Actualment, pocs dubten que el digital ha colonitzat les nostres vides, segrestant una part important de la nostra atenció –focalitzada en les pantalles– i privant-nos d’altres satisfaccions lligades a la presència dels cossos. Pel que fa a l’impacte en la infància i l’adolescència, ha generat riscos nous en unes etapes que requereixen atenció i pausa. Ens toca, doncs, repensar la nostra posició i corregir l’orientació. Per què no ho vam veure a venir abans? Com passa amb tot fenomen social, les causes són múltiples. D’una banda, es tracta d’una tecnologia que enlluerna, molt propera al pensament màgic (un clic i…
Autor: joseramonubieto
La magnífica exposició del CCCB sobre la IA juga amb aquestes lletres produint diverses relectures, però la majoria –si no totes– elideixen la qüestió subjectiva i se cenyeixen a la tecnologia i als seus riscos sociopolítics. Aquests dies, al Mobile World Congres (MWC) escoltem la fascinació per les seves produccions més recents. La tendència és que les màquines s’assemblin cada cop més a les persones, com el robot gos que no es conforma en respondre, sinó que inclou gestos que confirmen les seves paraules o el chatbot, que inclou acudits o petits enredos com a humor. L’èxit actual de la…
La magnífica exposición del CCCB sobre la IA juega con estas letras produciendo diversas relecturas, pero la mayoría –si no todas– eliden la cuestión subjetiva y se ciñen a la tecnología y sus riesgos sociopolíticos. Estos días, en el Mobile World Congres (MWC) no dejamos de escuchar la fascinación por sus producciones más recientes. La tendencia es que las máquinas se asemejen cada vez más a las personas, como el robot perro que no se conforma con responder, sino que incluye gestos que confirman sus palabras o el chatbot, que incluye chistes o ligeros engaños a modo de humor. El…
¿Los niños son adultos en miniatura? El historiador Philippe Ariés evocaba esta imagen esculpida en muchos mausoleos medievales. Para Freud, la infancia es imborrable. Entre los primeros años y la pubertad situó el período de latencia, equivalente más o menos a la actual educación primaria (6-12 años). Diferenciaba esta etapa de la primera infancia y la adolescencia porque aquí observamos una suerte de stand-by de la sexualidad tras los primeros escarceos infantiles y la aparición de sentimientos de pudor y vergüenza. La sexualidad seguía allí, pero el niño/a se daba un tiempo para comprender y curiosear antes de devenir un…
Els nens són adults en miniatura? L’historiador Philippe Ariés evocava aquesta imatge esculpida en molts mausoleus medievals. Per a Freud, la infància és inesborrable. Entre els primers anys i la pubertat va situar el període de latència, equivalent més o menys a l’actual educació primària (6-12 anys). Diferenciava aquesta etapa de la primera infància i l’adolescència perquè en ella observem una mena de stand-by de la sexualitat després dels primers intents infantils i l’aparició dels sentiments de pudor i vergonya. La sexualitat seguia allà, però l’infant es donava un temps per comprendre i tafanejar abans d’esdevenir un púber sexuat. La…
Apokalypsis -en grec- significa un desvetllament. Una veritat que sorgeix com una revelació per a aquell que sap escoltar-la. La història de l’apocalipsi és, sens dubte, una de les més antigues que expliquen els humans. En les tradicions ancestrals religioses més enllà del cristianisme -incloent-hi el judaisme, l’islam i el budisme- aquest relat comú sorgeix en moments de crisis socials i polítiques, quan la gent intenta processar esdeveniments impactants. El seu èxit radica en el fet que uneix enigma, por i destrucció, ingredients claus per atraure la mirada de molts que se senten desorientats i en perill pel trencament imminent…
Apokalypsis -en griego- significa un desvelamiento. Una verdad que surge como una revelación para aquel que sabe escucharla. La historia del apocalipsis es, sin duda, una de las más antiguas que cuentan los humanos. En las tradiciones ancestrales religiosas más allá del cristianismo -incluyendo el judaísmo, el islam y el budismo- ese relato común surge en momentos de crisis sociales y políticas, cuando la gente intenta procesar eventos impactantes. Su éxito radica en que une enigma, miedo y destrucción, ingredientes claves para atraer la mirada de muchos que se sienten desorientados y en peligro por la ruptura inminente de su…
Hablar tiene sus riesgos: puedes decir más de lo que quieres o no saber lo que estás diciendo. El lenguaje de los humanos, seres hablantes por definición, no es equiparable –y, por tanto no delegable– al del chat GTP4, ese que parece que pronto hablará por todos y todas. A diferencia de la IA, los humanos inventamos cosas que no estaban en nuestro archivo y aunque -como les ocurre a los chatbots conversacionales- no puedan comprenderlas de entrada, sí tienen explicación y podemos, incluso, ir a ver a un psicoanalista para tratar de saber algo más de ellas. Una activista…
Parlar té els seus riscos: pots dir més del que vols o no saber què estàs dient. El llenguatge dels humans, éssers parlants per definició, no és equiparable –i, per tant no delegable– al del xat GTP4, aquell que sembla que aviat parlarà per tots i totes. A diferència de la IA, els humans inventem coses que no eren al nostre arxiu i encara que –com els passa als xatbots conversacionals– no puguin comprendre-les d’entrada, sí que tenen explicació i podem, fins i tot, anar a veure un psicoanalista per tractar de saber-ne alguna cosa més. Una activista feminista i…
Si hi ha una paraula que s’ha degradat per la banalització del seu ús en les darreres dècades és, sens dubte, la de consentiment. Una part de la responsabilitat rau en l’àmbit digital, on tots consentim diverses vegades al dia coses de les quals, en realitat, en desconeixem les conseqüències. Qui no ha consentit l’ús de les seves dades privades per part de plataformes digitals o pàgines web sense haver llegit ni la primera paraula del contracte que “signa” i el vincula legalment? Sabien que l’acord que vam consentir per fer servir PayPal té la mateixa extensió que tres vegades…
