Autor: saminiyan

“Esto es un micromundo. A menudo paso más tiempo con la gente que forma parte de Assís que con mi propia familia. También es cierto que, a mayor relación tienes con las tareas administrativas, más te alejas de la parte técnica, pero en mi caso intento tener los pies en el suelo, saber quién trabaja aquí y también qué personas vienen a nosotros”, dice Jesús con un tono de voz flojito. Cuando se le pregunta por la conciliación familiar – después de que nombrara a su hija adolescente en un par de ocasiones-, parece que todavía es una tarea que…

“Això és un micromundo. Sovint passo més temps amb la gent que forma part d’Assís que amb la meva pròpia família. També és cert que, com més relació tens amb les tasques administratives, més t’allunyes de la part tècnica, però en el meu cas intento tocar de peus a terra, saber qui hi treballa i també quines persones venen a nosaltres”, diu en Jesús amb un to de veu fluixet, i intercalant algunes paraules en castellà. Quan se li pregunta per la conciliació familiar -ja que nomena la seva filla adolescent en un parell d’ocasions-, sembla que encara és una…

Dialogar y recordar son los dos propósitos primordiales por el profesor y doctor en humanidades, Jordi Mir, y el periodista y antropólogo, Joao França. Dialogar desde el punto subalterno, poco escuchado y casi invisible en los archivos históricos y en el relato hegemónico. ‘Memorias de la pandemia. Sólo saldremos juntas’ es precisamente eso: un reclamo para incluir la diversidad de la sociedad y completar la historia con la voz y las experiencias de cualquier persona residente en Barcelona y durante un período de tiempo muy trascendental, el confinamiento a raíz de la pandemia de la Covid-19. “El archivo histórico de…

Dialogar i recordar són els dos propòsits cabdals pel professor i doctor en humanitats, Jordi Mir, i el periodista i antropòleg, Joao França. Dialogar des del punt subaltern, poc escoltat i gairebé invisible als arxius històrics i al relat hegemònic. ‘Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes’ és precisament això: un reclam per incloure la diversitat de la societat i completar la història amb la veu i les experiències de qualsevol persona resident a Barcelona i durant un període de temps molt trascendental, el confinament arran de la pandèmia de la Covid-19. “L’arxiu històric de Barcelona et diu…

Con la entrada en vigor de la Ley de Garantía Integral de la Libertad Sexual (conocida como la ley del ‘Solo sí es sí’), la mutilación genital femenina se comienza a considerar oficialmente como una violencia sexual y de género, así como el matrimonio forzado, el acoso con connotación sexual y la trata con fines de explotación sexual. La prevención, protección, formación, asistencia integral y la reparación son esenciales para acompañar a las mujeres víctimas de estas violencias. Así lo demandan las mujeres participantes del Encuentro de Buenas Prácticas de la Red Estatal Libres de Mutilación Genital Femenina (MGF), celebrado…

Amb l’entrada en vigor de la Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual (coneguda com la llei del ‘Només sí és sí’), la mutilació genital femenina es comença a considerar oficialment com una violència sexual i de gènere, així com el matrimoni forçat, l’assetjament amb connotació sexual i la tracta amb finalitats d’explotació sexual. La prevenció, protecció, formació, assistència integral i la reparació són essencials per acompanyar a les dones víctimes d’aquestes violències. Així ho demanden les dones participants del Encuentro de Buenas Prácticas de la Red Estatal Libres de Mutilación Genital Femenina (MGF), celebrat a Madrid el passat…

Testimonios de fallecidos en situación de desamparo y soledad muestran las complicaciones para cerrar círculos vitales Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar. Recita Isaac, nervioso con resquicios de serenidad, al poeta Antonio Machado a los pies del atril frente a familiares, amigos, conocidos, y también desconocidos, en lo que es un último adiós colectivo a…

Testimonis de víctimes mortals en desemparança i solitud mostren els obstacles per tancar cercles vitals. Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar. Declama l’Isaac, nerviós amb escletxes de serenitat, el poeta Antonio Machado als peus del faristol davant de familiars, amics, coneguts, i també desconeguts, en el que és un últim adéu col·lectiu al seu pare.…

“Després de fer temporades aquí i allà i veure el tracte i les condicions em vaig fartar i vaig sindicar-me”, explica el Pol, antic temporer per diverses empreses i vivers del Maresme. Els dies previs a la Diada de Sant Jordi els motors van a tot drap. Entre el 10 i 22 d’abril el ritme a les finques i hivernacles és frenètic, i el desgast dels treballadors s’accentua a cada jornada. A la zona del Baix Maresme, més d’un centenar de persones que, en la seva majoria, són contractades per l’empaquetatge i producció en sèrie de la rosa tallada, viu…