Continuamos en el carrer de Mallorca, en pleno Camp de l’Arpa. Salvo por la Formiga Martinenca, casi no tenemos elementos de interés entre Rogent y la Meridiana. Lo más curioso es consultar mapas antiguos, reveladores de una morfología rural y distinta, trazada mediante enlaces desaparecidos hasta en las fuentes más recurrentes, como si su existencia hubiera sido algo más que anónima o irrelevante, disipada una vez entraron nuevos elementos en la ecuación. El más suculento tiene siglas graciosas. GRATSA. Garajes, Representaciones y Talleres. Con toda probabilidad, el momento de expansión de esta empresa data de los años sesenta, si bien…
Autor: jcorominas
Continuem al carrer de Mallorca, en ple Camp de l’Arpa. Excepte per la Formiga Martinenca gairebé no tenim elements d’interès entre Rogent i la Meridiana. El més curiós és consultar mapes antics, reveladors d’una morfologia rural i distinta, traçada amb enllaços desapareguts fins i tot a les fonts més recurrents, com si la seva existència hagués sigut més que anònima o irrellevant, dissipada un cop entraren nous elements a l’equació. El més suculent té sigles gracioses. GRATSA. Garatges, Representacions i Tallers. Amb tota probabilitat el moment d’expansió d’aquesta empresa es xifrà als anys setanta, si bé abans, almenys des dels…
Hasta ahora no nos hemos movido mucho por el Camp de l’Arpa en sentido literal por culpa de mi obsesión por el passatge de Bassols, gloriosa excepción en la trama del barrio. Situado entre València i Mallorca, constituye una muestra de resistencia de los orígenes, engullidos en muchos de sus tramos, con rastros bien detectables, por el imperialismo del Eixample, obcecación de los Ayuntamientos, bien motivados en alargar lo planificado por Cerdà desde una perversión de las morfologías para favorecer el tráfico rodado, niña de los ojos de los consistorios franquistas. En el recorrido de hoy trataré de explicar cómo…
Fins ara no ens hem mogut molt en sentit literal pel Camp de l’Arpa a partir de la meva obsessió pel passatge de Bassols, excepció a la trama del barri. Situat entre València i Mallorca, constitueix una mostra de resistència dels orígens, engolits en molts dels seus trams, amb rastres visibles, per l’imperialisme de l’Eixample, obcecació dels Ajuntaments, ben motivats en allargar allò planificat per Cerdà des d’una perversió de les morfologies i un afavoriment pel trànsit rodat, nineta dels ulls dels consistoris franquistes. Al recorregut d’avui cercaré d’explicar com es produïren algunes transformacions de la quadrícula inicial per a…
El poeta Joan Salvat-Papasseït va escriure un bon dia allò de Jo no prometo res, només camino, més tard cantat per Joan Manel Serrat. És un dels meus lemes, i per això mateix us prometo avançar una mica més pel Camp de l’Arpa, si bé avui ho farem estàtics, des de la cruïlla de Rogent amb Bassols, ben útil per a comprendre certes dinàmiques urbanitzadores del barri a la fi del segle XIX. Fa dues setmanes, ho vaig comentar a l’anterior lliurament, vaig acudir molt esperançat al meu estimat Arxiu Municipal per a dilucidar l’autoria del número 31 de Rogent,…
En una esquina al lado de via Giulia leo una pintada donde se pide respeto al maestro Pasolini. Volví a Roma tras muchos años y después de la Pandemia con una ligera intención de recorrer los pasos del intelectual italiano, si bien hay muchas ciudades en la Eterna y mis caminatas no son las habituales al haberla vivido con mucha intensidad durante casi un decenio. Sin embargo, mi cuaderno de bitácora señaló varios puntos pasolinianos con letras rojas. El primero de ellos era el Idroscalo de Ostia, antaño el fatal descampado del misterioso asesinato acaecido la noche del 1 al…
A una cantonada just al costat de Via Giulia llegeixo una pintada on es demana respecte pel mestre Pasolini. Vaig tornar fa poc a Roma després de molts anys amb la intenció de recórrer les passes de l’intel·lectual italià, si bé hi ha moltes ciutats a l’eterna i les meves caminades no són les habituals perquè ja l’havia viscut amb molta intensitat durant gairebé una dècada. De totes maneres, el meu quadern de navegació anava tenyit de vermell a la recerca de diversos punts pasolinians. El primer d’ells era l’Idroscalo d’Ostia, el fatal descampat del misteriós assassinat succeït la nit…
Hoy iba a escribir sobre uno de mis edificios predilectos del Camp de l’Arpa. Se trata del número 31 del carrer Rogent, policromo en su fachada, con una ornamentación muy original y pocas referencias, tan escasas como para confundir al archivero, quien al no encontrar documentación me remitió al número 29, cuyo autor es el maestro de obra Pedro Molinas Coll, con mucho bagaje en la zona, algo a tratar en la siguiente entrega de estas Barcelonas. Paseemos un poco por Rogent. Lo haremos desde su cruce con Freser, casi vacío a principio de siglo XX, con pocas salvedades, entre…
Avui anava a escriure sobre un dels meus edificis predilectes del Camp de l’Arpa. Es tracta del número 31 del carrer Rogent, policrom a la seva façana, amb una ornamentació original i ben poques referències, tan escasses com per a confondre a l’arxiver, qui com no va trobar documentació em remeté a la del número 29. El seu autor és el mestre d’obra Pedro Molinas Coll, amb molt bagatge a la zona, quelcom a tractar durant el proper lliurament d’aquestes Barcelones. Passegem un xic per Rogent. Ho farem des de la seva cruïlla amb Freser, gairebé buida a principi de…
Per un cop a la vida començaré el lliurament d’aquest dijous amb una nota personal, mescla d’agraïment, doncs a vegades és bo fer-lo aflorar. La setmana passada vaig tenir la sort d’assistir a la taula ciutadana de Patrimoni en qualitat d’expert, nomenament degut en bona part a aquestes Barcelones. És per això que vull agrair als lectors la seva fidelitat setmanal envers aquests articles, pensats amb la idea de ressuscitar al nostra segle la idea de tots els barris de Barcelona de Huertas i Fabre. Cada peça és un repte, també un divertiment. Avui ens mourem molt a partir de…
