Autor: jcorominas

Qualsevol anàlisi és incomplert. Aquest ho serà perquè, des del meu punt de vista, els resultats barcelonins romanen coixos si no es valoren junt amb els de l’àrea metropolitana, per ser la unió d’una Catalunya en general contrària a l’independentisme i partidària de les esquerres, guanyadores per golejada a la Ciutat Comtal. Ara bé, el passat és ben oblidadís a la nostra època, encara més si hi ha una pandèmia enmig. Això comporta pensar en una primera i clara comparativa amb els comicis de novembre de 2019, on ERC guanyà a la capital catalana com si així revalidés el triomf…

Cualquier análisis es incompleto. Este lo será porque, desde mi punto de vista, los resultados barceloneses quedan mancos si no se valoran junto a los del área metropolitana, al ser su unión la realidad de una Catalunya en general contraria al independentismo y partidaria de las izquierdas, ganadoras en la Ciudad Condal por goleada. El pasado es muy olvidadizo en nuestra época, más aún si en medio se produce una pandemia. Ello conlleva pensar en una primera y clara comparativa con los comicios de noviembre de 2019, donde ERC ganó en la capital catalana como si así revalidara el triunfo…

Lo más normal cuando paseas es hacerte preguntas, sobre todo si relacionas lo visto con el alrededor para encajar las piezas de un todo. Esto es así en cualquier circunstancia y lugar, si bien en el barrio de las Viviendas del Congreso Eucarístico hay lugares donde los interrogantes proliferan con más prestancia por cuestiones derivadas de la morfología. A lo largo de estas semanas, he insistido bastante en cómo la construcción de nuestro protagonista se basó en una clave buena y otra más bien prepotente. La primera era positiva, al apostar por los principios de Sol, Aire y vegetación, mientras…

El més normal quan passeges és fer-te preguntes, sobretot si relaciones allò vist amb el voltant per a encaixar les peces dins d’un tot. Això és així en qualsevol lloc i circumstància, si bé al barri de les Vivendes del Congrés Eucarístic hi ha llocs on els interrogants proliferen amb més prestància per qüestions derivades de la morfologia. Al llarg d’aquestes setmanes he insistit força en com la construcció del nostre protagonista es basà en una clau bona i una altra més aviat prepotent. La primera era positiva, doncs apostava pels principis de Sol, Aire i Vegetació, mentre la segona…

Fins a la Mercè, o això volem pensar, Barcelona serà una ciutat amb un govern fràgil i gairebé inexistent, fins i tot com per a continuar les decisions dels seus antecessors al càrrec, quelcom no gaire complicat, doncs ells mateixos eren el govern, per molt que Collboni toqués abans el dos. Aquest primer paràgraf és un xic trampós. Durant el mes de juny passaren coses estranyes a la capital catalana. La més vistosa, detectable només per a veïns o bojos que es passegen de dalt a baix la ciutat, fou comprovar la hiperactivitat dels comuns per a posar remei a…

Hasta la Mercè, o eso queremos pensar, Barcelona será una ciudad con un gobierno frágil y casi inexistente, tanto como para continuar las decisiones de sus antecesores en el cargo, algo no muy complicado, pues ellos mismos eran el gobierno, aunque Collboni se marchara. Este primer párrafo es algo tramposo. Durante el mes de junio pasaron cosas extrañas en la capital catalana. La más vistosa, detectable sólo para vecinos o chalados que se pasean la ciudad de arriba a abajo, fue verificar la hiperactividad dels Comuns en sus últimos coletazos para remediar desastres. De haberlos arreglado antes de las elecciones…

Estas semanas recorremos el lado más anómalo del barrio de las Viviendas del Congrés Eucarístic. Lo es por alejarse de los cuatro cuerpos centrales y situarse en una posición geográfica distinta, uno de tantos limbos al lado de claras fronteras como Concepción Arenal, la antigua carretera de Barcelona a Sant Andreu, y la Riera d’Horta. Todo este territorio está delimitado en su idiosincrasia por la masía de Can Ros. Uno de sus sectores fue ocupado desde 1964 por el Canódromo. La finca contenía en sus dominios muchas claves de un mundo extinto. Una de ellas era su conexión natural con…

Aquestes setmanes recorrem el costat més anòmal del barri de les Vivendes del Congrés Eucarístic. Ho és pel fet d’allunyar-se dels quatre cossos centrals i situar-se en una posició geogràfica distinta, un de tants limbes de clares fronteres, com Concepció Arenal, l’antiga carretera de Barcelona a Sant Andreu, i la Riera d’Horta. Tot aquest territori es delimita al seu tarannà per la masia de Can Ros. Un dels seus sectors fou ocupat des de 1964 pel Canòdrom. La finca contenia en els seus dominis moltes claus d’un món extint. Una d’elles era la seva connexió natural amb el camí d’Horta…

Durant aquestes setmanes la meva intenció, ben clara, és la de disseccionar el barri de les Vivendes del Congrés Eucarístic. Des d’aquestes pàgines, de les poques en premsa on Barcelona va més enllà del centre, he insistit en com la idea i la construcció d’aquest barri s’emmarca dins d’una excepcionalitat històrica, oblidada en molts dels seus aspectes i ben visible per la seva morfologia. De la mateixa manera vaig destacar, analitzant-los, els seus quatre cossos centrals, d’una arrogància més que prepotent en relació als barris fronterers, marcats per una trama horitzontal trencada pel nouvingut qui, malgrat tot, no va poder…

A lo largo de estas semanas mi intención, bien clara, es la de diseccionar el barrio de las Viviendas del Congreso Eucarístico. Desde estas páginas, de las pocas en prensa donde Barcelona va más allá del centro, he insistido en cómo la construcción e idea de este barrio se enmarca en una excepcionalidad histórica, olvidada en muchos aspectos y bien visible por su morfología. De la misma destaqué, analizándolos, sus cuatro cuerpos centrales, de una arrogancia más que prepotente en relación a los barrios colindantes, marcados por una trama horizontal rota por el recién llegado, quien, sin embargo, no pudo…