Ciutat

Per a molts barcelonins el Carmel no existeix, només és un nom llunyà associat amb la misèria d’uns anys que, per sort, ja van quedar enrere. Si els nostres ciutadans es preocupessin més per aquesta part elevada, potser descobririen l’important de la seva tasca per aconseguir una veritable democràcia municipal.

En els propers anys viurem un augment de la distribució urbana de mercaderies (DUM) a domicili, fruit dels nous hàbits en el consum, però només si canviem l’operativa logística d’última milla el sistema serà sostenible.

El maig de 1977, els veïns i les veïnes del barri de la Salut van aconseguir frenar la construcció d’una benzinera. Alguns valents van empènyer la formigonera dins el forat en què s’anaven a construir els fonaments i hi van plantar un arbre. Diu la llegenda que si es planta un arbre en un solar ocupat, ja ningú podrà treure’l. I així va ser com van consolidar la plaça que encara avui segueix sent dels i les veïnes de Sant Feliu.

La casa Josep Sabadell produeix una sensació agredolça. És probable que ens sembli més notòria per trobar-se a la perifèria. Aquest do és la seva victòria i la seva condemna

Carles Vallejo, president de l’Associació d’Ex-presos Polítics del Franquisme, rebrà el Memorial Lluís Companys que atorga la Fundació Josep Irla per la seva trajectòria en la defensa dels drets humans i les llibertats civils i polítiques. Vallejo va ser torturat a la comissaria de la Via Laietana i condemnat a presó per propaganda il·legal i associació il·lícita. Mentre estava tancat a la Model, va iniciar una vaga de fam per reclamar l’estatut de pres polític. Ara es mostra preocupat per les comparacions entre la situació que es viu actualment a Catalunya i el franquisme

El tinent Costa fou afusellat al castell de Montjuic el 5 d’agost de 1938 per ser quintacolumnista a la Barcelona republicana de la Guerra Civil. Que jo sàpiga, i és quelcom indicador de la inapetència del servei documental del nostre Ajuntament, al llarg dels quaranta anys de segona Restauració ningú s’ha parat a investigar sobre aquests noms.

‘City for sale’, documental dirigit per la periodista Laura Álvarez, posa cara a l’emergència habitacional provocada per la massificació turística a Barcelona. Jordi, Carolina, Montse, Mai i Pepi són la veu de molts: assetjament, èxode veïnal i lluita contra l’especulació. “Cal acabar amb la desregularització”, clama Álvarez.

Aquell dia dos joves corregueren desesperats. Van de la mà i l’artista els atrapa in extremis. Gairebé surten del pla. Volen abandonar un carrer i durant molt de temps vaig pensar en com lluitaven per a abandonar una cantonada i dispersar-se. Els enamorats són inseparables i ell la protegeix. Accelera el ritme i la seva unió gairebé s’esmicola, però no, són irrompibles en la seva fuga, un duet condemnat a romandre unit enmig de la soledat dels voltants

Amb l’acusació popular, l’Ajuntament de Barcelona s’adhereix a la denúncia interposada pel fiscal de delictes d’odi, Miguel Ángel Aguilar contra set persones, algunes membres del grup d’extrema dreta Democracia Nacional. Se’ls acusa de delictes de coaccions a les llibertats fonamentals, incitació a l’odi, violència, discriminació i danys.

La col·locació del monument a Francesc Macià a la seva homònima plaça resulta una qüestió de sentit comú. Des de plaça de Catalunya apreciaríem millor la injuriada cruïlla entre Rambla i Pelai i fins i tot podríem moure la Deessa de Clarà al centre de l’estany perquè lluís la seva hegemonia a la zona. Són propostes fetes per un passejant. Puc assegurar-vos la rendibilitat dels meus ulls mitjançant el desgast dels meus peus.