Autor: psimon

“Bombardean a todas horas y en todas partes. Cuando hay un bombardeo en un hospital o en una escuela vamos hasta allí porque tenemos que documentar las víctimas causadas, entrevistar a los supervivientes. Pero sabemos que es muy arriesgado porque en cualquier momento pueden volver a bombardear. Y los chalecos y cascos no sirven para nada porque no nos protegen de las bombas”. Sami Abu Salem contesta por WhatsApp a las preguntas, con breves notas de voz, en medio del ruido de la multitud en la calle, aprovechando que hay señal de Internet. Volverán a pasar horas hasta que le…

“Bombardegen a totes hores i per tot arreu. Quan hi ha un bombardeig en un hospital o en una escola anem fins allà perquè hem de documentar les víctimes causades, entrevistar els supervivents. Però sabem que és molt arriscat perquè en qualsevol moment poden tornar a bombardejar. I les armilles i els cascos no serveixen per a res perquè no ens protegeixen de les bombes”. Sami Abu Salem contesta per WhatsApp les preguntes, amb breus notes de veu, enmig del soroll de la multitud al carrer, aprofitant que hi ha senyal d’Internet. Tornaran a passar hores fins que li entri…

Aquest és un reportatge original de Patricia Simón publicat a La Marea.  (Kyiv / Ucraïna) “Ara tenim un gran problema: ens falta dones. Com que tants ucraïnesos a l’estranger han marxat, no tenim prou per satisfer la demanda que ha crescut des que va començar la guerra.” Fa un any, Ihor Pechenaha va rebre aquesta periodista ben armat i vestit amb un uniforme militar en un soterrani convertit en un refugi per a una trentena de nadons. L’empresa de ventres de lloguer de Biotexcom els havia traslladat allà després que l’hospital on es trobaven a Kíev havia estat bombardejat. Ja…

Article original de La Marea.  L’home crida. De vegades, balbuceja paraules inintel·ligibles. Al voltant, una enfiladissa de braços el carreguen de la pick up a l’ambulància. Les veus dels paramèdics i soldats queden esmorteïdes pel so dels bombardejos. El conductor arrenca, l’home torna a la vida per demanar que li donin alguna cosa per al dolor, l’auxiliar li ausculta el pit, el pacient gairebé no respira, li injecta medicaments, li fica diversos paquets de gasa a la ferida que té a l’engonal, l’ambulància salta sobre els forats de la carretera provocats pel morter i el trànsit de tancs, l’home deixa de rebolcar-se,…

“Ens trucaven els pacients per demanar-nos ajuda. Vivien a les zones ocupades per Rússia i no podien venir a rebre el tractament ni aconseguir medicines. Se’ns van morir molts”. Dlena Pushkar conclou les seves paraules amb un somriure trist. Per la seva professió, sap que és inevitable perdre pacients, però no gestionar la impotència de no haver-ho pogut intentar tot. Rebien les trucades d’auxili en aquesta mateixa habitació de 6 m2 on treballen quatre especialistes d’oncologia de l’Institut de la Radiologia Mèdica Grigoriev de l’Acadèmia Nacional de les Ciències Mèdiques d’Ucraïna, un dels hospitals històrics de la segona ciutat més…

–Som els malians els que paguem les conseqüències de la guerra. El Govern de Mali ha de negociar amb tots els grups armats, també amb els gihadistes. Els seus líders són, majoritàriament, malians. Cal negociar amb ells i tallar-ne així el cordó amb el terrorisme internacional. Boris G. Kabre és expert en mediació de conflictes intercomunitaris i és director de l’ONG Acció de la Joventut per a la prevenció i la lluita contra l’extremisme violent al nord i al centre de Mali (JANC-PLEV). Com la majoria de les persones especialitzades en l’extremisme armat que afecta el Sahel, denuncia els obstacles…

–Somos los malienses quienes pagamos las consecuencias de la guerra. El Gobierno de Mali debe negociar con todos los grupos armados, también con los yihadistas. Sus líderes son, en su mayoría, malienses. Hay que negociar con ellos y cortar así su cordón con el terrorismo internacional. Boris G. Kabre es experto en mediación de conflictos intercomunitarios y es director de la ONG Acción de la Juventud para la prevención y la lucha contra el extremismo violento en el norte y centro de Mali  (JANC-PLEV). Como la mayoría de las personas especializadas  en el extremismo armado que afecta al Sahel, denuncia…

– Ahir va morir un dels nadons que vau conèixer. Semblava que estava tirant endavant i, de sobte, va col·lapsar. Estava molt deshidratat. Ens els porten molt tard. Com que no estan prims, hi ha mares que triguen molt a adonar-se que estan greus. I altres no tenen diners per pagar el transport per venir aquí. No vèiem tants casos així de greus des de fa molts anys. Estic molt cansada. Aminata Coulilsaly fa atesos una quinzena de nadons i encara li queda, almenys, una altra desena abans de poder fer un descans. Recolzada per tres assistents, la infermera palpa…

– Ayer murió uno de los bebés que conocisteis. Parecía que estaba tirando adelante y, de repente, colapsó. Estaba muy deshidratado. Nos los traen muy tarde. Como no están delgados, hay madres que tardan mucho en darse cuenta de que están graves. Y otras no tienen dinero para pagar el transporte para venir aquí. No veíamos tantos casos así de graves desde hace muchos años. Estoy muy cansada. Aminata Coulilsaly lleva atendidos una quincena de bebés y todavía le queda, al menos, otra decena antes de poder hacer un descanso. Apoyada por tres asistentes, la enfermera palpa las extremidades de…

“Quan escolto els bombardejos em fico sota la taula i ploro com quan era nena durant la II Guerra Mundial”. Per a arribar a la casa de Eliudgarda Miroshnychenko, en ple centre antic de Kíev, a tot just deu minuts amb cotxe en circumstàncies normals de la plaça Maidán, cal travessar una quinzena de check points. Però ella no ho sap perquè des que, fa ja més d’un mes, comencés la invasió russa, només ha baixat un grapat de vegades a la botiga del barri per a comprar una mica de menjar. Té 85 anys, problemes del cor i una…