Autor: jojeda

Cuando en la contraportada de una obra aparecen frases destacadas firmadas por alguien de renombre, se entiende que es un recurso más de comunicación para poner en valor la calidad de la obra en cuestión. Cuando la frase es la siguiente: «Sí, vale, el chaval tiene su estilo personal, pero no se puede negar que tiene golpes buenos. ¡No me había reído tanto desde que desintegré a Sodoma y Gomorra!», y está firmada nada más y nada menos que por Dios, tenemos una idea muy clara de lo que vamos a encontrar dentro… si confiamos en Dios, claro. El sello…

Quan a la contraportada d’una obra apareixen frases destacades signades per algú de renom, s’entén que és un recurs més de comunicació per posar en valor la qualitat de l’obra en qüestió. Quan la frase és la següent: «Sí, d’acord, el nano té el seu estil personal, però no es pot negar que té cops bons. ¡No havia rigut tant des que vaig desintegrar Sodoma i Gomorra!», i està signada ni més ni menys que per Déu, tenim una idea molt clara del que trobarem a dins… si confiem en Déu, és clar. El segell DQ Còmics edita el còmic…

Cuando estrenamos un móvil, o un coche eléctrico o algún que otro artefacto moderno, es posible, sin que lo sepa el consumidor, que alguno de sus componentes esté realizado con materiales que provengan de una mina africana. Y, también es posible, que quién lo haya extraído sea un niño trabajando en unas condiciones terribles, obligado, seguramente, por la amenaza de otro niño que lo está apuntando con una ametralladora, un arma que, probablemente, se haya fabricado en el primer mundo, un lugar idealizado al que todos esos niños quieren ir, como si del paraíso se tratase. Este es el punto…

Quan estrenem un mòbil, o un cotxe elèctric o algun artefacte modern, és possible, sense que ho sàpiga el consumidor, que algun dels seus components estigui realitzat amb materials que provinguin d’una mina africana. I, també és possible, que qui l’hagi extret sigui un nen treballant en unes condicions terribles, obligat, segurament, per l’amenaça d’un altre nen que li apunta amb una metralladora, una arma que, probablement, s’hagi fabricat al primer món, un lloc idealitzat on tots aquests nens volen anar, com si es tractés del paradís. Aquest és el punt de partida del nou treball del guionista Antonio Altarriba…

Quan a finals de gener de 2009 es va anunciar a la 36a edició del Festival International de la Banda Dessinée d’Angoulême, el certamen del sector del còmic més important a nivell europeu i dels més destacats a nivell internacional, que el jurat havia atorgat el Gran Premi al dibuixant Blutch, la rebuda de la notícia es va acollir de manera molt positiva per la crítica i pels aficionats, malgrat els 41 anys que tenia en aquell moment. Tenint en compte que el Gran Premi es concedeix a un autor en reconeixement al conjunt de la seva obra, l’aclamació del…

Cuando a finales de enero de 2009 se anunció en la 36ª edición del Festival International de la Bande Dessinée d’Angoulême, el certamen del sector del cómic más importante a nivel europeo y de los más destacados a nivel internacional, que el jurado había otorgado el Gran Premio al dibujante Blutch, el recibimiento de la noticia se acogió de forma muy positiva por la crítica y por los aficionados, a pesar de los 41 años que tenía en ese momento. Teniendo en cuenta que el Gran Premio se concede a un autor en reconocimiento al conjunto de su obra, la…

Citar a Carlos Giménez (Madrid, 1941) es hablar de uno de los grandes autores de la historieta a nivel nacional e internacional, marcando una época con un estilo personal característico, con una gran capacidad narrativa y un dibujo preciso al servicio de la historia, una historia que en varias ocasiones se basaba en sus propias vivencias, como así fue con la reconocida saga de Paracuellos, de la que publicó hasta nueve volúmenes (véase el artículo Hambre, maltrato y adoctrinamiento en el Auxilio Social falangista), en la que narraba las tribulaciones de los niños que le acompañaron en la infancia en…

Citar Carlos Giménez (Madrid, 1941) és parlar d’un dels grans autors de la historieta a nivell nacional i internacional, marcant una època amb un estil personal característic, amb una gran capacitat narrativa i un dibuix precís al servei de la història, una història que en diverses ocasions es basava en les seves pròpies vivències, com així va ser amb la reconeguda saga de Paracuellos, de la qual va publicar fins a nou volums (vegeu l’article Fam, maltractament i adoctrinament a l’Auxili Social falangista), on narrava les tribulacions dels nens que el van acompanyar durant la infància en la seva estada…

Lluc Silvestre es técnico representante de música del Área de Creación del Institut Ramon Llull. Como gestor cultural, reprueba la enorme burocracia existente en las ayudas a los artistas y a los organizadores de eventos, reconociendo la compleja travesía burocrática por la que deben sufrir quién quiera optar a dichas subvenciones. Su especialidad profesional se entremezcla con su formación original, la de antropología, lo que le ha llevado a buscar experiencias relacionadas con la música que implique viajar y conocer otras culturas, además de aprender a salvar todos esos obstáculos burocráticos. Y una de esas experiencias fue especialmente singular. Esa…

Lluc Silvestre és un tècnic representant de música de l’Àrea de Creació de l’Institut Ramon Llull. Com a gestor cultural, reprova l’enorme burocràcia existent vers les ajudes als artistes i als organitzadors d’esdeveniments, tot reconeixent la complexa travessia burocràtica per la qual han de patir aquells que vulguin optar a aquestes subvencions. La seva especialitat professional s’entremescla amb la seva formació original, la d’antropologia, fet que l’ha portat a buscar experiències relacionades amb la música que impliquin viatjar i conèixer altres cultures, a més d’aprendre a salvar tots aquests obstacles burocràtics. I una d’aquelles experiències va ser especialment singular. Aquesta…