En les últimes 48 hores, una nova onada d’incendis forestals ha posat en escac als serveis d’emergència i ha deixat un balanç tràgic: dues víctimes mortals, més de 1,200 hectàrees calcinades i cinc municipis evacuats. Mentre els equips d’emergència continuen treballant en la zona, Catalunya s’enfronta a una dolorosa realitat: els efectes del canvi climàtic ja no són una amenaça futura, sinó un perill que crema el nostre present. L’incendi més virulent, declarat ahir a la tarda a la comarca del Berguedà — que es va estendre amb rapidesa inusitada cap a la Noguera i l’Urgell a causa de les…
Autor: Guillem Pujol
L’agenda de la política catalana passa per la lluita pel relat sobre la independència i la dialèctica de confrontació o seducció entre Catalunya i Espanya. Des d’aquesta perspectiva, ERC ha obtingut una “derrota” i JxCat ha obtingut una “victòria”
Estos PSOE y nuevo gobierno no son los representantes de la “otra” España: federal, fraterna y plurinacional. Representan la España “entre dos”, fruto de la Transición, que escapó a lo viejo pero que no pudo llegar a lo nuevo. El PSOE es el garante del sistema. Pero ante un discurso furibundo de la derecha que transporta a un escenario guerracivilista, el nuevo gobierno se define bajo una proclama histórica: no pasarán
Aquests PSOE i nou govern no són els representans de l'”altra” Espanya: federal, fraterna i plurinacional. Representen l’Espanya “entre dues”, fruit de la Transició, que va escapar d’allò vell però que no va poder arribar a allò nou. El PSOE és el garant del sistema. Però davant d’un discurs furibund de la dreta que transporta a un escenari guerracivilista, el nou govern es defineix sota una proclama històrica: no passaran
¿Qué se recordará unas cuantas décadas en el futuro sobre el 2019? ¿Qué destacarán los libros de texto sobre la política catalana cuando los niños y niñas de hoy se conviertan en los abuelos y abuelas de mañana? Estos son los hechos más relevantes de la política catalana de este año
Què es recordarà unes quantes dècades en el futur sobre el 2019? Què destacaran els llibres de textos sobre la política catalana quan els nens i nenes d’avui es converteixin en els avis i àvies de demà? Aquests són els fets més rellevants de la política catalana d’enguany
A hores d’ara Junqueras hauria de sortir de la presó i el judici del Procés hauria de ser declarat nul. Però no ho farà, perquè això implicaria admetre que Marchena, qui va encarnar la figura de l’Estat, estava equivocat. I acceptar que l’Estat s’equivoca implica que la raó la té Junqueras; és a dir, l’independentisme, l’amenaça més gran a la suposada unitat d’Espanya: una veritat contrària a l’essència d’un Estat que viu fossilitzat per la por al canvi
La legislatura, si arrenca, ho farà des de la fragilitat de tot govern en minoria. Però alhora pot gaudir de la potencialitat d’un govern d’esquerres sustentat per partits que reivindiquen una nova Espanya, el principal escull dels quals és el mateix PSOE. Obligar-lo a no tornar a mirar cap a la dreta, serà una tasca difícil. La millor garantia serà la seva debilitat: la necessitat que tenen d’arribar a punts de consens per sobreviure. Perquè a la seu de Ferraz saben que una altra legislatura que acaba abans de temps els passaria factura
En els dies vinents ens marejaran amb diferents interpretacions de la paraula ‘taula’. Veurem discussions per la seva mida, pel seu color i pel nombre de potes. ‘Postureig’ de les dues bandes. Perquè quan el ric veu perillar, encara que sigui lleugerament, el seu estatus, mou tots els recursos dels quals disposa, que són molts.
En los próximos días nos marearán con diferentes interpretaciones de la palabra ‘mesa’. Veremos discusiones por su tamaño, por su color y por el número de patas. ‘Postureo’ de los dos lados. Porque cuando el rico ve peligrar, aunque sea ligeramente, su estatus, mueve todos los recursos de los que dispone, que son muchos.

