Educació

Les morts als dos últims sexennis a Mèxic sumen més que les causades per les dictadures que van dominar el Con Sud a les dècades de 1970 i 1980. Al nou govern que s’augura, de nou, tenyit de sang, l’escola apareix com a far salvador, encara que després els programes no s’acompanyin de recursos i siguin pretexts per a legitimar esforços

Les navarreses Pepita i Elisa Úriz Pi van revolucionar i escandalitzar les Escoles Normals de Catalunya a principis de segle XX amb les seves idees feministes i d’esquerres. Per fer-ho, van ser perseguides per l’estat i l’església però mai, ni tan sols durant el seu exili, van abandonar-les. Ara, el llibre ‘Pioneres. Història i compromís de les germanes Úriz Pi’, de Manuel Martorell, Salomó Marquès i Mª Carmen Agulló, recupera les seves vides

Camila és una menor que ha patit assetjament per racisme des de fa molt. Després denunciar-ho, posar en marxa un protocol que es va tancar en fals i haver de canviar de centre educatiu, la seva mare, Petra, explica com és el cas arriba als tribunals a Madrid

Reflexions d’una excap sobre els aprenentatges compartits en un cap de setmana de retrobament al cau: “Esteu a punt de descobrir una etapa fantàstica, amb uns nens i nenes que us tindran per herois i uns companys de ruta que us estimaran com a germans”

Diuen que les bones pel·lícules històriques tracten de l’actualitat i la d’Amenábar no és cap excepció. I és que les dues Espanyes sembla que encara no estan mortes i enterrades