Autor: Guillem Pujol

Article original en castellà de La Marea L’acte, un diàleg entre Gabriel Rufián i Emilio Delgado moderat per Sarah Santaolalla, s’havia anunciat com una conversa per obrir un nou espai. Un espai que, en realitat, fa temps que ronda com un fantasma en el discurs de Rufián. Des de fa mesos, el diputat d’Esquerra insisteix en la necessitat d’articular una esquerra plurinacional capaç de competir no només electoralment, sinó culturalment, davant del bloc que es consolida a la dreta. Perquè el context és aquest. No es tracta d’un simple relleu parlamentari. Hi ha la sensació que el que ve no…

Una encuesta de 40dB para la Cadena SER y El País, publicada el 12 de enero de 2026, situaba a PP y Vox con un 49,4 por ciento de intención de voto, mientras que el bloque PSOE, Sumar y Podemos sumaba un 36,5 por ciento. Pero da igual de qué encuesta hablemos, porque en general todas dicen más o menos lo mismo: la suma del PSOE con lo que queda a su izquierda se acerca a uno de los peores momentos en medio siglo. Esta caída no se explica con una sola causa ni con una mala semana parlamentaria. Tiene…

Una enquesta de 40dB per a la Cadena SER i El País publicada el 12 de gener de 2026 situava PP i Vox amb un 49,4 % d’intenció de vot, mentre el bloc PSOE, Sumar i Podemos sumava un 36,5 %. Però tant se val de quina enquesta parlem, perquè en general totes les enquestes diuen més o menys el mateix: la suma del PSOE amb què queda a la seva esquerra s’acosta a un dels pitjors moments en mig segle. Aquesta caiguda no s’explica amb una sola causa ni amb una mala setmana parlamentària. Té a veure amb una experiència material…

Hoy debería estar escribiendo estas líneas desde la tribuna del Congreso. Hace un par de semanas compramos el billete de ida y vuelta Barcelona – Sants Madrid – Atocha, para ver en directo cómo el presidente del gobierno defendería su gestión sobre los accidentes de Adamuz y Gelida y el pobre estado del sector ferroviario. Ironías de la vida, pocos días después, recibimos un correo anunciando que mi tren, la joya de la corona de alta velocidad, el orgullo patrio de gobiernos socialistas y populares durante años, llegará con un retraso de dos horas. Y claro, el viaje pierde todo…

Avui hauria d’estar escrivint aquestes línies des de la tribuna del Congrés. Fa un parell de setmanes vam comprar el bitllet d’anada i tornada Barcelona–Sants Madrid–Atocha, per veure en directe com el president del govern defensaria la seva gestió sobre els accidents d’Adamuz i Gelida i el pobre estat del sector ferroviari. Ironies de la vida, pocs dies després, vam rebre un correu anunciant que el meu tren, la joia de la corona de l’alta velocitat, l’orgull patri de governs socialistes i populars durant anys, arribarà amb un retard de dues hores. I és clar, el viatge perd tot el…

Después de las elecciones de Aragón, donde la extrema derecha ha vuelto a dar un paso adelante y la izquierda un paso atrás, el diputado Gabriel Rufián publicaba un post en la red X que comenzaba afirmando que “Quien no vea que hay que hacer algo o no ve bien o ya le va bien que no lo haya”, y concluía con una pregunta retórica: “¿No vale la pena intentar hacer algo diferente para frenarlo?” —una pregunta que, se supone, todo el mundo, al leerla, asentiría rotundamente con la cabeza: “claro que sí”. Analicemos qué puede pretender Rufián y qué…

Després de les eleccions d’Aragó, on l’extrema dreta ha tornat a fer un pas endavant i l’esquerra un pas enrere, el diputat Gabriel Rufián feia un post a la xarxa X que començava afirmant que “Quien no vea que hay que hacer algo o no ve bien o ya le va bien que no lo haya.”, i concloïa amb una pregunta retòrica: ¿No vale la pena intentar hacer algo diferente para frenarlo? — que se suposa que tothom, en llegir-la, afirmaria rotundament amb el cap: “és clar que sí”. Analitzem què pot pretendre Rufián i quines possibilitats d’èxit pot arribar…

Durant més d’una dècada, la política catalana va estar dominada per un horitzó clar. Des del 2012, amb la transformació de Convergència i Unió i l’aposta sobiranista que es va consolidar amb Junts pel Sí, els successius governs de la Generalitat van articular el seu projecte al voltant d’una promesa de ruptura amb l’Estat. Aquell horitzó, que combinava mobilització social, majoria parlamentària, relat èpic, i altes dosis de deliri, va marcar l’agenda política fins al 2017 i va continuar condicionant-la en els anys posteriors, amb governs compartits entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Aquell projecte tenia moltes mancances, i…

Durante más de una década, la política catalana estuvo dominada por un horizonte claro. Desde 2012, con la transformación de Convergència i Unió y la apuesta soberanista que se consolidó con Junts pel Sí, los sucesivos gobiernos de la Generalitat articularon su proyecto en torno a una promesa de ruptura con el Estado. Aquel horizonte, que combinaba movilización social, mayoría parlamentaria, relato épico y altas dosis de delirio, marcó la agenda política hasta 2017 y siguió condicionándola en los años posteriores, con gobiernos compartidos entre Junts per Catalunya y Esquerra Republicana. Aquel proyecto tenía muchas carencias y, con el paso…

Article original de LaMarea La pregunta que convé fer-se no és si la intel·ligència artificial (IA) viu una bombolla. Les bombolles, quan es descriuen en abstracte, semblen fenòmens gairebé naturals: apareixen, creixen, esclaten i desapareixen. El problema és que, en economia política, les bombolles no cauen del cel. Es construeixen. I, una vegada construïdes, no sempre exploten, sinó que sovint s’institucionalitzen. El que sovint es presenta com el desenvolupament orgànic dels diferents agents que participen lliurement en un mercat, és en realitat una complexa trama d’interessos polítics ideològicament carregats que s’alimenten de recursos públics. I si parlem de la IA en…