Un informe sobre la feminització de la pobresa realitzat per diverses entitats com l’APE i la PAH, posa l’accent en el greuge comparatiu que viuen les dones en situacions de risc de pobresa
habitatge
Les causes de la gentrificació són complexes i depassen els límits de la política municipal, però això no eximeix els ajuntaments de fer tot el que estigui a les seves mans per garantir el dret a l’habitatge als seus veïns i veïnes. En aquest sentit, els moviments socials havien fet fins ara un balanç agredolç de la gestió municipal en matèria d’habitatge de l’actual govern
L’Ajuntament de Barcelona crea un registre de solars en desús per forçar els propietaris a què edifiquin davant la manca d’habitatge assequible a la ciutat.
El Sindicat de Llogaters, la PAH Barcelona i l’Observatori DESC han presentat una eina legal per intentar aturar i multar l’assetjament immobiliari –o mobbing– a través de la via administrativa. També han recordat que, a través de l’article 45 de la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya, cometre assetjament és una infracció “molt greu” que pot comportar multes de 90.000 a 500.000 euros.
El CESB reclama grans acords que facilitin l’establiment d’un salari d’àmbit local que eviti la gentrificació i la pèrdua de talent jove a la ciutat.
João França, periodista i ex cap de redacció de ‘Catalunya Plural’, publica ‘Habitar la trinxera. Històries del moviment pel dret a l’habitatge a Barcelona’ (Octaedro i Fundació Periodisme Plural), un llibre que cus la memòria dels activistes pel dret a l’habitatge i reivindica les petites victòries.
En Nazario, que fa una setmana que s’ha instal·lat definitivament amb la seva mare al seu nou pis, desmenteix la tesi de la Generalitat: casa seva no és infrahabitatge. Així ho creu també Aturem la Subhasta, que afirma que hi hauria altres pisos com el d’en Nazario entre els que l’executiu català començarà a licitar aquest dimecres.
La plataforma Aturem la Subhasta anuncia mobilitzacions els propers 4 i 5 de juliol –dies en què la Generalitat farà la subhasta de 46 immobles– pendent encara d’on es realitzaran les licitacions. Les entitats socials asseguren que l’executiu autonòmic ha canviat el lloc de subhasta per evitar la pressió veïnal.
Barcelona en Comú pacta amb ERC i PSC que la mesura no s’apliqui fins setembre i aconsegueix així la majoria en la votació inicial. L’Ajuntament calcula que amb aquesta reserva d’habitatge Barcelona guanyarà entre 300 i 400 pisos protegits cada any. Es tracta d’una iniciativa d’entitats com la PAH i Sindicat de Llogaters que troba un fort rebuig entre les promotores
Veïns del barri del Poble-sec ocupen un dels 47 immobles procedents d’herències intestades que la Generalitat té previst subhastar. El pis es troba al carrer de Blasco de Garay 14
