Gènere

La resolució definitiva sobre el cas de La Manada la dictarà el Tribunal Suprem, però més enllà del cas concret potser és hora de plantejar-se l’oportunitat d’una reforma legal que adopti el model dels països que no distingeixen entre agressió i abús sexual

Hem de començar a assumir que molts agressors sexuals troben el plaer no en la sexualitat, sinó en la dominació a través del sexe. És per això que hem de posar l’accent en la violència que és sempre el nucli central de les violències sexuals

Milers de persones omplen la plaça Sant Jaume de Barcelona contra la sentència que ha condemnat per abús –i no per violació– els agressors d’una jove als San Fermins de 2016. La protesta té lloc també a altres ciutats. La sensació d’injustícia recorre les places i desferma la indignació feminista: “Si toquen a una ens toquen a totes”.

Respondre a la diversitat de necessitats de les dones és encara un repte, com també ho és ampliar els esforços dedicats a prevenir les violències masclistes. Set de cada deu professionals hi dediquen menys d’un 25% de la jornada laboral, segons un diagnòstic del Grup d’Investigació Antígona de la UAB.

La llei 5/2008 és àmpliament reconeguda com un bon punt de partida per promoure, des del pla institucional, passes endavant contra les violències masclistes. Fa una dècada que en recorre i, en alguns casos, ha trepitjat fort, mentre que, en d’altres, posa els peus a terra amb debilitat. La infradotació pressupostària dels recursos d’atenció i recuperació previstos a la normativa impedeix, sovint, que els processos d’acompanyament resultin reparadors per a les dones.

Judith Butler, filòsofa postestructuralista, ha patentat des dels anys noranta gairebé tot el que sabem sobre feminismes i teoria queer, però des de fa un temps ha ampliat el seu pensament a la filosofia política i l’ètica. La seva teoria sobre la interdependència, que va rebre un aplaudiment entusiasta del CCCB, posa a dialogar perspectiva de gènere, ecologisme i classe. Des de la interdependència afavoreix nous models de solidaritat i de resistència, una crida a la lluita pels drets socials des de la no-violència.

Mirar cara a cara la violència et fa mirar-te a tu i a les teves dinàmiques relacionals. Les d’abans i les d’ara

Després de 25 anys de treball, la Fundació Surt segueix reivindicant la necessitat d’un projecte que vetlli per l’apoderament de les dones en tots els àmbits: personal, econòmic, comunitari i sociopolític. Amb motiu del seu vinticinquè aniversari, la fundació proposa una sèrie d’activitats cada mes per a “ressaltar les reivindicacions més emblemàtiques dels feminismes i, també, per a donar a conèixer la trajectòria de l’entitat en la defensa de l’equitat de gènere”.

El projecte Agenda 2030 feminista posa en marxa aquesta setmana un grup de seguiment dels drets sexuals i reproductius (DSiR) a les polítiques catalanes. La iniciativa, impulsada per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i Creació Positiva, també mira més enllà del país i ha promogut que centenars d’entitats d’Amèrica Llatina i Europa s’articulin per respondre a l'”ofensiva ultraconservadora” contra els drets de les dones, compartida, asseguren, en països europeus i llatinoamericans

A un mes de la vaga feminista del passat mes de març i valorat l’èxit de seguiment, cal mantenir les reivindicacions i denúncies. Les dades fan visibles, tristament, allò que dia a dia és invisible, una discriminació quotidiana i invisible, malgrat ser tan perceptible