Una de les novetats d’aquesta guerra és que està retransmesa amb molt de detall i en temps real. Cada dia escoltem testimonis i veiem imatges en directe de persones que pateixen els atacs, mostren la por i la pena, i ploren o imploren ajuda, des d’avis fins a nadons i embarassades. És un impacte de la imatge molt directe, sense gaires explicacions del context d’aquestes vides -que no coneixem- i això ens empeny a respondre amb tota mena d’iniciatives solidàries per, de passada, calmar l’angoixa. Que es tracti d’europeus -amb què el reconeixement és més fàcil- facilita aquestes reaccions impulsives…
Autor: joseramonubieto
Richard Sennett, sociólogo estadounidense nos advertía, ya en 1998, de los efectos psicológicos de las mutaciones en las condiciones del trabajo. Señalaba cómo el declive de valores como confianza, continuidad o experiencia daban paso a otros como flexibilidad, polivalencia o innovación que, en muchas ocasiones, eran eufemismos de precariedad laboral. A eso le llamó la corrosión del carácter. Dos décadas después, asistimos a la confirmación de esos primeros indicios y a la emergencia de algunos síntomas que surgen como protesta subjetiva frente a la disolución -o al menos, el deterioro progresivo- de aspectos instituyentes del trabajo como práctica humana. Sin…
Richard Sennett, sociòleg nord-americà ens advertia, ja el 1998, dels efectes psicològics de les mutacions en les condicions del treball. Assenyalava com el declivi de valors com ara confiança, continuïtat o experiència donaven pas a altres com flexibilitat, polivalència o innovació que, moltes vegades, eren eufemismes de precarietat laboral. A això li va anomenar la corrosió del caràcter. Dues dècades després, assistim a la confirmació d’aquests primers indicis i a l’emergència d’alguns símptomes que sorgeixen com a protesta subjectiva davant de la dissolució –o almenys el deteriorament progressiu– d’aspectes instituents del treball com a pràctica humana. Sense ànim d’exhaustivitat, n’enumerem…
Gairebé dos anys després, som més conscients del peatge psíquic que ens ha suposat la pandèmia en termes de salut mental. Els signes de malestar psicològic han augmentat, tot i que ho han fet de manera variable i en funció de causes diverses. Destacarem les tres que ens semblen més importants. Distància social D’una banda, la persistència en el temps de la distància social i la consegüent reducció dels vincles. Aquesta ha provocat efectes de desorientació a moltes persones. Els éssers parlants necessitem a l’altre com a referència. El seu contacte mitjançant la paraula, però també cara a cara. Quan ens allunyem durant un temps, ens…
Casi dos años después, somos más conscientes del peaje psíquico que nos ha supuesto la pandemia en términos de salud mental. Los signos de malestar psicológico han aumentado, si bien lo han hecho de manera variable y en función de causas diversas. Destacaremos las tres que nos parecen más importantes. Distancia social Por una parte, la persistencia en el tiempo de la distancia social y la consiguiente reducción de los vínculos. Esta ha provocado efectos de desorientación a muchas personas. Los seres hablantes necesitamos al otro como referencia. Su contacto mediante la palabra, pero también cara a cara. Cuando nos…
“En aquesta època en la qual es demana perdó per tot jo no engrossiré les files dels que demanen perdó, no ho faré”, va declarar Aznar fa uns dies a la Convenció del PP en al·lusió al paper històric d’Espanya a Amèrica. En aquesta mateixa reunió va afirmar amb contundència que «Espanya és una nació plural, però una; no són 17 nacions ni cinc ni quatre ni 3; ni és un estat plurinacional ni és un estat multinivell ni, amb perdó, ni la mare que els va parir». En els dos casos veiem una invocació a la mare com a…
“En esta época en la que se pide perdón por todo yo no voy a engrosar las filas de los que piden perdón, no lo voy a hacer”, declaró Aznar hace unos días en la Convención del PP en alusión al papel histórico de España en América. En esa misma reunión afirmó con contundencia que “España es una nación plural, pero una; no son 17 naciones ni cinco ni cuatro ni tres; ni es un Estado plurinacional ni es un estado multinivel ni, con perdón, ni la madre que los parió”. En los dos casos vemos una invocación a la…
Un llançament, en el Dret Processal, és “l’acte de lliurar un bé immoble a una persona i desallotjar del mateix a qui l’estigués ocupant”. Evoca, si polisèmia, el llançament al buit de qui queda desallotjat i a la intempèrie, com li va passar fa poc a Segundo Fuentes i, abans, a moltes altres persones. La pandèmia ha reactivat i repetit un dels efectes més immediats i greus de la crisi de l’any 2008: la pèrdua, per a moltes famílies, de casa seva. Comporta un sentiment de desemparament, d’indefensió i una angoixa pel futur que en alguns casos afavoreix actes extrems…
Un lanzamiento, en el Derecho Procesal, es “el acto de entregar un bien inmueble a una persona y desalojar del mismo a quien lo estuviere ocupando”. Evoca, en su polisemia, el lanzamiento al vacío del que queda desalojado y a la intemperie, como le ocurrió hace poco a Segundo Fuentes y, antes, a muchas otras personas. La pandemia ha reactivado y repetido uno de los efectos más inmediatos y graves de la crisis del 2008: la pérdida, para muchas familias, de su casa. Comporta un sentimiento de desamparo, de indefensión y una angustia por el futuro que en algunos casos…
Bauman ens va ensenyar, en els inicis de segle XXI, que la solidesa dels grans relats del segle XX anaven virant a un estat líquid. Aquestes referències, amb els seus líders fets a imatge i semblança del pare, s’anaven enfonsant més encara del què ja ho estaven i el patriarcat començava a aparèixer com un règim caduc, si bé no desaparegut. La realitat digital, llavors puixant i globalitzada, ajudava a aquest enderrocament. Algunes caigudes (mur Berlín, Torres Bessones) funcionaven també com a metàfora d’aquest eclipsi. Lacan, a finals dels 70 havia anticipat aquest escenari amb la seva idea d’un altre més…
