Nos acercamos a la conclusión de esta ruta sin ningún elemento imprescindible al tener una constelación necesaria para entender la Historia y la paulatina ocupación de unas hectáreas alejadas del meollo fundacional, generándose estructuras algo variopintas por la mezcla de propuestas urbanísticas
Autor: jcorominas
El carrer de Salses es un patito feo de Campoamor, casi su patio trasero, y casi es sólo visible si resides en sus dominios o lo buscas en esa extraña curva con Rembrant, justo donde pueden apreciarse los vestigios de la primera Sant Joan d’Horta. En mi caso lo conocí por esa ruta desde la voluntad de ver más allá de Campoamor y desafiar su hegemonía de la línea recta, finita de modo demasiado repentino. El tramo para alcanzar a su guardaespaldas es muy interesante, como si fuera una transición marcada sólo por el viejo templo, capaz de generar un…
El carrer de Salses és un aneguet lleig de Campoamor, gairebé el seu pati del darrere, i gairebé només és visible si resideixes als seus dominis o el cerques a l’estranya corba amb Rembrandt, just on poden apreciar-se els vestigis de la primera Sant Joan d’Horta. El vaig conèixer des d’aquella ruta per la voluntat de veure més enllà de Campoamor i desafiar l’hegemonia de la seva línia recta, conclosa de forma massa sobtada. El tram per arribar a la seva guardaespatlles és molt interessant, com si fos una transició marcada només pel vell temple, capaç de generar un traç…
Algunes dades bàsiques. En aquesta avinguda muntanyosa, més dura al planisferi, hi hagué fa segles una vila romana, Campo Amaro. Més sorgí a les rodalies una masia, Can Cortada. Pels volts de 1870 la febre groga atragué a molts barcelonins i començaren a néixer torres d’estiueig en clar contrast amb l’urbanisme de la resta del barri,. A dalt de tot s’hi trobava la vella església, i les dominiques. Ambdós edificis religiosos serien dels darrers en cremar durant la Setmana Tràgica de 1909. Poc abans, l’any 1907, el passeig, consagrat el 1908 amb els seus característics plataners, el nomenclàtor li concedí…
Algunos datos básicos. En esta avenida montañosa, más dura sobre el plano, hubo hace siglos una villa romana, Campo Amaro. Más tarde surgió en las cercanías una masía, Can Cortada. En 1870 la fiebre amarilla trajo a muchos barceloneses y empezaron a nacer torres de veraneo en claro contraste con el urbanismo del resto del barrio. Arriba de todo estaba la vieja iglesia, y las dominicas. Ambos edificios religiosos serían de los últimos en arder durante la Semana Trágica de 1909. Poco antes, en 1907, el paseo, consagrado al año siguiente con sus característicos plataneros, el nomenclátor le concedió su…
Som a la frontera entre dues realitats, el nucli antic del poble d’Horta i les colònies d’estiueig. El 1905, just un any després de l’agregació a Barcelona, es produí un intent de conciliar-les per reparar un error històric, fruit del ritme de les urbanitzacions al llarg dels segles. La primera església de Sant Joan d’Horta es trobava al costat de la Masia de Can Cortada, a la part alta del carrer Campoamor. A la data d’aquesta decisió, les viles d’estiueig encara no havien cobert tota la pujada, coronada amb el temple, del segle X i sempre criticat per trobar-se allunyat…
Si paseamos las calles debemos hacernos preguntas constantemente, revisar los recorridos, cuestionarnos los motivos de su longitud y averiguar las conexiones establecidas. El carrer Chapí de Horta se llamó hasta 1914 de la Combinación, y el nombre tiene toda la lógica del mundo al unir la parte del caso antiguo del pueblo con la zona de veraneantes, pues va de la masía de Can Mariner hasta la calle Campoamor. Su actual denominación alude al compositor de zarzuelas Ruperto Chapí, y uno se plantea quien fue el causante de rebautizar las calles de este sector barcelonés tras las agregaciones, pues el…
Si passegem pels carrers, hem de fer-nos preguntes sense parar, revisar els recorreguts, qüestionar-nos els motius de la seva llargària i esbrinar les connexions establertes. El carrer Chapí d’Horta s’anomenà fins a 1914 de la Combinació, i el nom té tota la lògica del món perquè unia la part del barri antic del poble amb la zona d’estiuejants, doncs va de la masia de Can Mariner fins al carrer Campoamor. La seva actual denominació al·ludeix al compositor de sarsueles Ruperto Chapí, i un es plantejà qui fou el causant de rebatejar els carrers d’aquest sector barceloní després de les agregacions.…
Ara això del drapaire ens fa gràcia, però llavors associar-se a un personatge amb guanys quantiosos i un xic tèrbols no era una professió de gran prestigi, podia ser un detriment per al currículum i una victòria per a la cartera, sobretot si atenem a les dimensions d’aquells deu números de la Gran Via
Si pugem dos carrers de la pretèrita riera adjacent al rec comtal, encara aprofitat per moltes dones a principis del passat segle quan s’erigia la plaça de Toros Monumental, donarem amb una casa força peculiar, un vaixell amb brins insòlits i dons per a dividir els carrers de Casp i Ribes
