arte de magia. El…
No tenia cap mena d’intenció de prosseguir encallat a la cruïlla de Freser amb Nació, però les circumstàncies m’obliguen a un darrer apunt, culpa de ser detallista i meticulós a les Barcelones, on cada minúcia conforma els mil·límetres imprescindibles del trencaclosques. Concòria, Internacional i Nació un cop es girà la truita del nomenclàtor després de la Guerra Civil. La seva numeració canvià, i això dificultà reconstruir amb més precisió la Història de la nostra trilogia protagonista. El 79 recorda fins a cert punt a la casa roja de la cantonada de Xifré amb Rosselló, obra de Joan Barba i Balanzó; aquesta…
Hi ha moltes formes de mirar les ciutats. Prefereixo les passejades en marxa, amb petites pauses, la millor manera per a comprendre un conjunt mentre relacionem totes i cadascuna de les seves tessel·les, fins a configurar un mosaic.No obstant això, tampoc puc menysprear la fórmula de l’esgotament, poetitzada per Georges Perec a un famós llibret i més tard imitada per Enrique Vila-Matas a una sèrie d’articles sobre la plaça Rovira de Gràcia. Ambdós jugaren sense intencions pedagògiques, molt menys urbanístiques. Les meves a la cruïlla de Freser amb Nació pretenen, com totes les Barcelones, reconstruir històries oblidades mentre uneixo pels lectors passat i present. Aquesta cantonada…
Hay muchas formas de mirar las ciudades. Suelo privilegiar el paseo a lo largo, el mejor modo para comprender un conjunto a partir de relacionar todas y cada una de sus teselas, hasta configurar un mosaico. Sin embargo, tampoco puedo menospreciar la fórmula del agotamiento, poetizada por Georges Perec en un famoso librito y más tarde imitada por Enrique Vila-Matas en una serie de artículos sobre la plaça Rovira de Gràcia. Ambos jugaron sin intenciones pedagógicas, mucho menos urbanísticas. Las mías en esta esquina de Freser con Nació pretenden, como todas las Barcelonas, reconstruir historias olvidadas mientras aúno para los…
