El nostre segle, coses de la velocitat, no entén la màgia i poder d’aquest rumor de quarts, morts i altres músiques ben captades pels nostres avantpassats. La protagonista d’avui va suscitar una gran polèmica després de l’agregació del municipi a Barcelona per una necessitat de renovar-se o morir
Autor: Jordi Corominas i Julián
Jordi Corominas i Julián
Ciutadà europeu i escriptor. El meu últim llibre és La ciutat violenta.
Lo interesante de su mina es la particularidad de realizar un paseo por el barrio a partir de sus torres de agua, repartidas durante un kilómetro y medio. Pueden admirarse en las calles de Cartellà, Sant Pere i Miquel, así como en la plaza de las Masies y, no se sorprendan, en la calle Horta
Allò interessant de la seva mina és la particularitat de realitzar un passeig pel barri a partir de les seves torres d’aigua, repartides durant un quilòmetre i mig. Poden admirar-se als carrers de Cartellà, Sant Pere i Miquel, així com a la plaça de les Masies i, no es sorprenguin, al carrer d’Horta
La Casa de la Vila sirvió para exponer en 1887 los motivos contrarios a la anexión y, cuando ésta se produjo, la capital catalana regaló a sus nuevos ciudadanos una réplica de la fuente de Canaletes como prueba de su aterrizaje imperial, y la ofrenda no denió gustar demasiado por ser un claro símbolo de humiliación para sus escasos seis mil habitantes
La Casa de la Vila serví per a exposar el 1887 els motius contraris a l’annexió, i quan aquesta es produí la capital catalana regalà als seus nous ciutadans una rèplica de la font de Canaletes com a prova del seu aterratge imperial, i l’ofrena no degué agradar gaire per ser un clar símbol d’humiliació pels seus escassos sis mil habitants
Si volvemos a la plaza la contemplaremos como un lugar medio festivo por su proliferación de bares entre inmuebles modernistas, un destable por su estrechez, siempre favorable a cierta verticalidad, y determinadas piezas de aire campesino. Su primera denominación correspondió al Progrés, pero en 1895 se emplazó el mercado municipal y mutó su bateo hasta 1907, cuando recibió su odónimo relativo a Ibiza, supuestamente para evitar duplicidades en el nomenclator
Si tornem a la plaça la contemplarem com un indret mig festiu per la seva proliferació de bars entre immobles modernistes, un destacable per la seva estretor, sempre favorable a certa verticalitat, i determinades peces d’aire camperol. La seva primera denominació correspongué al Progrés, però el 1895 s’emplaçà el mercat municipal i mutà el seu bateig fins 1907, quan rebé el seu odònim relatiu a Eivissa, suposadament per a evitar duplicitats al nomenclàtor.
La raresa se centra en trobar-la apartat del rovell de l’ou, com si llavors una petita majoria pretengués crear una nova Barcelona més enllà de l’Eixample, el poble a l’urbs, mitjançant la tranquil·litat de remar tots junts cap a objectius nobles, per desgràcia cancel·lats amb l’esclat de la Guerra Civil aquell diumenge de juliol de 1936
En 1924 ya era un empresario de éxito y se planteaba su particular obra magna con la ambición de resolver los crecientes problemas del barraquismo, urgente para la vertiginosa migración de la década, cuando la población condal creció más de trescientos mil habitantes. De hecho, esos años vente son prodigiosos en lo relativo a ideas relacionadas con la vivienda, con la construcción de los polígonos de casas baratas y el fenómeno del cooperativismo en diversas profesiones
L’any 1924 ja era un empresari d’èxit i es plantejà la seva particular obra magna amb l’ambició de resoldre els creixents problemes del barraquisme, urgent per la vertiginosa immigració de la dècada, quan la població comtal cresqué més de tres-cents mil habitants. De fet, aquells anys vint són prodigiosos pel que fa a idees relacionades amb la vivenda, amb la construcció dels polígons de cases barates i el fenomen del cooperativisme a diverses professions
