Segons els egipcis, la vida eterna d’una persona acaba quan ningú no queda al món que pronunciï el seu nom. Tutankamon serà immortal. I ho serà, probablement, perquè ningú se’n va recordar durant més de tres mil dos-cents anys, fins que, el novembre de 1922, l’arqueòleg i egiptòleg britànic Howard Carter (1874-1939) trobés la cambra funerària de la seva tomba. Després d’anys de recerca infructuosa, Carter relata al seu diari com va decidir excavar sota les barraques dels esclaus que van construir la tomba del faraó Ramsès VI, que va regnar 200 anys després que Tutankamon, i va ser el…
Autor: jojeda
El escritor Ray Bradbury (1920-2012) publicaba una de sus obras más populares en plena era McCarthy, en la primera mitad de la década de los años cincuenta. Una época que pasaría a la historia por las acciones del senador que realizaba acusaciones infundadas, denuncias, interrogatorios y listas negras contra personas sospechosas de ser comunistas en Estados Unidos… y también su propia lista negra de libros. Llegó a obligar al ejército a retirar algunos libros «corruptos» de las bibliotecas de las bases militares en el extranjero. Y fue el mismísimo presidente Eisenhower quien ordenó que se devolvieran los libros a los…
L’escriptor Ray Bradbury (1920-2012) publicava una de les seves obres més populars en plena era McCarthy, a la primera meitat de la dècada dels anys cinquanta. Una època que passaria a la història per les accions del senador que feia acusacions infundades, denúncies, interrogatoris i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistes als Estats Units… i també la seva pròpia llista negra de llibres. Va arribar a obligar l’exèrcit a retirar alguns llibres «corruptes» de les biblioteques de les bases militars a l’estranger. I va ser el mateix president Eisenhower qui va ordenar que es tornessin els llibres als…
La ineptitud de la classe política es pot visualitzar perfectament a la presó Modelo de Barcelona, tancada des de fa uns quants anys i després d’anunciar-ho contínuament durant uns quants lustres. Si estiguéssim a París o a Salamanca, segurament l’edifici s’hauria transformat en un museu i, sobretot, en un espai obert a la ciutadania, però aquí estem com estem, esperant des de fa anys a que es construeixen els pisos anunciats i les obres corresponents. Però, tot plegat té un avantatge: els creadors poden utilitzar un espai anacrònic per a situar les seves obres en un context real. D’aquesta manera,…
La ineptitud de la clase política puede visualizarse perfectamente en la cárcel Modelo de Barcelona, cerrada desde hace varios años y después de anunciarlo continuamente durante varios lustros. Si estuviéramos en París o en Salamanca, seguramente el edificio se habría transformado en un museo y, sobre todo, en un espacio abierto a la ciudadanía, pero aquí estamos como estamos, esperando desde hace años a que se construyan los pisos anunciados y las obras correspondientes. Sin embargo, todo ello tiene una ventaja: los creadores pueden utilizar un espacio anacrónico para situar sus obras en un contexto real. De esta forma, la…
La primera película nominada a los premios Óscar por Túnez fue L’home que es va vendre la pell (The Man Who Sold His Skin, 2020), y tardó dos años a llegar a nuestras salas de cine, doblada en castellano y catalán. Dirigida por Kaouther Ben Hania, en su segunda obra de ficción (tras diversos documentales y cortometrajes) da su salto internacional con una historia inspirada en la realidad, en concreto en la obra viva Tim (2006-2008) del pintor belga Wim Delvoye. El suizo Tim Steiner se dejó tatuar la espalda (con una virgen rodeada de varios motivos culturales), a cambio…
La primera pel·lícula nominada als premis Oscar per Tunísia va ser L’home que es va vendre la pell (The Man Who Sold His Skin, 2020), i va trigar dos anys a arribar a les nostres sales de cinema, en versió castellana i catalana. Dirigida per Kaouther Ben Hania, en la seva segona obra de ficció (després de diversos documentals i curtmetratges) fa el seu salt internacional amb una història inspirada en la realitat, en concret en l’obra viva Tim (2006-2008) del pintor belga Wim Delvoye. El suís Tim Steiner es va deixar tatuar l’esquena (amb una verge rodejada de diversos…
Després del fulgurant debut amb Beverly (2016), publicat en castellà per l’editorial Fulgencio Pimentel, i, sobretot, per la consolidació amb la seva segona obra, Sabrina (2018), publicada en castellà pel segell Salamandra Graphics del Grup Editorial Penguin Random House, hi havia molta expectació amb el següent treball d’un dels autors més sorprenents i originals dels darrers anys: NicK Drnaso. La novel·la gràfica Beverly va ser guardonada el 2017 amb el premi a la millor novel·la gràfica concedit per Los Angeles Times i el premi a l’autor revelació al Festival Internacional del Còmic d’Angulema de 2018, un dels més reconeguts a…
Después del fulgurante debut con Beverly (2016), publicado en castellano por la editorial Fulgencio Pimentel, y, sobre todo, por su consolidación con su segunda obra, Sabrina (2018), publicada en castellano por el sello Salamandra Graphics del Grupo Editorial Penguin Random House, había mucha expectación con el siguiente trabajo de uno de los autores más sorprendentes y originales de los últimos años: NicK Drnaso. La novela gráfica Beverly fue galardonada en 2017 con el premio a la mejor novela gráfica concedido por Los Angeles Times y el premio al autor revelación en el Festival Internacional del Cómic de Angulema de 2018,…
El 21 de enero de 2022 se estrenaba en las salas de cine francesas la película En un muelle de Normandía (Ouistreham, 2021) (aquí se estrenó una semana más tarde), después de inaugurar la 53ª Quincena de los Realizadores en 2021, en el marco del 74º Festival de Cannes (en Barcelona la pudimos ver poco después en la edición del Ohlalà! Festival de cinema francòfon de Barcelona). El dato temporal es importante porque el elenco llevaba tres años esperando el estreno. ¿Y por qué este deseo? Pues, porque para todas las actrices era su primera película… para todas menos para…

