Hi ha moltes formes de mirar les ciutats. Prefereixo les passejades en marxa, amb petites pauses, la millor manera per a comprendre un conjunt mentre relacionem totes i cadascuna de les seves tessel·les, fins a configurar un mosaic.No obstant això, tampoc puc menysprear la fórmula de l’esgotament, poetitzada per Georges Perec a un famós llibret i més tard imitada per Enrique Vila-Matas a una sèrie d’articles sobre la plaça Rovira de Gràcia. Ambdós jugaren sense intencions pedagògiques, molt menys urbanístiques. Les meves a la cruïlla de Freser amb Nació pretenen, com totes les Barcelones, reconstruir històries oblidades mentre uneixo pels lectors passat i present. Aquesta cantonada…
Autor: jcorominas
Hay muchas formas de mirar las ciudades. Suelo privilegiar el paseo a lo largo, el mejor modo para comprender un conjunto a partir de relacionar todas y cada una de sus teselas, hasta configurar un mosaico. Sin embargo, tampoco puedo menospreciar la fórmula del agotamiento, poetizada por Georges Perec en un famoso librito y más tarde imitada por Enrique Vila-Matas en una serie de artículos sobre la plaça Rovira de Gràcia. Ambos jugaron sin intenciones pedagógicas, mucho menos urbanísticas. Las mías en esta esquina de Freser con Nació pretenden, como todas las Barcelonas, reconstruir historias olvidadas mientras aúno para los…
El primer punto de nuestro recorrido sirve como metáfora de confusión. El martes 30 de noviembre de 2021 estalló un incendio a unos bajos en una de las esquinas redondeadas de la céntrica plaza de Tetuán, donde antes hubo una oficina bancaria, ocupada por varias personas, cuatro de ellas muertas a causa del fuego, entre ellas dos menores. Los adultos se dedicaban al negocio de la chatarra. Muchos vecinos, algo confirmado en nuestras investigaciones, los vemos con el habitual carro de la compra, y como bien dijo Jorge Carrión en el cómic Barcelona, los vagabundos de la chatarra (Norma, 2015)…
El primer punt del nostre recorregut serveix com a metàfora de confusió. El dimarts 30 de novembre de 2021 esclatà un incendi a uns baixos a una de les cantonades arrodonides de la cèntrica plaça de Tetuàn, on abans hi hagué una oficina bancària, ocupada per vàries persones, quatre d’elles mortes a causa del foc, entre elles dos menors. Els adults es dedicaven al negoci de la ferralla. Molts veïns, quelcom confirmat a les nostres investigacions, els veiem amb l’habitual carro de la compra, i com bé digué Jorge Carrión al còmic Barcelona, los vagabundos de la chatarra (Norma, 2015)…
A lo largo de mis paseos debo ser el barcelonés más obsesionado con la sensación de travesar limbos invisibles para los demás peatones, quienes quizá intuyen rarezas sin profundizar en las mismas. Para regresar a Freser desciendo por el tramo inicial de Nació, comentado varias veces en estas páginas al liberarse sólo para la ciudadanía en 1979. Es un sector horrible, pero con muchas posibilidades de mantenerse por los siglos de los siglos, amén, dada su viveza comercial y aprovechamiento residencial. Pese a ser un horror estético transmite dinamismo. Un vecino me responde a mis preguntas informándome de cómo un…
És força probable que les meves passejades facin de mi el barceloní més obsessionat amb la sensació de travessar limbes invisibles per a la resta de vianants, els quals intueixen rareses sense profunditzar-hi. Per a retornar a Freser descendeixo pel tram inicial de Nació, comentat vàries vegades en aquest pàgines, doncs només s’alliberà per a la ciutadania el 1979. És un sector horrible, però amb moltes possibilitats de mantenir-se pels segles dels segles, amén, donada la seva vivesa comercial i aprofitament residencial. Malgrat ser un horror estètic transmet dinamisme. Un veí respon a les meves preguntes informant-me de com un…
Hi ha indrets a Barcelona on el temps s’atura, quelcom sens dubte ajudat per la simplificació del seu relat. Un d’ells és el tram de Freser amagat just darrera la confluència amb passeig Maragall. És una secció preciosa, pròpia d’una altra era per mantenir una amplada de carrer gairebé inalterable amb el transcórrer dels decennis, un museu a l’aire lliure de la ressaca del Modernisme, ben detectable als barris, on els debats socioculturals fruit de les gloses d’Eugeni d’Ors i les ambicions de la Lliga importaven poc o res perquè l’estil i el tarannà eren altres ben distints als oficials,…
Hay lugares de Barcelona donde el tiempo se para, algo sin duda ayudado por la simplificación de su relato. Uno de ellos es el tramo de Freser escondido justo tras la confluencia con passeig Maragall. Es una sección preciosa, propia de otra época al mantener un ancho de calle casi inalterable con el transcurrir de los decenios, un museo al aire libre de la resaca del Modernismo, tan detectable en los barrios, donde los debates socioculturales fruto de las glosas de Eugeni D’Ors y las ambiciones de la Lliga contaban poco o nada porque el estilo y la idiosincrasia eran…
El primer párrafo de cada Barcelona me permite darle ritmo y ajustar las ideas. Hoy pienso en la curiosa relación entre pasear y escribir, sobre todo cuando efectúas ambas actividades con profesionalidad y un método consistente en navegar por una estructura sólida para terminar llenándola con plena libertad al estar bien definidas sus parcelas geográficas. Eso ocurre, como es comprensible, con las fronteras del Camp de l’Arpa, y por eso mismo también reflexiono en esta clásica introducción sobre cómo es básico comunicar bien la ciudad, más aún si es desde sus márgenes, mal explicados, como decíamos ayer, hasta por sus…
El primer paràgraf de cada Barcelona em permet donar-li ritme i ajustar les idees. Avui penso a la curiosa relació entre passejar i escriure, sobretot quan efectues ambdues activitats amb professionalitat, amb un mètode consistent en navegar per una estructura sòlida per a omplir-la amb plena llibertat, conseqüència d’haver ben definit les seves parcel·les geogràfiques. Això també passa, com és comprensible, amb les fronteres del Camp de l’Arpa i per això mateix reflexiono en aquesta clàssica introducció sobre com és bàsic comunicar bé la ciutat, més encara si parles dels seus marges, mal explicat, com ja dèiem ahir, fins i…
