La hemeroteca puede resultar severa con los periódicos. En el ejercicio del periodismo diario todos cometemos errores. Sobre el papel pueden corregirse en el plazo de 24 horas, en el soporte digital tan pronto como se descubren. Pero en la historia reciente de la prensa española existe el caso de un periódico que cometió un error en el año 2004 y lo mantuvo durante años, sin reconocerlo abiertamente, sin pedir perdón a las víctimas de la contumaz manipulación. Podríamos decir que sufrimos un descomunal ejercicio de orgullo y prepotencia de un director de periódico, a quien no le gustó la…
Autor: jcrius
L’hemeroteca pot ser severa amb els diaris. A l’exercici del periodisme tots cometem errors. Sobre el paper es poden corregir en el termini de 24 hores, en el suport digital tan aviat com es descobreixen. Però en la història recent de la premsa espanyola hi ha el cas d’un diari que va cometre un error l’any 2004 i el va mantenir durant anys, sense reconèixer-lo obertament, sense demanar perdó a les víctimes de la manipulació contumaç. Podríem dir que patim un exercici descomunal d’orgull i prepotència d’un director de diari, a qui no li va agradar la realitat i va…
Una treintena de personas reventaron ayer el minuto de silencio en memoria de los atentados de Barcelona y Cambrils. Cuando las víctimas depositaban claveles blancos en el memorial del Pla de l’Os, en la Rambla, lanzaron gritos exigiendo “la verdad”. La acción de este grupo responde a la llamada teoría de la conspiración, que defiende la tesis de la implicación de los servicios secretos españoles en los atentados. El boicot provocó la indignación de las víctimas y mereció la condena de todos los partidos, incluido Junts. El mismo grupo que reventó el minuto de silencio abucheó a los políticos que…
Una trentena de persones van rebentar ahir el minut de silenci en memòria dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Quan les víctimes dipositaven clavells blancs al memorial del Pla de l’Os, a la Rambla, van llançar crits exigint “la veritat”. L’acció d’aquest grup independentista respon a l’anomenada teoria de la conspiració, que defensa la tesi de la implicació dels serveis secrets espanyols en els atemptats. El boicot va provocar la indignació de les víctimes i va merèixer la condemna de tots els partits, inclòs Junts. El mateix grup que va rebentar el minut de silenci va escridassar els polítics que…
La gran pregunta sobre Afganistán la planteó Lailuma Sadida, periodista de origen afgano del diario Brussels Morning, en una rueda de prensa de la OTAN el pasado 17 de agosto. «¿Cómo es posible -decía entre lágrimas- que Estados Unidos y la Unión Europea, con el más alto nivel de civilización en el mundo, hayan acabado con el fascismo, el nazismo y el imperialismo […], pero no hayan sido capaces de derrotar a un grupo de talibanes?». El portavoz de la OTAN repitió los mismos argumentos que el presidente de Estados Unidos, Joe Biden. La ‘versión oficial’ es que la OTAN…
La gran pregunta sobre l’Afganistan la va plantejar Lailuma Sadid, periodista d’origen afganès del diari Brussels Morning, en una roda de premsa de l’OTAN el passat 17 d’agost. «Com és possible –deia entre llàgrimes– que els Estats Units i la Unió Europea, amb el més alt nivell de civilització al món, hagin acabat amb el feixisme, el nazisme i l’imperialisme […], però no hagin estat capaços de derrotar un grup de talibans?». l portaveu de l’OTAN se’n va sortir com va poder, i va repetir els mateixos arguments que el president dels Estats Units, Joe Biden. La ‘versió oficial’ és…
“Guillén, con diez años, quería ser escultor famoso. A los dieciocho vivió la crisis de incomprensión. A los veinte entró a trabajar en Tele/eXpres, donde su director, Manuel Ibáñez Escofet, le permitió hacer un cómic de actualidad”. Así arranca la ‘Vitrina’ que le dedicó José Martí Gómez en la edición de El Periódico del 9 de octubre de 1981. Quince días antes, Guillén había revolucionado el desfile de la Mercè con ocho cabezudos picasianos. Las calles de Barcelona habían visto como tomaba forma la obra de Juanjo Guillén: cultura popular, modernidad y un mensaje, el que había expresado Picasso con…
“Guillén, amb deu anys, volia ser escultor famós. Als divuit va viure la crisi d’incomprensió. Als vint entrà a treballar al Tele/eXpres, on el seu director, Manuel Ibáñez Escofet, li va permetre fer un còmic d’actualitat”. Així arranca la “Vitrina” que li va dedicar José Martí Gómez en l’edició d’El Periódico del 9 d’octubre de 1981. Quinze dies abans, Guillén havia revolucionat la rua de la Mercè amb vuit capgrossos picassians. Els carrers de Barcelona havien vist com prenia forma l’obra d’en Juanjo Guillén: cultura popular, modernitat i un missatge, el que havia expressat Picasso amb el Guernica. Però anem…
Los periodistas tenemos una norma no escrita que dice que tenemos que intentar no hablar de nosotros. Nuestro trabajo es explicar lo que le pasa al resto de la ciudadanía. Por eso les pido disculpas porque este artículo trata de lo que nos pasa. Lo hicimos el pasado martes, día 27, los ex decanos del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Nos encontramos para celebrar los treinta y cinco años del Col·legi y para recordar a los ex decanos que ya forman parte de la memoria (Carles Sentis, Josep Pernau, Montserrat Minobis y Josep Maria Huertas). Fue un acto de emociones…
Els periodistes tenim una norma no escrita que diu que hem d’intentar no parlar de nosaltres. La nostra feina és explicar el que li passa a la resta de la ciutadania. Per això els hi demano disculpes perquè aquest article tracta del que ens passa. Ho vam fer el passat dimarts, dia 27, els es degans del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Ens vam trobar per celebrar els trenta-cinc anys del Col·legi i per recordar els ex degans que ja formen part de la memòria (Carles Sentis, Josep Pernau, Montserrat Minobis i Josep Maria Huertas). Va ser un acte d’emocions…
