La seva explicació és multicausal i respon a dinàmiques d’organització social i a patrons de comportament. Un fenomen que permet comprendre l’explicació darrera la bretxa salarial de gènere és la divisió del temps dedicat a la criança dels infants entre les parelles. La literatura acadèmica del món econòmic descriu com, el fet de tenir menors a càrrec, sol agreujar les diferències salarials i de carrera professional entre homes i dones. L’impacte més gran, o al menys el que és més rellevant a nivell estadístic, és tenir el primer fill o filla. El naixement de la primera criatura suposa un canvi…
Autor: oarango
Cada any les Nacions Unides publiquen l’informe titulat World Happiness Report, una rigorosa anàlisi desenvolupada per un equip d’acadèmiques que té com a objectiu identificar les principals tendències, canvis i dinàmiques en la satisfacció de vida de la població mundial. L’informe d’enguany se centra en les diferències de benestar subjectiu al llarg de la vida de les persones. La literatura acadèmica provinent de la psicologia, l’economia del comportament i la sociologia estudia les variacions dels nivells de felicitat en el transcurs de la vida de les persones, algunes autores d’aquestes branques del coneixement identifiquen una corba en forma de U…
Les violències masclistes –a partir d’ara VM– són l’expressió més greu del patriarcat. La Llei catalana 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista anomena les diferents formes en les quals la VM es pot produir, com la violència física, psicològica, sexual, econòmica, digital, obstètrica i vulneració de drets sexuals i reproductius, de segon ordre i vicària. Així com la diversitat d’àmbits en la que pot ocórrer com l’àmbit de la parella, familiar, laboral, social o comunitari, digital, institucional, de la vida política i l’esfera pública o l’educatiu. Les VM…
La campaña de la recaudación de la renta ya ha acabado y uno de los resultados más interesantes que nos puede proporcionar la economía conductual es la percepción que tiene la población sobre los impuestos que se pagan. Existe un concepto denominado presión fiscal que hace referencia a los ingresos por parte de la hacienda pública de un país y su producto interior bruto, es decir, qué relación existe entre aquello que recaudan las instituciones y un indicador que aproxima el crecimiento económico de un país. Como cualquier concepto económico, especialmente al tratarse de una cifra, este puede ser interpretado…
La campanya de la declaració de la renda ja ha finalitzat i un dels resultats més interessants que ens pot proporcionar l’economia conductual és la percepció que té la població sobre els impostos que es paguen. Existeix un concepte denominat pressió fiscal que fa referència als ingressos per part de la hisenda pública d’un país i el seu producte interior brut, és a dir, quina relació existeix entre allò que recapten les institucions i un indicador que aproxima el creixement econòmic d’un territori. Com qualsevol concepte econòmic, especialment en tractar-se d’una xifra, aquest pot ser interpretat i percebut de diferents…
L’avaluació i mesura dels nivells de benestar subjectiu de la població han començat a ser importants per governs com el del Regne Unit, i també per institucions internacionals com l’OCDE. Seguint amb aquesta tendència, el mes de gener d’aquest 2024 es va presentar l’Índex de Benestar Subjectiu de Catalunya des de la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat de Catalunya. Davant d’un escenari d’eleccions i en plena campanya electoral l’objectiu d’aquest article és analitzar els programes electorals en clau de felicitat, o el que és mateix, en clau de benestar subjectiu. La creació i desenvolupament per part del…
Fa un parell de setmanes vaig publicar en aquest mateix mitjà un article que parlava de l’estudi de les mesures de benestar subjectiu dins del camp de l’economia. En aquest, explicava per què és important acompanyar les anàlisis de les polítiques públiques amb mesures de benestar subjectiu, no sols perquè ens garanteixen tenir unes dades més completes i rigoroses, sinó també perquè ens permet estudiar divergències en l’impacte de qualsevol mesura aplicada des de les institucions. Aquest article va estar motivat per la creació del nou índex de benestar subjectiu de la Generalitat de Catalunya. Tot seguint la línia argumental…
Hace un par de semanas publiqué en este mismo medio un artículo que hablaba del estudio de las medidas de bienestar subjetivo dentro del campo de la economía. En ese texto explicaba por qué es importante acompañar los análisis de las políticas públicas con medidas de bienestar subjetivo, no solo porque nos garantizan tener unos datos más completos y rigurosos, sino también porque nos permite estudiar divergencias en el impacto de cualquier medida aplicada desde las instituciones. Ese artículo estuvo motivado por la creación del nuevo índice de bienestar subjetivo de la Generalitat de Catalunya. Siguiendo la línea argumental y…
El pasado 16 de enero, la Dirección General de Análisis y Prospectiva de la Generalitat presentaba el estudio del primer indicador de bienestar subjetivo de Cataluña. El acto contó con la intervención de académicas pioneras en el estudio de la felicidad como las doctoras Carol Graham y Ada Ferrer. La apuesta por la creación de este índice por parte de las instituciones catalanas hace que el territorio se sitúe, junto con países como Australia y Reino Unido, entre uno de los primeros en los que se analizan medidas como la felicidad o la satisfacción de vida entre los indicadores socioeconómicos…
El passat 16 de gener, la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat presentava l’estudi del primer indicador de benestar subjectiu de Catalunya. L’acte va comptar amb la intervenció d’acadèmiques pioneres en l’estudi de la felicitat com les doctores Carol Graham i Ada Ferrer. L’aposta per la creació d’aquest índex per part de les institucions catalanes fa que el territori se situï, juntament amb països com Austràlia i Regne Unit, entre un dels primers on s’analitzen mesures com la felicitat o la satisfacció de vida entre els indicadors socioeconòmics de referència. El concepte de la felicitat no pertany només…
