Què ha passat durant aquests cinc dies? Només ho saben el president del govern i el seu equip; és molt possible que ho sàpiga més gent, la que se n’havia d’assabentar per assolir els seus objectius polítics, i aquella que no es podia impedir que ho sabés. Una dita erròniament atribuïda a Abraham Lincoln diu que «podem enganyar a tothom durant un temps, podem enganyar alguns tot el temps que faci falta, però no podem enganyar a tothom per sempre». Tot i que ha passat molt poc temps des del dilluns 29 d’abril, en una època de lleialtats líquides i…
Autor: pcastro
Barcelona es una ciudad global, conectada con otras ciudades como Londres, París u Hong Kong, y donde los flujos de capitales y personas no paran nunca. Los vecinos de Barcelona, y de toda Cataluña —porque los cambios en la ciudad actúan como onda expansiva en todo el territorio—, lo saben bastante bien. Barcelona recibe cada año la visita de unos 28 millones de turistas, de los cuales 17,3 se quedan en la ciudad y 10,5 en otros municipios; según el IDESCAT (2023) en la ciudad viven 1.655.956 personas. Esta presión sobre el territorio y los recursos se hace notar en…
Barcelona és una ciutat global, connectada amb altres ciutats com Londres, París o Hong Kong, i on els fluxos de capitals i persones no s’aturen mai. Els veïns de Barcelona, i de tota Catalunya —perquè els canvis a la ciutat actuen com a ona expansiva a tot el territori—, ho saben prou bé. Barcelona rep cada any la visita d’uns 28 milions de turistes, dels quals 17,3 es queden a la ciutat i 10,5 en altres municipis; segons l’IDESCAT (2023) a la ciutat hi viuen 1.655.956 persones. Aquesta pressió sobre el territori i els recursos es fa notar en problemes…
La doble moral d’aquest país és ben curiosa. La dreta espanyola nega l’amnistia a gent que no va cometre assassinats ni tortures, i que sempre van mantenir un discurs i una pràctica pacífica dins de la il·legalitat; això els sembla horrible. En canvi, no sembla que tinguin cap problema amb els assassins i torturadors franquistes que es van beneficiar de l’amnistia de 1977 i que mai més ningú ha molestat. Ja sabem que hi ha de dos tipus d’espanyols, aquells que s’ho mereixen i aquells altres a qui l’espanyolitat se’ls aplica com si fos un càstig. Urnes i paperetes contra…
La doble moral de este país es muy curiosa. La derecha española niega la amnistía a gente que no cometió asesinatos ni torturas, y que siempre mantuvo un discurso y una práctica pacífica dentro de la ilegalidad; eso les parece horrible. En cambio, no parecen tener ningún problema con los asesinos y torturadores franquistas que se beneficiaron de la amnistía de 1977 y que nunca han sido molestados. Ya sabemos que hay dos tipos de españoles, aquellos que se lo merecen y esos otros a quienes la españolidad se les aplica como si fuera un castigo. Urnas y papeletas contra…
Tàcit, en el seu llibre La vida de Juli Agrícola, conqueridor del nord de Britània i governador, recull el que el cabdill Calgaco diu sobre l’imperialisme romà, la corrupció i la manca de llibertat: «de robar, matar i saquejar, n’hi diuen imperi, i al desert que deixen, n’hi diuen pau». Dos mil anys després, les potències encara reclamen més trossos d’un pastís cada cop més petit, la humanitat es posa a tremolar i no sembla que res hagi canviat gaire. Vivim en un planeta curiós, en el qual 8.000 milions d’éssers humans se sotmeten a l’interès d’uns pocs milers. L’ordre…
Tácito, en su libro La vida de Julio Agrícola, conquistador del norte de Britania y gobernador, recoge lo que el caudillo britano Calgaco dice sobre el imperialismo romano, la corrupción y la falta de libertad: «con falso nombre, a robar, matar y saquear, lo llaman “imperio” y al desierto que crean, lo llaman “paz”». Dos mil años después, las potencias reclaman una parte más de un menguante pastel, la humanidad se echa a temblar, y parece que nada haya cambiado demasiado. Un planeta curioso el nuestro, en el que 8.000 millones de seres humanos se someten al interés de unos…
Las guerras y los conflictos no dejan de estallar por todo el globo, la violencia contra las mujeres se recrudece, el odio contra el diferente se intensifica, el cambio climático ha puesto en peligro las cosechas —entre otras muchas cosas que dábamos por seguras—, tener un techo bajo el que dormir empieza a considerarse un lujo y la desigualdad no deja de aumentar. El Capitaloceno asola un mundo desnortado y la sexta extinción masiva ya está en marcha. El mundo no está pasando por uno de sus mejores momentos y el futuro se ha cancelado. Así las cosas, ¿qué hacer?…
Les guerres i els conflictes no deixen d’esclatar a tot arreu, la violència contra les dones empitjora, l’odi contra el diferent s’intensifica, el canvi climàtic ha posat en perill les collites —entre moltes altres coses que donàvem per segures—, tenir un sostre sota el qual aixoplugar-se comença a considerar-se un luxe i la desigualtat no deixa d’augmentar. El Capitalocè assola un món que perd el nord, i la sisena extinció massiva ja és en marxa. El món no passa per un dels seus millors moments i el futur sembla cancel·lat. Què fem amb tot plegat? El cinisme avança al mateix…
Luis Manuel Rubiales Béjar, el seu entorn i la seva actitud representen moltes de les coses que van malament al nostre país. Que haguem de patir aquesta mena de personatges a institucions com la Real Federación Española de Futbol no és casualitat; la RFEF mai ha comptat amb líders impecables, però fins a cert punt sabien guardar les formes. Eren més masclistes que els d’ara, però tenien certa educació i això els feia molt perillosos, perquè en públic semblaven prou civilitzats. Rubiales representa l’onada reaccionària i feixista que recorre el món i mina les nostres democràcies, unes democràcies històricament dominades…
