Por una vez en la vida empezaré la entrega de este jueves con una nota personal, mezcla de agradecimiento y orgullo, que a veces es bueno hacerlo aflorar. La semana pasada tuve la suerte de asistir a la taula ciudadana de Patrimonio en calidad de experto, nombramiento debido en buena parte a estas Barcelonas. Por ello quiero agradecer a los lectores su fidelidad semanal a estos artículos, pensados con la idea de resucitar en nuestro siglo la idea de Tots els barris de Barcelona de Huertas y Fabre. Cada pieza es un reto y un divertimento. Hoy nos moveremos mucho…
Autor: jcorominas
Entre València y Mallorca una calle ha resistido todas las modificaciones del Camp de l’Arpa suscitadas por el imperialismo del Eixample, tanto como para condensar la idiosincrasia original de esta zona de Barcelona pese a un interminable maltrato histórico, pues el carrer de Bassols perdió su condición de pasaje en el nomenclátor pese a su morfología y si me apuran hasta por su reciente embellecimiento, reflejo a pies juntillas la homologación estética de las travesías de la ciudad condal Su nombre se debe, sin confundirlo con el controvertido General Bassols del vecino Clot, a Ignasi Bassols de Foxà, caballero de…
Entre València i Mallorca un carrer ha resistit totes les modificacions del Camp de l’Arpa suscitades per l’imperialisme de l’Eixample, fins a condensar el tarannà original d’aquesta zona de Barcelona malgrat aquest interminable maltractament històric, doncs el carrer de Bassols perdé la seva condició de passatge al nomenclàtor malgrat la seva morfologia, i fins i tot si m’apuren malgrat el seu recent abelliment, fidel mostra de l’homologació estètica de les travessies de la ciutat comtal. El seu nom es deu, sense confondre’l amb el controvertit General Bassols del vei Clot, a Ignasi Bassols de Foxà, cavaller de la real mestrança…
Al llarg d’aquesta introducció al Camp de l’Arpa he mencionat més d’una vegada com el seu territori es salvà d’integrar l’Eixample per la resistència d’alguns valents propietaris, si bé l’adjectiu té quelcom d’exagerat per tractar-se tot d’una acèrrima voluntat de no cedir urbanitzacions forjades pocs abans d’enderrocar les muralles. El cas més cèlebre és el de l’indià Xifré, qui com veiérem delimita l’autèntica frontera de la barriada amb el seu homònim carrer, distint als del projecte d’Ildefons Cerdà per la seva amplària, com si marquès amb claredat la diferència d’espais entre l’imperialisme i els seus contraris, ben aposentats a les…
A lo largo de esta introducción al Camp de l’Arpa he mencionado en más de una ocasión cómo su territorio se salvó de integrar el Eixample por la resistencia de algunos valientes propietarios, si bien el adjetivo tiene algo de exagerado al tratarse todo de una acérrima voluntad de no ceder urbanizaciones forjadas poco antes del derribo de las murallas. El caso más célebre es el del indiano Xifré, quien como vimos delimita la auténtica frontera de la barriada con su homónima calle, distinta a las del proyecto de Ildefons Cerdà por su anchura, como si marcara con claridad la…
Des de fa anys mantinc una conversa intermitent amb la meva amiga Esther sobre les fronteres del Camp de l’Arpa, i potser quan les haguem definit en aquestes pàgines podrem, a la fi, caminar pels seus carrers fixant-nos en detalls més específics. Si discutim, en el bon sentit de la paraula, sobre els límits d’aquest barri és per quelcom anticipat la passada setmana. L’actual divisió administrativa de Barcelona és de 1984 i s’estructura en deu districtes, quelcom tradicional si seguim la Història de la ciutat, però poc intel·ligent des del meu punt de vista si volem fomentar identitats i…
Desde hace meses mantengo una conversación intermitente con mi amiga Esther sobre las fronteras del Camp de l’Arpa, y quizá cuando las hayamos definido en estas páginas podremos, al fin, caminar por sus calles fijándonos en detalles más específico. Si discutimos, en el buen sentido de la palabra, sobre los límites de este barrio es por algo anticipado la semana pasada. La actual división administrativa de Barcelona es de 1984 y se estructura en diez distritos, algo tradicional si seguimos la Historia de la ciudad, pero desde mi punto de vista nada inteligente para fomentar la identidad y lo plural…
Hace poco un lector me felicitaba por un artículo en otro medio sobre Manolo Vázquez Montalbán. El cumplido me hizo pensar en los maestros no conocidos, personas con tanto influjo como para dejar su impronta en servidor más allá de su muerte, sin fantasmagorías, sólo con un legado atemporal. Manolo, de quien he heredado con toda la intención del mundo su neologismo Barcelonas, y Josep Pla siempre han estado en ese pedestal del cerebro, sobre todo por el tópico, algunos son ciertos, de querer saber qué dirían en cualquier instante histórico. Dentro de este panteón local, el extranjero y el…
Fa ben poc, un lector em felicità per un article a un altre mitjà sobre Manolo Vázquez Montalbán. La floreta em feu pensar als mestres no coneguts, persones amb tant d’influx com per a deixar la seva firma a servidor més enllà de la seva mot, sense fantasmagories, només amb un llegat intemporal. Manolo, de qui he heretat amb tota la intenció del món el seu neologisme Barcelones, i Josep Pla sempre han figurat en aquest pedestal del cervell, sobretot des del tòpic, alguns són ben certs, de voler saber sempre què dirien en qualsevol instant històric. Dins d’aquest panteó…
Al ser una semana vacacional, un saludo a todos aquellos no Autónomos, he considerado oportuno realizar mi ingreso al Camp de l’Arpa desde un recuerdo no muy lejano y útil para enfocar este barrio tan despreciado al ser víctima y resistir múltiples imperialismos. Era miércoles 22 de diciembre de 2021. Acababa de volver de Trieste y Barcelona me recibió con un horrible cielo, de esos escasos en nuestras latitudes, sólo visible cuando la humedad se condensa en el cielo hasta crear una neblina atípica y muy reconocible de la capital catalana, transformada en plató de Blade Runner durante unas pocas…

