La mort de Pomés simbolitza la fi d’una manera de comprendre’s com a col·lectivitat, com a paisatge humà i social en tota la seva complexitat. Amb la crisi del fotoperiodisme, no només perdem fotògrafs, perdem capacitat de mirada intel·ligent
Ciutat
La cronologia, aquell març de 1939, i la molta pressa que tenien els ocupants per a alterar el mapa urbà, delata un gust per les monarquies i el seu arbre genealògic. Quan l’actual Ajuntamnet va pensar en canviar-los o, al menys, això va dir el 2015, potser es va fer una mica enrere en aquests indrets, en comprovar com formen part d’una ciutat aliena a aquestes polèmiques i molt perillosa si els toquen una mica els nassos
L’independentisme civil ha sortit als carrers un any més a mostrar el seu múscul incansable. Però l’amenaça d’una sentència dura, la desunió dels partits polítics i una tardor que es preveu calenta de nou, ha sobrevolat tota la jornada, convertint aquesta Diada en la menys multitudinària des de 2016
Més enllà de la manifestació ‘Objectiu Independència’ de l’ANC, Barcelona serà l’escenari de diversos actes, institucionals, lúdics i polítics que commemoraran la Diada. A més de les més destacades convocatòries històriques, enguany s’hi suma una nova iniciativa, #EnsVeiemAlParlament, que envoltarà l’edifici
L’exposició és el resultat d’un taller fet amb la voluntat que els menors que han migrat sols fins a Barcelona – els anomenats MENA – expressin les seves experiències vitals a través de les eines de Google
El darrer dijous d’agost hi va haver una sessió de control al Congrés dels Diputats pel tema de l’Open Arms. No us recomano que us la mireu si no voleu posar-vos malalts
Una quarantea d’activistes i especialistes en temes digitals s’han unit en el Grup Ciutadà sobre Polítiques Digitals per a assessorar el consistori sobre les polítiques digitals i “aprofitar un potencial de ciutat que s’està deixant de banda”
Barcelona va viure, com tot l’Estat espanyol, quaranta anys de dictadura. I transcorregut el mateix període de democràcia estaria bé deixar-nos de determinades tonteries i acceptar el llegat de tantes persones sense condemnar-les per les seves afinitats polítiques, doncs els contextos importa i és clau deslligar els éssers humans de les seves tendències mentre aporten peces trascendentals per a tota la societat
Amb la mort de l’urbanista Joan Antoni Solans desapareix una figura fonamental en la transformació urbana de Barcelona en els difícils temps de la transició. Els parcs de l’Oreneta, Can Dragó, Estació del Nord, Pegaso, España Industrial o les Aigües, per exemple, són una realitat gràcies a Solans i l’alcalde Socías Humbert.
L’altre sector ideal per amplificar el parc immobiliari va ser l’upper Diagonal, amb especial predilecció per Galvany i Monterols, des de la meva humil opinió, bressol de tot allò que vindria, i per això és important conèixer el passat i passejar amb les antenes ben posades per a documentar-se a posteriori des de la inspecció d’estil i formes del planisferi
