La violència sexual i de gènere és una realitat que va molt més enllà de les dones cisgènere i que…
Gènere
Cossos que ocupen el carrer en un exercici de denúncia. Assenyalar allò fora de quadre amb el crit “el violador eres tú” ens fa desplaçar la mirada de les víctimes cap als agressors, afirmant que la responsabilitat de les violències sexuals no és de les dones, però sí de qui els viola
La voluntat inclusiva de Tinder amb el col·lectiu LGBTI es desdibuixa amb una representació problemàtica: el lesbianisme des de l’òptica heterosexual masculina. El mite de l’amor romàntic només havia mort per una part de la població. Per elles l’amor ho és tot; per ells, només un joc. Olor de resclosit d’un sexisme que, amb formes aparentment renovades, fa el tuf del relat de sempre
La lluita social i l’aposta política per una societat lliure de violències de gènere demana agafar el repte d’ampliar la mirada sobre aquest fenomen i abordar-lo en clau de problemàtica, no individual, sinó col·lectiva i d’arrel estructural.
Un informe d’un equip de recerca de la Universitat de Barcelona alerta del “sensellarisme encobert” que viuen les dones, que recorren a altres formes d’exclusió residencial, com infrahabitatges o albergs temporals, per tal de defugir el carrer. A més, un 69% d’elles han patit violència masclista en alguna etapa de la seva vida
Ens hem d’allunyar de les miserables comparacions amb el futbol masculí; seria un error caure en les teranyines del futbol modern: el futbol com a negoci. El què demana el futbol femení no és equiparar sous, és equiparar drets. Comptar amb la mateixa visibilitat, i més en el moment en el qual estem, ja que ara sembla que sí, que el futbol femení interessa
Es compleixen 5 anys de l’aprovació de la Llei catalana contra la LGTBIfòbia. A un gran nombre de municipis, les polítiques LGTBI s’han ubicat a les regidories d’igualtat, de manera que es comparteixen recursos tècnics i econòmics amb les polítiques de gènere. Però, què implica incorporar les polítiques LGTBI a les d’igualtat? I, més concretament, què suposa pels recursos d’abordatge de les violències de gènere?
El principi d’igualtat no interessa gens ni mica als que gaudeixen del poder, encara que aquest sigui nimi. Per això no és de rebut que la igualtat segueixi sense aprendre’s a l’escola
Malgrat anys enrere les necessitats de cura dels infants ja existien, quedaven cobertes per altres familiars o vincles entre amics i veïns. Avui vivim en una societat més individualitzada i amb una gran diversitat de tipologia de famílies que fa més necessari fomentar i potenciar la creació de xarxes d’ajuda mútua
Les cinc opinions més llegides aquest curs a Catalunya Plural han versat totes sobre gènere i feminismes. Així doncs, us deixem amb cinc articles, escrits per dones diverses, per a reflexionar durant aquestes vacances