Desde una perspectiva antropológica, el arte no es un territorio aislado ni un espacio reservado al genio individual, sino una acción colectiva y una herramienta política. En tiempos de disputa ideológica, la extrema derecha —del fascismo histórico a formaciones actuales como VOX o Aliança Catalana— emplea el arte, la música y los símbolos como instrumentos de pedagogía emocional y de control identitario. Su estética no busca cuestionar, sino imponer: transformar la cultura en trinchera y la belleza en obediencia.
Autor: jmansilla
Des d’una mirada antropològica, l’article analitza com l’extrema dreta —del feixisme italià a VOX o Aliança Catalana— utilitza l’art, la música i els símbols com a instruments de control emocional i identitari.
El patinete eléctrico se ha convertido en un objeto controvertido dentro del debate en torno al transporte urbano
El patinet revela desigualtats i conflictes simbòlics en la mobilitat urbana. Qui té dret real a moure’s amb dignitat a la ciutat?
El cas de les Festes d’Horta, a Barcelona, és un bon exemple de com el festiu pot transformar-se en aparador. El 2025, entre concerts i activitats tradicionals, va aparèixer una proposta inesperada: el llançament de maletes, idea d’una botiga local anomenada Labossa. La prova consistia a llançar un paquet de fins a 15 quilos tan lluny com fos possible. Una ocurrència divertida que, sense buscar-ho, va acabar convertint-se en metàfora d’alguna cosa molt més seriosa: l’impacte del turisme en la vida dels barris. A simple vista era un joc. Però per a molts veïns la imatge de maletes volant pels…
Vivim en una època en què creences estigmatitzadores i excloents s’estenen sense pudor a través de les xarxes socials. Darrere d’aquesta defensa, impulsada per col·lectius i personalitats clarament d’extrema dreta, sovint actuen mecanismes psicològics invisibles. Un d’ells és la coneguda dissonància cognitiva, que es veu reforçada per una estratègia sociològica anomenada reducció a la unitat. Comprendre com funcionen aquests mecanismes és essencial per entendre per què els discursos simplistes i excloents tenen tant de poder i com podem fer-los front. La dissonància cognitiva és aquella tensió interna que sentim quan mantenim dues idees contradictòries al mateix temps. És una mena…
Barcelona s’ha convertit en un laboratori urbà on conviuen —no sempre en harmonia— dinàmiques globals i resistències locals. Les Festes de Gràcia, una de les celebracions populars més emblemàtiques de la ciutat, no han estat alienes a aquesta tensió. Entre els carrers plens de colors, guarnits pels veïns, i els concerts que atrauen milers de visitants, ja fa anys que ha aparegut un protagonista inesperat: el grafit com a arma de protesta contra la turistificació. Lluny de ser simples pintades, aquests missatges condensaven un malestar profund. Tourist go home, Barcelona no està en venda o El barri no és un…
Segons indiquen les últimes dades disponibles, el preu mitjà dels viatges amb avió cap als principals destins turístics del conjunt de l’Estat ha pujat, des del 2023, entre un 10,5% i un 63%. A això s’hi suma que els hotels, per al mateix període considerat, han incrementat els seus preus entre un 1,5% i un 26%. Això ha fet que el RevPar, és a dir, els ingressos per habitació disponible, s’hagin incrementat un 6,9% durant el primer semestre de 2025, assolint els 115,7 €/hab. Des de determinats espais empresarials i consultores del sector s’atribueix aquest increment a tres factors principals:…
En un altre moment ja advertim del fet que no ens hauria d’importar el nombre d’expats que hi ha a ciutats com Barcelona. Aquesta figura fa temps es va aparèixer com allò que Claude Levi-Strauss va denominar operador simbòlic. Un operador simbòlic seria aquella figura que és capaç de generar eficiència simbòlica connectant al nostre subconscient elements que, en la realitat, no tenen cap mena de vinculació directa aparent, però que poden arribar a generar certs efectes fisiològics i transformadors en les persones. L’exemple més conegut, ja que així apareix a les seves obres, sobretot a Antropologia Estructural, és aquell…
Les formes de consum turístic han canviat enormement en les darreres dècades. Si durant el seu desplegament com a sector productiu, després de la Segona Guerra Mundial amb l’arribada de les vacances pagades i la jornada de quaranta hores setmanals, el turisme s’apareixia paradoxalment, en el sentit d’actuar com a mecanisme de recuperació física, social i emocional després d’un període més o menys perllongat de treball que feia necessària aquesta desconnexió, en l’actualitat, sota un mercat laboral i productiu molt més flexible, funciona més aviat com un factor d’acceleració de la circulació del capital basat en la generació d’experiències i…
