El vincle de l’activisme femení: de la presó a la lluita per la sanitat pública
Autor: pvalenzuela
El vincle de l’activisme femení: de la presó a la lluita per la sanitat pública
Con el grito «prou! Única via: independència!», el ANC y el Consell de la República reunía en torno a 10.000 personas (segundos diversos medios) por la mañana del sábado 7 de febrero, mientras que bajo el lema «Sin trenes no hay futuro», las 22 entidades de usuarias, sindicatos y sociales congregaban una cifra similar en la convocatoria de la tarde. Pese a la convocatoria por separado, los diagnósticos coinciden en los problemas de la infrafinanciación y el menosprecio de los servicios a la ciudadanía, no solo de movilidad, también sanidad, educación y vivienda.
Amb el crit «Prou! Única via: independència!», l’ANC i el Consell de la República reunia entorn de 10.000 persones (segons diversos mitjans) al matí del dissabte dia 7 de febrer, mentre que sota el lema «Sense trens no hi ha futur», les 22 entitats d’usuàries, sindicats i socials congregaven una xifra similar en la convocatòria de la tarda. Tot i la convocatòria per separat, els diagnòstics coincideixen en els problemes d’infrafinançament i menysteniment dels serveis a la ciutadania, no només de mobilitat, també de sanitat, educació i habitatge.
La candidatura de Jordi Ballart al capdavant de Tot per Terrassa (TxT) el 2019 va demostrar una voluntat d’intervenció política gran, gosadia fins i tot si es consideren fredament les circumstàncies: ell i la seva gent marxen del PSC i, a sobre, s’hi enfronten; competint, a més, amb els altres partits també nacionals i establerts (ERC, Junts, Comuns, Ciutadans). Clar que del trencament amb el partit, en Ballart no sortia amb una mà al davant i l’altra al darrere. Màxim dirigent de la JSC i del PSC locals durant anys, se’n emportava a la motxilla una herència notable en termes humans, organitzatius, relacionals, prestigi personal i…
La candidatura de Jordi Ballart al frente de Tot per Terrassa (Txt) el 2019 demostró una voluntad decidida de intervención política, osadía incluso si se consideran fríamente las circunstancias: él y su gente se marchan del PSC y, encima, se enfrentan; compitiendo, además, con los otros partidos también nacionales y establecidos (ERC, Junts, Comuns, Ciutadans). Claro que de la ruptura con el partido, Jordi Ballart no salía con una mano delante y la otra detrás. Máximo dirigente de la JSC y del PSC locales durante años, se llevaba en la mochila una herencia notable en términos humanos, organizativos, relacionales, prestigio personal y…
¿Los derechos humanos (DDHH) son asunto de abogados? ¡No, para nada! Es cosa de todos. El abogado, cuando llega, es porque se está incumpliendo o vulnerando alguno de los derechos. Ésta, de hecho, es la tarea de los abogados en general, intervenir ante la justicia para reclamar que algún derecho ha sido violado o no se cumple. El abogado puede ayudar a recuperar, conseguir o preparar material para demostrar que tienes dicho derecho. “Si en una sociedad no se cumplen los derechos humanos, ésta se convierte en tiranía y las personas tienen derecho incluso a la rebelión”. Lo dice la…
Els drets humans (DDHH) són assumpte d’advocats? No, que va! És cosa de tothom. L’advocat, quan arriba, és perquè s’està incomplint o vulnerant algun dels drets. Aquesta, de fet, és la tasca dels advocats, en general, intervenir davant la justícia per reclamar que algun dret ha estat violat o no es compleix. L’advocat pot ajudar a recuperar o aconseguir, o preparar material per demostrar que tens determinat dret. “Si en una societat no es compleixen els drets humans, aquesta esdevé tirania i les persones tenen dret fins i tot a la rebel·lió. Ho diu la Declaració Universal del 1948. Aquests…
