Educació

Les morts als dos últims sexennis a Mèxic sumen més que les causades per les dictadures que van dominar el Con Sud a les dècades de 1970 i 1980. Al nou govern que s’augura, de nou, tenyit de sang, l’escola apareix com a far salvador, encara que després els programes no s’acompanyin de recursos i siguin pretexts per a legitimar esforços

Les navarreses Pepita i Elisa Úriz Pi van revolucionar i escandalitzar les Escoles Normals de Catalunya a principis de segle XX amb les seves idees feministes i d’esquerres. Per fer-ho, van ser perseguides per l’estat i l’església però mai, ni tan sols durant el seu exili, van abandonar-les. Ara, el llibre ‘Pioneres. Història i compromís de les germanes Úriz Pi’, de Manuel Martorell, Salomó Marquès i Mª Carmen Agulló, recupera les seves vides

Camila és una menor que ha patit assetjament per racisme des de fa molt. Després denunciar-ho, posar en marxa un protocol que es va tancar en fals i haver de canviar de centre educatiu, la seva mare, Petra, explica com és el cas arriba als tribunals a Madrid

Reflexions d’una excap sobre els aprenentatges compartits en un cap de setmana de retrobament al cau: “Esteu a punt de descobrir una etapa fantàstica, amb uns nens i nenes que us tindran per herois i uns companys de ruta que us estimaran com a germans”

Diuen que les bones pel·lícules històriques tracten de l’actualitat i la d’Amenábar no és cap excepció. I és que les dues Espanyes sembla que encara no estan mortes i enterrades

A partir del cop d’Estat de 1936, milers de mestres van ser represaliats per les seves idees polítiques, en un exercici maquiavèl·lic organitzat amb cura pel règim feixista per esborrar tota petjada republicana. Un dels instruments més eficaços van ser les Comissions de Depuració dels funcionaris d’ensenyament públic. A Catalunya es van crear fa 80 anys.