Anton Parambul i Dymitro Cooper Kupriyenko arriben a la cita uniformats i proveïts amb les seves armes mentre el so dels bombardejos i els trets ressonen als edificis que ens envolten. Semblaria que la batalla tingués lloc a uns pocs centenars de metres quan, en realitat, són almenys 13 quilòmetres els que ens separen de la línia del front de Kíev on tots dos combaten. Són destacats membres de la unitat anarquista Black Flag, encara que rebutgin aclarir-ne el rang. Acudeixen al lloc de trobada acompanyats pel seu comandant, una dona la identitat de la qual insisteixen a preservar. Després d’un mes de guerra, tots…
Autor: psimon
Abraçats als seus llibres, en silenci, amb els ulls vidriosos la majoria, eixugant-se les llàgrimes molts i moltes, rebuts davant del cor gelat que els ha deixat la mort de la seva escriptora, centenars de persones han esperat des d’abans de les onze del matí l’arribada del seguici fúnebre amb les restes. Una iniciativa llançada diumenge pel periodista Ramón Lobo a través del seu compte de Twitter, seguint l’exemple del comiat rebut a Lisboa pel també escriptor José Saramago. #AlmudenaGrandes Cuando murió Saramago, Paula se quedó con las ganas de haberle homenajeado. Hoy ha querido estar con su hijo en…
Abrazados a sus libros, en silencio, con los ojos vidriosos la mayoría, enjugándose las lágrimas muchos y muchas, recios ante el corazón helado que les ha dejado la muerte de su escritora, cientos de personas han esperado desde antes de las once de la mañana la llegada del cortejo fúnebre con sus restos. Una iniciativa lanzada el domingo por el periodista Ramón Lobo a través de su cuenta de Twitter, siguiendo el ejemplo de la despedida recibida en Lisboa por el también escritor José Saramago. #AlmudenaGrandes Cuando murió Saramago, Paula se quedó con las ganas de haberle homenajeado. Hoy ha querido estar…
Ni els contenidors d’escombraries cremant ni les càrregues policials tenen res a veure amb la llibertat d’expressió. En realitat, siguem sincers, la llibertat d’expressió importa a pocs: ens preocupa poder dir el que pensem nosaltres, molt alt, moltes vegades, i que els que pensen diferent estiguin obligats a escoltar-nos. I si cal cridar per fer callar els arguments d’altres, serà perquè no ens han deixat un altre remei. Si de veritat ens importés la llibertat d’expressió, que és una condició imprescindible per al pluralisme d’idees, sense el qual no són possibles les democràcies, ens informaríem en els mitjans de comunicació…
Ni los contenedores de basura ardiendo ni las cargas policiales tienen nada que ver con la libertad de expresión. En realidad, seamos sinceros, la libertad de expresión importa a pocos: nos preocupa poder decir lo que pensamos nosotras, muy alto, muchas veces y que los que piensan distinto estén obligados a escucharnos. Y si hace falta gritar para acallar los argumentos de otros, será porque no nos han dejado otro remedio. Si de verdad nos importase la libertad de expresión, que es una condición imprescindible para el pluralismo de ideas, sin el cual no son posibles las democracias, nos informaríamos en…
“El Govern sap en quines condicions treballem, els empresaris saben que no compleixen la llei, la gent sap com vivim”. Aquesta és la frase que, amb diferents paraules, repeteixen la desena de treballadors d’origen migrant entrevistats a Lleida. Saben que ja sabem, per això hi ha cert fàstic inicial a l’hora de respondre als periodistes, d’explicar-los una vegada més que és habitual que els empresaris no sempre compleixin amb el conveni de camp, que estipula que el pagament sigui de 6,20 euros l’hora, però que de vegades són 5,80, altres 5,40, unes altres 5… Saben que sabem que treballar a…
“El Gobierno sabe en qué condiciones trabajamos, los empresarios saben que no cumplen la ley, la gente sabe cómo vivimos”. Esta es la frase que, con distintas palabras, repiten la decena de trabajadores de origen migrante entrevistados en Lleida. Saben que ya sabemos, por eso hay cierto hastío inicial a la hora de responder a los periodistas, de explicarles una vez más que es habitual que los empresarios no siempre cumplan con el convenio del campo, que estipula que el pago sea de 6,20 euros la hora, pero que a veces son 5,80, otras 5,40, otras 5… Saben que sabemos…
Pensar que la teva família no pugui venir a acomiadar-te, ni al teu enterrament, això és horrible. -Som filles de la guerra, estem en el final de les nostres vides, i just quan hauríem de tenir alegria, arriba això. Tenim un final molt trist. Entrar a residències de gent gran aquests dies és submergir-se en un joc de miralls en què fes més por la claredat amb la qual reflecteixen la societat que deixem fora que la constatació de la traça de mort que ha deixat en els seus passadissos virus pandèmic. Estem en l’epicentre de la major crisi sociosanitària…
Pensar que tu familia no pueda venir a despedirte, ni a tu entierro, eso es horrible. –Somos hijas de la guerra, estamos en el final de nuestras vidas, y justo cuando deberíamos tener alegría, llega esto. Tenemos un final muy triste. Entrar en residencias de ancianos estos días es sumergirse en un juego de espejos en el que da más pavor la claridad con la que reflejan la sociedad que dejamos afuera que la constatación del rastro de muerte que ha dejado en sus pasillos el virus pandémico. Estamos en el epicentro de la mayor crisis sociosanitaria que ha vivido…
Seguim escodrinyant la Guerra Civil espanyola perquè en ella seguim trobant tantes respostes com interrogants sobre el que som com a país, com sobre el que som com a societat i éssers individuals. Seguim submergint-nos en les instantànies que la van retratar perquè va ser el primer conflicte bèl·lic en què el fotoperiodisme va començar el seu divorci de la fotografia propagandística bèl·lica per convertir-se en l’ofici dirigit a registrar proves documentals: els negacionistes tindrien les ales molt més àmplies si només conservéssim cròniques escrites del que ha passat. Seguim volent veure com va saltar tot pels aires perquè, com va advertir Primo Levi sobre l’Holocaust,…
