Autor: Guillem Pujol

Al llarg de l’últim segle, les intervencions dels Estats Units a l’Amèrica Llatina han configurat bona part de la història política, econòmica i social del continent. Des d’ocupacions militars directes fins a cops d’estat, guerres per delegació i sancions econòmiques, la política exterior nord-americana ha tractat la regió com un espai d’intervenció legítima. No es tracta d’una suma d’errors aïllats, sinó d’una lògica persistent de dominació que travessa diferents èpoques i governs. Fem un repàs a les principals intervencions nord-americanes —directes o indirectes— al continent americà. Cuba, Puerto Rico i l’origen de l’imperi (1898–present) La guerra hispano-nord-americana de 1898 marca…

Comença un nou any i les trompetes de l’apocalipsi ressonen amb més força que mai. La internacional reaccionària avança sense aturador. Al capdavant, Donald Trump, l’amic íntim del pederasta Jeffrey Epstein. Europa no queda al marge d’aquest moviment de fons. Al contrari: el continent gira cada cop més cap a la militarització dels pressupostos i la “protecció” de les fronteres, externalitzant la violència mitjançant acords amb estats tercers perquè facin la feina bruta que els governs ja no volen assumir directament. La normalització de l’extrema dreta Al Regne Unit, un dels pocs governs socialdemòcrates del vell continent, el primer ministre…

Comienza un nuevo año y las trompetas del apocalipsis resuenan con más fuerza que nunca. La internacional reaccionaria avanza sin freno. Al frente, Donald Trump, amigo íntimo del pederasta Jeffrey Epstein. Europa no queda al margen de este movimiento de fondo. Al contrario: el continente gira cada vez más hacia la militarización de los presupuestos y la “protección” de las fronteras, externalizando la violencia mediante acuerdos con terceros Estados para que hagan el trabajo sucio que los gobiernos ya no quieren asumir directamente. La normalización de la extrema derecha En el Reino Unido, uno de los pocos gobiernos socialdemócratas del…

Els Estats Units ho ha tornat a fer. Ha tornat al camí que millor reflecteix la seva pròpia història: la d’imposar la seva voluntat a cop de violència contra els qui no es pleguen als seus interessos. Ho van fer amb els pobles indígenes com els iroqueses o els sioux, arrasant territoris i aniquilant comunitats senceres per a apropiar-se d’una terra que després dirien pròpia. Ho van fer més tard en el continent llatinoamericà, intervenint, enderrocant governs incòmodes i sostenint dictadures quan convenia. I ho han tornat a fer ara, en ple segle XXI, amb Veneçuela. El succeït aquesta matinada…

Estados Unidos lo ha vuelto a hacer. Ha regresado a la senda que mejor refleja su propia historia: la de imponer su voluntad a golpe de violencia contra quienes no se pliegan a sus intereses. Lo hicieron con los pueblos indígenas como los iroqueses o los sioux, arrasando territorios y aniquilando comunidades enteras para apropiarse de una tierra que después llamarían propia. Lo hicieron más tarde en el continente latinoamericano, interviniendo, derrocando gobiernos incómodos y sosteniendo dictaduras cuando convenía. Y lo han vuelto a hacer ahora, en pleno siglo XXI, con Venezuela. Lo sucedido esta madrugada no es un episodio…

Peter Thiel no és només un milionari excèntric. Cofundador de PayPal, Palantir i un dels primers inversors de Facebook, és també una de les figures més controvertides —és a dir, perilloses — del capitalisme tecnològic que cada vegada domina més àmbits de la vida democràtica dels Estats Units. La seva influència va molt més enllà de les finances: arriba a la ideologia, la política i les tecnologies de vigilància massiva. En un assaig del 2009 titulat The Education of a Libertarian, Thiel va escriure que “la llibertat i la democràcia ja no són compatibles”. La frase resumeix gran part del seu…

Peter Thiel no es solo un millonario excéntrico. Cofundador de PayPal, Palantir y uno de los primeros inversores de Facebook, es también una de las figuras más controvertidas —es decir, más peligrosas— del capitalismo tecnológico que cada vez domina más ámbitos de la vida democrática de Estados Unidos. Su influencia va mucho más allá de las finanzas: alcanza la ideología, la política y las tecnologías de vigilancia masiva. En un ensayo de 2009 titulado The Education of a Libertarian, Thiel escribió que “la libertad y la democracia ya no son compatibles”. La frase resume gran parte de su pensamiento: cree…

A Palestina Infinita. Crónicas de despojo y retorno (Editorial Ariel), la periodista Yasna Mussa entrellaça gairebé dues dècades de viatges, cobertures i vincles personals amb la història del poble palestí. El llibre és alhora una crònica política i una memòria íntima: des de la seva primera visita a Cisjordània el 2007 fins al seu treball recent a les fronteres de Gaza, Mussa construeix una narrativa compromesa, on Palestina no és només un territori en conflicte, sinó també una pregunta identitària, una ferida històrica i una promesa de retorn. Conversem amb ella amb motiu de la publicació del llibre, però també…

En Palestina Infinita. Crónicas de despojo y retorno (Editorial Ariel), la periodista Yasna Mussa entrelaza casi dos décadas de viajes, coberturas y vínculos personales con la historia del pueblo palestino. El libro es al mismo tiempo una crónica política y una memoria íntima: desde su primera visita a Cisjordania en 2007 hasta su trabajo reciente en las fronteras de Gaza, Mussa construye una narrativa comprometida, donde Palestina no es solo un territorio en conflicto, sino también una pregunta identitaria, una herida histórica y una promesa de retorno. Conversamos con ella a propósito de la publicación del libro, pero también más…

Las declaraciones recientes de Bob Pop, activista cultural y figura ligada a los comunes, han sacudido el tablero de la izquierda barcelonesa. Su anuncio de interés por optar a la alcaldía de Barcelona ha generado sorpresa, entusiasmo, y también debate dentro y fuera del partido. Hablamos con él sobre sus motivaciones, su visión de la ciudad y su propuesta de una política que combine ambición, compromiso… y del sentido del humor. Tu anuncio sorprendió a mucho/as, así que déjame que te pregunte de manera directa: ¿va en serio tu interés para ser el siguiente alcalde de Barcelona? Va en serio.…