Si girem a la dreta veurem com els residents són uns privilegiats per habitar un paradís anònim, excepte pels valents capaços de superar la monotonia de la recta i endinsar-se en l’inexplorat a l’abast de tothom
Ciutat
El recinte va obrir les seves portes el 26 de setembre de 1899 i no va funcionar, cedint-se al cap d’uns mesos al nounat Futbol Club Barcelona, que va usar el complex com a vestuari i va jugar alguns partits en aquells terrenys, acabant-se l’episodi quan es va signar la seva venta per a iniciar l’execució de la meravella de Domènech i Montaner i l’equip més emblemàtic del país va recalar fins 1905 al camp de la carretera d’Horta
El recinto abrió sus puertas el 26 de septiembre de 1899 y no funcionó, cediéndose al cabo de unos meses al neonato Fútbol Club Barcelona, que usó el complejo como vestuario y jugó algunos partidos en esos terrenos, terminándose el episodio cuando se firmó su venta para iniciar la ejecución de la maravilla de Domènech i Montaner y el equipo más emblemático del país recaló hasta 1905 en el campo de la carretera de Horta
La mort de la Sota, abatuda per un tret d’un agent de la Guàrdia Urbana, no ha deixat indiferent als amants dels animals. Més de 3.500 persones (segons dades oficials de l’Ajuntament de Barcelona) es van manifestar dissabte passat a la Plaça de Sant Jaume reclamant “justícia per a Sota”
La manca de formació dels agents ha generat diferents conflictes, el darrer ha provocat la mort d’un gos
Són molts els que, en persona o mitjançant els seus blogs, m’han comentat les males puces dels responsables, sempre predisposats a respondre amb silencis o a fer fora als inquisidors i atrevits preguntadors que s’apropen al portal a la recerca dels seus secrets
El detalle que llamó mi atención fue un zeppelín. Como ya era muy tarde y mi móvil es el peor fotógrafo del universo decidí volver una mañana para sacar bien la imagen
El detall que em va cridar l’atenció va ser un zepelí. Com que ja era molt tard i el meu mòbil és el pitjor fotògraf de l’univers, vaig decidir tornar un matí per a fer bé la foto
Em venia més de gust comentar aspectes més mundans, com el mur amb la bandera del Barça o la plàcida sensació de trobar-me fora del reglament estipulat a la capital; només per això ja val la pena introduir-se en aquest passatge. Però sense molestar els veïns, privilegiats en perill per la perversió de voler igualar-nos a tots, però sense Comunisme, només amb asèpsia
Les bicicletes compartides sense ancoratge irrompen a la ciutat generant moltes situacions de perill especialment per persones cegues
Catalunya Plural, 2024 
