He vivido la gran parte de mi tiempo aquí en Gracia, bien, Gracia Nueva para los puristas… Es un barrio maravilloso para comenzar tu nueva vida cuando te mudas a una nueva ciudad. Sus calles no son tan imponentes e impresionantes como los del Eixample ni tan frenéticos y llenos como los de Ciutat Vella. Tiene un ritmo de vida agradable con un fuerte sentimiento de comunidad, con niños y familias dominando la mirada de plazas, corriendo entre el ahora familiar vestido de spray amarillo. Como londinense de los suburbios acostumbrada a encontrar el vuelo en su barrio, era perfecto;…
Autor: lmcnulty
He viscut la gran part del meu temps aquí a Gràcia, bé, Gràcia Nova pels puristes… És un barri meravellós per començar la teva nova vida quan et mudes a una nova ciutat. Els seus carrers no són tan imponents i impressionants com els de l’Eixample ni tan frenètics i enxubats com els de Ciutat Vella. Té un ritme de vida agradable amb un fort sentiment de comunitat, amb nens i famílies dominant la mirada de places, corrent entre l’ara familiar vestit d’esprai groc. Com a londinenca dels suburbis acostumada a trobar el vol al seu barri, era perfecte; Gràcia…
Aunque la relación es a veces complicada, me encanta esta ciudad, estoy agradecida de vivir aquí y me escapo a la naturaleza de Catalunya tanto como puedo. De vuelta a la ciudad, uno de mis lugares favoritos es el MACBA, en el Raval. Siento que representa lo mejor de Barcelona; un espacio democrático y autorregulado para ser disfrutado por todo el mundo que pasa. Sabemos qué aspecto tiene, pero para aquellos de nosotros que no lo sepan, es un museo enorme de arte contemporáneo con un suave paseo de hormigón elevado que desciende a una inmensa plaza vacía. En este…
Encara que la relació és a vegades complicada, m’encanta aquesta ciutat, estic agraïda de viure aquí i m’escapo a la naturalesa de Catalunya tant com puc. De tornada a la ciutat, un dels meus llocs preferits és el MACBA, al Raval. Sento que representa el millor de Barcelona; un espai democràtic i autoregulat per ser gaudit per tothom que hi passa. Sabem quin aspecte té, però per aquells de nosaltres que no ho sàpiguen, és un museu enorme d’art contemporani amb un suau passeig de formigó elevat que descendeix a una immensa plaça buida. En aquest vast no-res gris hi…
La llengua és un element de comunicació i connexió usada per persones, cultures i classes de manera diferent. Normalment les cultures es situen en un espectre on espanyols, alemanys, americans i xinesos estan al cantó més directe, mentre japonesos i britànics queden a l’incòmode cantó indirecte. S’acostuma a dir que els britànics són massa educats i jo sempre he pensat que aquesta ‘amabilitat’ que envolta la parla britànica havia de ser un pretext per emmascarar superficialitat, indiferència, o pitjor. Ser ‘educat’ i tenir bones maneres fa pudor d’estructura de classe imposant estàndards arbitraris d’acceptabilitat, i, podríem discutir, s’interposa en el…
La lengua es un elemento de comunicación y conexión usada por personas, culturas y clases de manera diferente. Normalmente las culturas se sitúan en un espectro donde españoles, alemanes, americanos y chinos están en el lado más directo, mientras japoneses y británicos quedan en la incómoda esquina indirecta. Se suele decir que los británicos son demasiado educados y yo siempre he pensado que esta ‘amabilidad’ que rodea el habla británica debía ser un pretexto para enmascarar superficialidad, indiferencia, o peor. Ser ‘educado’ y tener buenas maneras huele a estructura de clase imponiendo estándares arbitrarios de aceptabilidad, y, podríamos discutir, se…
He parlat de com vaig ser rebuda per la població local, la sensació d’alteritat i de ser apartada que em va produir, retroalimentant la forma en la qual em veig a mi mateixa. He mencionat com l’exterior em veia i, com això em va suposar una forta vivència personal, portant-me uns quants mesos percebre realment com era de complex també per l’altra banda. Quan miro enrere al llenguatge confús, maldestre i barroer que aleshores feia servir en entorns socials i professionals, dic que és l’encisadora innocència d’estar poc preparada quan en realitat era només una imperdonable ignorància venint d’algú que…
El gener de 2016 vaig tenir la meva primera entrevista de feina. Sóc meitat grega i aquesta part Mediterrània de la meva sang fa que senti fred a l’hivern. Com molts “guiris”, el clima va ser un factor determinant en la meva decisió de mudar-me. No importa quantes vegades els locals em puguin dir “Però tu ets ANGLESA!” en to de broma mentre tremolo de fred, mai m’he acostumat a ell i mai ho faré. Vaig viure a Leeds, al nord d’Anglaterra, durant quatre anys, crec que ho he intentat prou. Va ser en les primeres setmanes vivint aquí, era…
Sabia que hi hauria banderes, sabia que veuria que la insígnia del que entenia, potser no del tot, era un clima polític dividit. Esperava veure passió i una mica d’ira. Recordo les meves primeres setmanes, amb els ulls ben oberts, recorrent les muralles de la ciutat a la recerca de missatges polítics, tambors visuals de resistència i solidaritat. Allà hi havia “Llibertat!” pintat en les cantonades dels carrers, “Transvisibilitat” en lila omplint les places… Tot era tan impressionant per a mi. L’activitat i els missatges polítics de carrer de Barcelona expressaven un sentiment tan fort, tan palpable, que el vaig…
Sabía que habría banderas, sabía que vería que la insignia de lo que entendía, quizás no del todo, era un clima político dividido. Esperaba ver pasión y algo de ira. Recuerdo mis primeras semanas, con los ojos bien abiertos, recorriendo las murallas de la ciudad en busca de mensajes políticos, tambores visuales de resistencia y solidaridad. Allí estaba “Llibertat!” pintado en las esquinas de las calles, “Transvisibilidad” en morado llenando las plazas …todo era tan impresionante para mí. La actividad y los mensajes políticos callejeros de Barcelona expresaban un sentimiento tan fuerte, tan palpable, que lo sentí como una ciudad…
