Imaginarizar lo real es la estrategia del simulacro, borrar los interrogantes e imponer su “verdad”. Nada que ver con la fórmula que Lacan proponía para manejarse con lo real (entendido como dificultad e imposibilidad), que no era otra que saber hacer con el semblante para vincularse al otro. Lo real no es visible totalmente —nadie dice siempre y en todas partes lo que piensa, es conveniente cierto disimulo para facilitar la convivencia— porque contiene algo opaco que requiere un bien decir. Los poetas sí son maestros en bordear con sus metáforas ese imposible de decir, sin caer en el simulacro.
Autor: joseramonubieto
Vivim en una època en què la imatge no només acompanya el discurs polític, sinó que el substitueix. La cultura del simulacre converteix la hiperrealitat en veritat aparent i esborra els interrogants. De Baudrillard a les xarxes socials, aquest article analitza com la política contemporània utilitza la representació per imposar relat i neutralitzar el dubte.
«Alexa, treu l’arbre». El mem viral d’aquest inici d’any és, és clar, una exageració. No passarà. De fet, podria entrar en conflicte amb el codi d’ecosostenibilitat del mateix dispositiu —aquell que convida a plantar arbres— i provocar un col·lapse algorítmic. Però el simple fet que algú ho hagi imaginat diu molt de la dimensió que la intel·ligència artificial està adquirint en les nostres vides. No només esperem que busqui informació, escrigui textos o pensi per nosaltres; també que ens acompanyi en els moments difícils, que exerceixi de coach disponible les vint-i-quatre hores i, si cal, que ens ajudi a triar…
«Alexa, quita el árbol». El meme viral de este inicio de año es, por supuesto, una exageración. No va a suceder. De hecho, podría entrar en conflicto con el código de eco-sostenibilidad del propio dispositivo —ese que invita a plantar árboles— y provocar un colapso algorítmico. Pero el simple hecho de que alguien lo haya imaginado dice mucho de la dimensión que la inteligencia artificial está adquiriendo en nuestras vidas. No solo esperamos que busque información, escriba textos o piense por nosotros; también que nos acompañe en los momentos difíciles, que ejerza de coach disponible las veinticuatro horas y, llegado…
Hemos empezado 2026 con la confirmación de algo que ya sabíamos, aunque preferíamos ignorar un poco: el mundo es profundamente complejo y turbulento. Si aceptamos que la resonancia es inversamente proporcional a la aceleración, no nos queda otra que admitir que las transformaciones son demasiadas y demasiado rápidas para nuestra capacidad de asimilar su carácter multifactorial. Complejidad, según la RAE, es “complicación, dificultad, embrollo, confusión, lío…”, afectos y sentimientos hoy muy presentes, especialmente entre los jóvenes. Lo que nos perturba de esta complejidad contemporánea no es tanto su novedad —siempre la hubo— como la prisa y, sobre todo, la vacilación…
Hem començat el 2026 amb la confirmació d’una cosa que ja sabíem, tot i que preferíem ignorar una mica: el món és profundament complex i turbulent. Si acceptem que la ressonància és inversament proporcional a l’acceleració, no ens queda cap altra opció que admetre que les transformacions són massa nombroses i massa ràpides per a la nostra capacitat d’assimilar-ne el caràcter multifactorial. Complexitat, segons la RAE, és “complicació, dificultat, embolic, confusió, embolic…”, afectes i sentiments avui molt presents, especialment entre els joves. El que ens pertorba d’aquesta complexitat contemporània no és tant la seva novetat —sempre n’hi ha hagut— com…
Qui vol una parella presencial, amb tots els seus inconvenients, quan per 15 o 20 euros al mes es pot tenir una versió virtual, disponible les 24 hores i desconnectable a voluntat? Replika ja compta amb més de 35 milions d’usuaris arreu del món. I encara que ChatGPT no va néixer amb finalitats romàntiques, entre els seus més de 800 milions d’usuaris hi ha qui ha convertit la interacció en una relació afectiva. Com diu un d’ells: “És com una part de mi, ha estat la meva companya constant durant 9 mesos”, convidant altres a sumar-se a l’aventura. Per a…
Ens trobem a la civilització de la mirada: mirem el món, però també som vistos. Creiem tant que tot és visible, que hem esborrat la diferència entre allò íntim i allò públic. Els reality shows ja ens van anunciar que el món era, fonamentalment, un espectacle, una cosa per mirar i per ser mirada. Després van arribar les xarxes socials —i ara la intel·ligència artificial— per certificar que el món és omnivoyeur (Lacan) i no deixa d’alimentar l’ull absolut (Wajcman): sempre una imatge més! Per què hauríem de deixar a l’ombra els detalls i minúcies del drama d’un assassinat, una…
Un de cada quatre joves a Espanya afirma sentir-se sol i més de la meitat d’aquests solitaris han patit assetjament escolar durant la seva vida (Observatori Estatal de la Solitud No Desitjada). Els joves de classes baixes senten aquesta soledat el doble (47%) que els de classes altes (22%) perquè aquests últims disposen de recursos per anar a concerts, viatges o altres modes d’oci de pagament. Els palaus del poble (llocs públics d’interacció) als quals es refereix el sociòleg Eric Klinenberg estan de capa caiguda. En el seu lloc tenim les xarxes socials que, curiosament, multipliquen per dos -quan es…
L’autoritarisme ha estat una constant en la civilització. Més durador i estès que les formes democràtiques: només el 30% de la població mundial viu en règims de llibertat. Fins i tot allà on aquests han florit, el fantasma de la dictadura els ha sobrevolat de manera cíclica, encarnant-se en noves formes d’autocràcia. Quan els estudiants parisencs del maig del 68 fomentaven la revolució, el psicoanalista Jacques Lacan els va escoltar i els va recordar, per no caure en la ingenuïtat alliberadora, que la revolució és també un moviment de rotació que et retorna al mateix lloc (ell preferia parlar de…
