Autor: Guillem Pujol

Aquests PSOE i nou govern no són els representans de l'”altra” Espanya: federal, fraterna i plurinacional. Representen l’Espanya “entre dues”, fruit de la Transició, que va escapar d’allò vell però que no va poder arribar a allò nou. El PSOE és el garant del sistema. Però davant d’un discurs furibund de la dreta que transporta a un escenari guerracivilista, el nou govern es defineix sota una proclama històrica: no passaran

¿Qué se recordará unas cuantas décadas en el futuro sobre el 2019? ¿Qué destacarán los libros de texto sobre la política catalana cuando los niños y niñas de hoy se conviertan en los abuelos y abuelas de mañana? Estos son los hechos más relevantes de la política catalana de este año

Què es recordarà unes quantes dècades en el futur sobre el 2019? Què destacaran els llibres de textos sobre la política catalana quan els nens i nenes d’avui es converteixin en els avis i àvies de demà? Aquests són els fets més rellevants de la política catalana d’enguany

A hores d’ara Junqueras hauria de sortir de la presó i el judici del Procés hauria de ser declarat nul. Però no ho farà, perquè això implicaria admetre que Marchena, qui va encarnar la figura de l’Estat, estava equivocat. I acceptar que l’Estat s’equivoca implica que la raó la té Junqueras; és a dir, l’independentisme, l’amenaça més gran a la suposada unitat d’Espanya: una veritat contrària a l’essència d’un Estat que viu fossilitzat per la por al canvi

La legislatura, si arrenca, ho farà des de la fragilitat de tot govern en minoria. Però alhora pot gaudir de la potencialitat d’un govern d’esquerres sustentat per partits que reivindiquen una nova Espanya, el principal escull dels quals és el mateix PSOE. Obligar-lo a no tornar a mirar cap a la dreta, serà una tasca difícil. La millor garantia serà la seva debilitat: la necessitat que tenen d’arribar a punts de consens per sobreviure. Perquè a la seu de Ferraz saben que una altra legislatura que acaba abans de temps els passaria factura

En els dies vinents ens marejaran amb diferents interpretacions de la paraula ‘taula’. Veurem discussions per la seva mida, pel seu color i pel nombre de potes. ‘Postureig’ de les dues bandes. Perquè quan el ric veu perillar, encara que sigui lleugerament, el seu estatus, mou tots els recursos dels quals disposa, que són molts.

En los próximos días nos marearán con diferentes interpretaciones de la palabra ‘mesa’. Veremos discusiones por su tamaño, por su color y por el número de patas. ‘Postureo’ de los dos lados. Porque cuando el rico ve peligrar, aunque sea ligeramente, su estatus, mueve todos los recursos de los que dispone, que son muchos.

Segundas partes nunca fueron buenas. No lo pueden ser cuando la terecer fuerza política del Estado es la extrema derecha. El bloque de la izquierda suma un 43% de los votos: son casi los mismos resultados. En términos estructurales nada ha cambiado demasiado. Pero hoy todo parece un poco más gris. Lanzamos tres posibles escenarios de cara al futuro

Segones parts mai no han sigut bones. No ho poden ser quan la tercera força política de l’Estat és l’extrema dreta. El bloc de l’esquerra suma un 43% dels vots: son gairebé els mateixos resultats. En termes estructurals res ha canviat massa. Però avui, tot sembla una mica més gris. Llancem tres possibles escenaris de cara el futur.

Catalunya viu als marges de la seva principal institució, la Generalitat. Des de la sentència Catalunya s’articula a través de canals alternatius de la institució, siguin aquests un canal de Telegram amb capacitat de mobilitzar sense necessitat de partits polítics, o les reunions clandestines entre el Vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès i la Vicepresidenta en funcions del Gobierno, Pilar Calvo. Analitzem quatre fenòmens que prenen el buit deixat per les institucions de Catalunya