Autor: Guillem Pujol

Finalment, podem dir que la Volta a Espanya és, ara sí, l’esdeveniment esportiu més interessant del moment. I ho és gràcies a les desenes de milers de persones carregades amb banderes palestines que van trencar la bombolla de normalitat i vergonya que permet a Israel Tech —un equip israelià gestionat pel multimilionari sionista íntim de Netanyahu, Sylvan Adams— utilitzar l’esport com a eina per blanquejar l’horror que el govern d’Israel imposa al poble palestí. La causa de Gaza, lluny de diluir-se, sembla haver tocat una fibra moral profunda dins la societat espanyola. Una fibra que, malgrat la menor mobilització dels…

La Diada ja no és el termòmetre que anys enrere s’emprava per a mesurar les forces que l’independentisme en els anys més àlgid del Procés. Tampoc serveix per a l’operació contrària, és a dir, per a comptabilitzar-ne la pèrdua de suports. Què és, doncs, ara, la Diada de Catalunya? Aquesta la primera Diada pensada i organitzada íntegrament pel PSC de Salvador Illa, ja que l’any passat, tot i que ja era el president de la Generalitat, la programació dels actes de la Diada va ser definida per a l’anterior executiu. Com la majoria dels actes insuflats d’un esperit d’institucionalitat i…

Al Moll de la Fusta, la Global Summud Flotilla es preparava per salpar cap a Gaza. Tallers, concerts i trobades havien omplert el cap de setmana d’un aire de solidaritat transnacional. Ara, amb la sortida imminent, cada conversa al moll portava el pes d’una decisió col·lectiva: enfrontar-se al mar i al bloqueig israelià amb ajuda humanitària com a única arma. Parlar amb algú minuts abans que l’organització decideixi l’hora de sortida no és només registrar una qüestió logística: és testimoniar la càrrega emocional d’aquells que, des de professions, edats i països diferents, assumeixen una acció que va més enllà de…

De tant en tant una nova tecnologia irromp al món i amenaça de posar-ho tot de cap per avall. Quan això passa, aquesta nova tecnologia és projectada cap al futur amb els materials i somnis del present. Si el context històric en qüestió viu en uns temps de bonança i la sensació subjectiva generalitzada és de progrés, les idees floriran amb un cert optimisme envers el futur, i les projeccions es tenyiran de verd utòpic. Aquest va ser, grosso modo, l’esperit del segle XIX, quan els socialistes creien que l’eradicació de la pobresa estava a tocar, i que les grans…

Entrevista publicada originalment a La Marea «En l’amor, sempre som principiants», diu Paulina Flores, una de les veus més singulars de la narrativa xilena contemporània. La seva literatura es mou en els marges d’allò íntim i polític, sentimental i estructural, sense subratllar mai una resposta definitiva. Després de Qué vergüenza (2016), un llibre de contes que la va consagrar com una autora a seguir i que va ser distingit amb el Premi Roberto Bolaño i el Premi Municipal de Literatura de Santiago, i Isla Decepción (2019), una novel·la que abordava les ferides colonials a l’extrem austral de Xile, Flores publica ara…

La promesa de la intel·ligència artificial (IA) s’ha venut durant anys com un pas cap a l’ideal transhumanista: la superació de les limitacions biològiques de l’ésser humà mitjançant la tecnologia. Silicon Valley, amb la seva retòrica messiànica, ha presentat a la IA no sols com a eina productiva, sinó com a catalitzador d’una nova era en la qual la fusió entre home i màquina ampliarà les nostres capacitats cognitives i resoldrà, gairebé automàticament, els grans problemes de la humanitat. El relat és seductor: la màquina com a mirall ampliat de la ment, com a pròtesi de l’avenir. No obstant això,…

Avui té lloc una de les trobades internacionals més esperades dels últims mesos: Donald Trump, Volodímir Zelenski i diversos líders europeus seuran a la mateixa taula a Washington. L’objectiu oficial és discutir la guerra a Ucraïna i explorar opcions per assegurar la seva supervivència i estabilitat a llarg termini. Però la trobada arriba després d’una sèrie de declaracions de Trump que han sorprès tant Kíiv com Brussel·les. El president dels Estats Units ha deixat clar que Ucraïna no recuperarà Crimea i que no podrà unir-se a l’OTAN, establint així línies vermelles que redefineixen el terreny de negociació. Les declaracions de…

El 10 d’agost de 2025, un atac aeri israelià va matar a Anas al-Sharif, corresponsal d’Al Jazeera a Gaza, al costat de diversos dels seus companys —Mohammed Qreiqeh, Ibrahim Zaher, Mohammed Noufal i Moamen Aliwa— i dos civils, entre ells el seu nebot. El míssil va impactar contra una tenda utilitzada com a campament de mitjans enfront de l’Hospital Al-Shifa, un dels últims punts des dels quals encara es podia informar el món sobre la massacre en curs. No va ser un accident. Va ser un assassinat dirigit en el marc d’un genocidi. Anas al-Sharif tenia vint-i-vuit anys i era…

Ja ho sabem: l’estiu és, per a molts, sinònim de desconnexió, de novel·les lleugeres, misteris de butxaca i lectures que es deixen fer amb els peus a la sorra i una cervesa a la mà. Però —i si el que necessites no és fugir, sinó enfonsar-te més a dins? Hi ha qui aprofita els mesos de calma relativa per llegir allò que durant l’any queda relegat a la llista de pendents: llibres densos, idees potents, propostes polítiques que sacsegen. Si aquest és el teu cas, aquí tens una selecció de lectures recents que no et deixaran indiferent. Sigui per repensar…

Catalunya creix. Ho diuen les xifres, els discursos, les memòries anuals i els PowerPoints institucionals. Ens encaminem cap als 8 milions d’habitants, i això es presenta com una fita: més ocupació, més PIB, més dinamisme. Però aquest creixement, tot i ser un fet, planteja una pregunta de fons: qui en recull els fruits? Perquè en paral·lel a aquesta efervescència estadística, gairebé 2 milions de persones —una de cada quatre— viuen en risc de pobresa o exclusió social. 468.000 són infants. Un de cada tres nens i nenes del país viu sota el llindar de risc. L’atur ha baixat, sí. Però…