Ciutat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar l’ordenança de Zona de Baixes Emissions (ZBE) el 21 de març. Immediatament,…

Segons l’Informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de 2022, el canvi climàtic es inequívocament una amenaça…

M’agrada començar cada article de les Barcelones amb una petita reflexió sobre l’art de passejar. Aquesta vegada gairebé sobren les…

Durant el 2020 a més de les noves tarifes, el transport públic de Barcelona també veurà el canvi de les targetes de cartró a validar amb una targeta sense contacte o amb el mòbil

Si volvemos a la plaza la contemplaremos como un lugar medio festivo por su proliferación de bares entre inmuebles modernistas, un destable por su estrechez, siempre favorable a cierta verticalidad, y determinadas piezas de aire campesino. Su primera denominación correspondió al Progrés, pero en 1895 se emplazó el mercado municipal y mutó su bateo hasta 1907, cuando recibió su odónimo relativo a Ibiza, supuestamente para evitar duplicidades en el nomenclator

La iniciativa que il·lumina els carrers del Raval amb arcs de llum representant el veïnat busca fomentar la inserció laboral i la dinamització social i comercial del barri. En aquesta 5a edició, la decoració nadalenca s’ha estès a Plaça Universitat i una part de la Ronda de Sant Antoni

Intentar fer polítiques d’esquerra sense assegurar el dret a l’habitatge o l’eradicació de la figura del treballador pobre és com encarregar l’organització d’una festa infantil a Herodes i confirar en que tot acabi bé. No és forassenyat pensar que amb pals i desnonaments contra els Drets Humans es provoqui l’extensió del “feixisme social”

La raresa se centra en trobar-la apartat del rovell de l’ou, com si llavors una petita majoria pretengués crear una nova Barcelona més enllà de l’Eixample, el poble a l’urbs, mitjançant la tranquil·litat de remar tots junts cap a objectius nobles, per desgràcia cancel·lats amb l’esclat de la Guerra Civil aquell diumenge de juliol de 1936

Més de dos mesos després de la sentència i després d’un mes de la seva darrera acció, el col·lectiu ha tornat a convocar la que havia de ser una gran acció: rodejar el Camp Nou durant el clàssic. Però, tot i que l’estadi si que es va omplir, als carrers, pocs milers de persones, entre enfrontaments amb la policia, es mostraven “decepcionats i abandonats” pel Tsunami

El balanç final del cost de l’Exposició de 1929 i el que van acabar pagant els ciutadans simplement no es coneix, perquè no hi ha una investigació independent que se n’hagi ocupat. Així es manté el secretisme amb què la dictadura de Primo de Rivera va gestionar les coses en un país en el que la premsa estava sotmesa a censura prèvia